El Misteri d'Elx: Teatre Medieval
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,8 KB
El Teatre en l'Edat Mitjana
Hem vist que la prosa en la nostra llengua s'inaugura amb l'obra de Ramon Llull i que la nostra poesia té en Ausiàs March el màxim exponent, amb l'assimilació d'una tradició que venia de lluny, els trobadors. Però, mentrestant, què s'ha fet del teatre? El teatre clàssic (comèdia i tragèdia), naix a Grècia i es manté amb una gran vigència en la cultura de l'Imperi Romà.
En l'Edat Mitjana, el teatre posseïa un caràcter religiós, llevat de les peces breus de joglars i de companyies ambulants que circulaven pel sistema de corts feudals, les fires i els camins de les grans artèries de les peregrinacions i els mercats. De l'interior de les esglésies el teatre eixirà a l'exterior. Els escenaris efímers del teatre profà seran els nous espais que anirà conquistant el gènere. Amb el temps apareixeran els teatres estables de les ciutats. El teatre religiós medieval representat dins dels temples va desaparéixer amb les normes del Concili de Trento. Una de les poques excepcions, conservada i representada fins a l'actualitat, és el Misteri d'Elx.
El Misteri d'Elx
El Misteri o La Festa d'Elx és una representació dramàtica d'origen medieval. Es representa a la ciutat d'Elx entre els dies 14 i 15 d'agost. Cada dia es representa un dels dos actes que componen la representació: la Vespra i la Festa o Dia de la Mare de Déu. El lloc de la representació és la basílica de Santa Maria d'Elx.
Només hi poden actuar homes i xiquets, com passava en el teatre medieval, fins i tot en el paper de la Mare de Déu. Al text i la representació s'afig el component de la música i del cant.
Origen
Pel que fa a l'origen del Misteri d'Elx, l'inici de la festa se situa a mitjan segle XV. Ha perviscut gràcies a una butla del Papa Urbà VIII, el 1632, que en permetia la continuïtat després que el Concili de Trento del segle XVI prohibira les representacions teatrals dins de les esglésies.
Argument
La consueta (manuscrit amb les indicacions pertinents per a l'adequada representació) del Misteri d'Elx representa la mort i ascensió de Maria al cel. Es representa al llarg dels dos dies del calendari de l'Assumpció. Hi ha:
- La reunió dels apòstols, aplegats des de diferents contrades per assistir a la mort de Maria.
- L'ascensió al cel de la Mare de Déu.
- La lluita amb un grup de jueus que interromp l'enterrament de Maria.
- La posterior conversió dels jueus després d'un miracle marià.
Veus
Els papers de la representació teatral van a càrrec d'actors no professionals. Els àngels i Maria formen part d'una escolania infantil de veus blanques.
Aparells
La basílica de Santa Maria d'Elx té la cúpula pintada com el cel. Una finestra que s'obre permet la baixada de la Magrana i de l'Araceli, els aparells aeris imprescindibles per a la representació vertical del Misteri. Pel que fa als aparells horitzontals, l'andador i el cadafal són l'escenari elevat on se situen els actors. Tot plegat en reforça l'espectacularitat.
Altres Obres
Juntament amb el Misteri d'Elx, en el nostre àmbit lingüístic existien altres peces de teatre medieval, com ara les Consuetes mallorquines o el Cant de la Sibil·la. Amb el Concili de Trento van desaparéixer i s'han recuperat recentment a localitats catalanes, valencianes i mallorquines. Pel que fa al Misteri d'Elx, des del 2001 és Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Igual que les Falles de València, el Tribunal de les Aigües de València o les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.