Mite i Logos: Tales, Anaximandre i Anaxímenes

Mite i Logos: Diferències i Connexions

Mite: Explica el món a través de la intervenció dels déus (fenòmens naturals). És una mentalitat animista, que percep el món com si tingués una ànima. Aquesta visió busca guanyar el favor dels déus per influir positivament en els fenòmens naturals. També intenta explicar el desconegut mitjançant projeccions antropomòrfiques: com sabem com funcionen els humans a través de les emocions, però no per què succeeixen els fenòmens naturals, projectem en el món dels déus allò que passa en el món dels homes.

Arbitrarietat: El caràcter arbitrari sorgeix perquè sovint actuem moguts per passions irracionals, pels sentiments. Així, com les accions dels humans poden semblar inexplicables, també ho són els fenòmens de la natura, i per això s'estableix una connexió entre tots dos.

Logos: Mentalitat racional que interpreta els processos sense necessitat d'una intervenció divina. El pensament racional es basa a formular hipòtesis, assumint que darrere de qualsevol fenomen, encara que no sigui visible a simple vista, hi ha un ordre, una llei o un patró. Busca justificar i argumentar, oferint explicacions racionals a la realitat a través d'elements naturals. Observa els processos naturals per donar respostes fonamentades.

Exemple: La cosmologia d'Anaximandre.

En realitat, no és una oposició estricta, sinó més aviat una evolució més connectada del que sembla. De fet, molts filòsofs importants es recolzen en mites amagats per sostenir les seves explicacions racionals més complexes.

Tales de Milet: L'Aigua com a Arkhé

Tales de Milet (segle VII - VI aC, aproximadament 624-546 aC), considerat el primer filòsof de la història, va viure a la polis de Milet, a l'Àsia Menor. És conegut com un dels "Set Savis" de Grècia i va ser el primer a substituir les explicacions mitològiques (mite) per explicacions racionals (logos).

El concepte central del seu pensament és l'arkhé, l'origen o principi de totes les coses, que Tales identifica amb l'aigua. Creia que totes les coses provenen d'aquest element essencial per a la vida, amb capacitat de transformació (líquid, sòlid i gasós).

L'aigua simbolitza també l'ordre i l'harmonia que Tales percebia en el cosmos.

La seva metodologia suposa un trencament amb les tradicions religioses, ja que buscava explicacions naturals i observables en lloc de recórrer als déus. Malgrat això, no rebutjava completament la religió, sinó que la separava de l'estudi de la natura.

Tales va revolucionar el pensament amb la idea que el cosmos està regit per lleis naturals, no per l'arbitrarietat divina. Aquesta visió racional va marcar l'inici de la filosofia i de la ciència, establint les bases del pensament occidental.

Per què l'Aigua és l'Arkhé per a Tales?

Tales de Milet considera que l'aigua és l'arkhé, el principi fonamental de totes les coses. Busca l'origen del cosmos i, en lloc d'atribuir-lo a una divinitat, conclou que és un element natural: l'aigua. Segons Tales, aquest és l'únic element visible capaç de transformar-se en diferents estats (líquid, sòlid, gasós) i, a més, està present en l'origen de la vida. Argumenta que els cossos vius són humits i depenen de la sang, que té aigua com a component essencial. Per això, quan hi ha mort, es produeix sequedat.

A més, Tales afirma que "tot està ple de déus". Aquesta idea es pot interpretar com una visió animista, on tota la natura està viva o animada. Aristòtil ho relaciona amb la psicologia de l'ànima, ja que pels antics tot allò que es mou i té vida posseeix ànima. Tales aplica aquest concepte a la naturalesa en general: si alguns elements, com els imants, tenen la capacitat d'atreure altres materials, això significa que es mouen i, per tant, estan animats. Així, Tales projecta qualitats humanes, com la vida i el moviment, sobre els elements naturals, considerant-los com una expressió de divinitat o vitalitat.

Anaximandre: L'Àpeiron com a Origen

Anaximandre de Milet (610-546 aC), el primer a escriure una obra filosòfica, Sobre la natura, va continuar amb l'objectiu de buscar explicacions racionals, però va anar més enllà del seu mestre, proposant idees més innovadores.

El concepte central del seu pensament és l'arkhé, però, a diferència de Tales, no l'identifica amb un element físic com l'aigua. Per a Anaximandre, l'arkhé és l'àpeiron, un principi indefinit, il·limitat i etern, que no es pot percebre directament amb els sentits. Aquest àpeiron és l'origen de totes les coses i el que sosté l'univers, generant una oposició constant entre forces contràries, com el fred i la calor o el sec i l'humit. Aquestes oposicions són el motor del canvi i de l'equilibri en la natura, explicant així fenòmens com el naixement i la mort sense recórrer a intervencions divines.

Cosmologia d'Anaximandre

En cosmologia, Anaximandre va sostenir que la Terra té forma cilíndrica i flota al centre del cosmos sense suport. Va imaginar que al voltant hi ha cèrcols de foc coberts per aire, i que les estrelles són petits forats en aquests cèrcols que deixen escapar la llum. També va suggerir que la vida va sorgir a l'aigua i que els humans descendeixen d'altres espècies, una idea que anticipa la teoria evolutiva.

Finalment, Anaximandre concebia l'univers com un sistema regit per lleis naturals, on l'equilibri entre forces contràries com el fred i la calor manté l'harmonia. Amb això, va superar les explicacions mítiques i va establir les bases per a una filosofia racional.

Anaxímenes: L'Aire com a Principi Fonamental

Anaxímenes de Milet (588-524 aC), deixeble d'Anaximandre, va ser un altre filòsof destacat de l'Escola de Milet. Igual que els seus predecessors, buscava una explicació racional per l'origen i el funcionament del cosmos, però amb un plantejament diferent. Per a Anaxímenes, l'arkhé o principi fonamental de totes les coses és l'aire, un element infinit però tangible, que pot transformar-se en altres formes materials mitjançant els processos de condensació i rarefacció.

Segons ell, quan l'aire es condensa, es torna aigua, terra o pedra, i quan es rarefa, es converteix en foc. Aquest cicle explica la diversitat de formes i materials al món, sense necessitat d'intervenció divina. Anaxímenes també va associar l'aire amb la vida: de la mateixa manera que el nostre alè (o "ànima") ens manté vius, l'aire és el que anima i sosté tot l'univers.

Cosmologia d'Anaxímenes

En cosmologia, Anaxímenes va proposar que la Terra és plana i flota suspesa sobre un corrent d'aire. Va imaginar el Sol, la Lluna i els astres com a discos de foc que es mouen al voltant de la Terra, sostinguts també per l'aire. Aquesta explicació, encara que rudimentària, mostra un esforç per entendre el cosmos mitjançant mecanismes naturals.

Amb la seva teoria, Anaxímenes va consolidar el pas del mite al logos, mantenint la recerca d'un principi únic i racional que expliqués tant l'origen com els fenòmens del món. Va continuar la tradició de Milet, establint les bases per al pensament filosòfic i científic posterior.