El Mite de la Caverna de Plató: Dualisme, Coneixement i Educació

«Aquest mètode empeny a poc a poc l'ull de l'ànima, quan està submergit realment en el fang de la ignorància, i l'eleva a les altures.»

— Plató, sobre la dialèctica

El Mite de la Caverna de Plató: Dualisme i Educació

Introducció al Mite de la Caverna

Plató, en el seu famós Mite de la Caverna, ens descriu dos mons completament diferents. El primer es troba dins de la caverna, és el món sensible dels homes ignorants. En aquest món no hi ha coneixement veritable; el regeix l'opinió, a través de la qual només és possible conèixer els objectes destructibles de la vida quotidiana. El segon món és el que està fora de la caverna: és el món perfecte de les Idees, dels homes lliures, on regeix el coneixement veritable, al qual s'arriba únicament a través de la raó.

A l'interior de la caverna només trobàvem còpies de les Idees veritables del món intel·ligible, del món il·luminat per la llum del Sol i no per la llum del foc.

El Dualisme Platònic: Epistemològic i Ontològic

Plató és un filòsof dualista. El seu dualisme es manifesta en dos àmbits principals:

Dualisme Epistemològic: Coneixement i Opinió

Plató distingeix dos tipus de coneixements realment diferents:

• El coneixement veritable és possible a través de la raó.
• El coneixement imprecís i canviant, el coneixement de les coses sensibles, el que Plató anomena "opinió", es duu a terme a través dels sentits.

Dualisme Ontològic: Món Sensible i Món de les Idees

Plató també és un dualista ontològic, ja que va distingir dues realitats diferents:

• El món sensible de les coses canviants i destructibles.
• El món perfecte i permanent de les Idees.

Tant el dualisme epistemològic com l'ontològic de Plató es veuen reflectits clarament en el Mite de la Caverna que hem explicat anteriorment. Doncs bé, hem esmentat que el món intel·ligible és el món perfecte de les Idees. Per a Plató, les Idees tenen una existència fora de la nostra ment, una existència plena i completa. El veritable coneixement és coneixement de les Idees, és racional. Les Idees no poden ser percebudes a través dels sentits, sinó a través de la raó. L'accés al món intel·ligible es fa pas a pas.

El Sistema Educatiu i els Estaments Socials

Per a Plató, els éssers humans no som iguals. Per arribar als estaments superiors de la polis, el filòsof ens presenta un selectiu sistema d'educació. L'educació és igual per a tots fins als 20 anys, i en aquests anys s'ensenya gimnàstica, música i poesia.

Després, el sistema es ramifica segons el progrés dels individus:

• Fins als 20 anys: Educació bàsica per a tots (gimnàstica, música i poesia). Les persones que es queden en aquesta etapa i no segueixen amb els seus estudis són els integrants de l'estament més baix, l'estament dels obrers.
• Fins als 30 anys: S'ensenya geometria. Tots els que estudien matemàtiques, és a dir, segueixen amb els seus estudis fins als 30 anys, són els integrants de l'estament dels guardians, gent noble que es dedica a protegir la polis.
• A partir dels 30 anys: S'ensenya dialèctica. Únicament els que han estudiat dialèctica són capaços de governar una polis i ser integrants de l'estament més alt, l'estament dels filòsofs.

Conclusió: L'Ascens de l'Ànima a la Veritat

En conclusió, amb el Mite de la Caverna, Plató ens explica de forma molt interessant el seu dualisme epistemològic i ontològic. Distingeix dues realitats i dos tipus de coneixements ben diferents. Ens fa veure la importància de la raó per conèixer el món intel·ligible, per empènyer a poc a poc l'ull de l'ànima, arrencant-la de tot allò que està submergit en el fang de la ignorància. Aquesta "empenta" és possible a través del sistema educatiu que ens presenta el mateix autor, que distingeix tres estaments diferents, un dels quals és l'indicat per treure de la ignorància els esclaus del món sensible i convertir-los en persones lliures i habitants del món de les Idees.