El Misteri d'Elx: Drama Assumpcionista Medieval i Festes d'Agost

Introducció: Festa i Teatre

A) El Misteri d'Elx

El Misteri d'Elx és un drama assumpcionista de finals del segle XV, cantat en llengua catalana, que té lloc dins i al voltant de l'església de Santa Maria d'Elx, els dies 14 i 15 d'agost de cada any.

• El 14 es representa la primera jornada (la «Vespra»), en la qual s'escenifica la mort de Maria acompanyada dels apòstols i l'ascens al cel de la seva ànima.
• El 15 es representa la segona jornada (la «Festa»), amb l'assumpció i la coronació de la Mare de Déu.

B) Les Festes d'Agost

Un conjunt d'actes festius giren al voltant d'aquesta representació medieval, i conformen les anomenades Festes d'Agost. Destaquen:

• La Nit de l'Albà: ofrena de focs d'artifici que els il·licitans llancen en honor de l'Assumpta (el dia 13).
• La Roà: processó individual i espontània que vetlla la Mare de Déu morta la nit del 14.
• La processó-soterrament del matí del 15.
• Les Salves: corresponen a l'octava de l'Assumpció, entre el 16 i el 22.

També hi ha actes preparatoris:

• El dia 6 d'agost se celebra la Prova de Veus al saló de Sessions de l'Ajuntament d'Elx, on els infants que participaran en la representació canten els seus papers davant el consistori. Això recorda l'època en què el Consell municipal organitzava i tenia cura de la Festa.
• El dia 10, a l'església de Santa Maria, se celebra la Prova de l’àngel, amb la finalitat de comprovar si els infants que han de davallar amb els aparells aeris tenen por a l'altura.

C) Actes Preliminars

Es reitera la importància de les proves:

• Prova de Veus al saló de Sessions de l'Ajuntament d'Elx, on els infants canten els seus papers davant el consistori.
• El dia 10, a l'església de Santa Maria, se celebra la Prova de l’àngel per comprovar l'absència de vertigen en els infants que han de volar.

E) Un Fet Únic

Així, des de fa més de cinc-cents anys, el poble d'Elx representa la mort i glorificació de la Mare de Déu. Sens dubte, estem davant d'un fet únic al món per tractar-se d'un drama religiós medieval que s'ha representat de forma ininterrompuda fins avui dia. La Festa, en paraules de Francesc Massip, «ens permet encara prendre contacte amb els orígens del nostre teatre (nascut a l'entorn de la missa i els oficis litúrgics adjacents) i amb l'època d'or de la nostra cultura».

F) Reconeixement Internacional

Per aquest motiu, l'any 2001 la Unesco va declarar el Misteri d'Elx Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

2. La Representació

La Vespra (14 d'Agost)

B) Inici de la Jornada

La primera jornada de la Festa d'Elx comença a les sis de la vesprada del 14 d'agost amb un seguici que trasllada els cantors des de l'ermita de Sant Sebastià fins a l'església de Santa Maria. Aquest seguici està format per:

• La Banda de Música «Ciutat d'Elx», que interpreta el pasdoble El Abanico.
• Els Electes i el Portaestendard amb l'arxiprest de Santa Maria.
• Els cantors, els membres del Patronat del Misteri d'Elx i les autoritats civils.

C) La Tristesa de Maria

Maria Jacobe i un seguici de sis àngels (papers representats per infants) comencen expressant, a l'inici de l'andador i després de demanar ajut a les seves germanes, la tristesa per no ser amb el seu Fill:

Ai, trista vida corporal!

Oh, món cruel, tan desigual!

Trista de mi! Jo que faré?

Lo meu car Fill, quan lo veuré?

D) Desig de Reunió

Maria desitja ferventment la mort per a poder reunir-se amb el seu Fill:

Gran desig m'ha vengut al cor

del meu car Fill ple d'amor,

tan gran que no ho podria dir

on, per remei, desig morir.

E) Davallada de la Mangrana

Acabada la cobla s'obrin les portes del cel (simulades al llenç pintat amb núvols i àngels que cobreix el tambor de la cúpula), amb els sons de l'orgue, les campanes i els coets, i comença a davallar la mangrana.

F) Descripció de la Mangrana

Aquest aparell aeri de forma el·lipsoïdal, pintat de vermell i adornat amb aplicaments daurats, s'obre en vuit gallons després de traspassar les portes del cel i ens mostra a l'interior, tot recobert d'oripell, un àngel (representat per un altre infant) amb una palma daurada.

G) Anunci Celestial

Aquest emissari celestial anuncia a Maria que Déu ha escoltat el seu desig i que li lliura una palma perquè la portin davant del seu soterrament.

H) Petició de Maria

Maria li demana un favor: desitja que els apòstols s'ajustin al voltant seu per soterrar el seu cos.

I) Arribada de Sant Joan

El primer deixeble en aparèixer és sant Joan.

J) Arribada de Sant Pere

A continuació entra sant Pere.

K) Arribada dels Altres Apòstols

Al mateix temps, entren a l'església sis apòstols per parelles i darrere d'ells altres tres (el Ternari): un per la porta Major, altre per la de sant Agatàngel i el darrer per la de la Resurrecció.

L) Sant Tomàs

Arriba sant Tomàs.

M) Mort de Maria i Substitució

Maria cau morta damunt del llit i els apòstols s'apresten a socórrer-la. Els tramoistes, des de sota del cadafal, mitjançant un giny mecànic, substitueixen l'infant que fa de Maria per la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció, que porta una mascareta amb els ulls tancats.

N) Davallada de l'Araceli

En aquest precís instant, s'obrin les portes del cel, amb els sons acostumats, i comença a davallar l'araceli amb l'animeta de la Mare de Déu.

O) Sant Tomàs Interromp l'Ascens

L'araceli ascendeix cap al cel acompanyant la Mare de Déu, en cos i ànima («amb lo rostre com el sol», diu la consueta). Però, a mig camí, es deté i apareix per l'andador el darrer apòstol, sant Tomàs.

P) Final de la Vespra

L'araceli, amb l'animeta, comença el seu ascens cap al cel i, una vegada ocults els personatges celestials darrere del llenç, es dóna per finalitzada la «Vespra». Sant Joan, abans d'abandonar el cadafal, deixa sobre el cos de la Mare de Déu la palma daurada.

La Segona Jornada (15 d'Agost)

Q) Inici de la Festa

Un seguici acompanya els cantors des de l'ermita de Sant Sebastià fins a l'església de Santa Maria. Els apòstols ascendeixen fins al cadafal, després que els Electes, el Portaestendard i l'arxiprest hagen besat els peus de la Mare de Déu, emplaçada sobre una llitera a la banda dreta (o de l'Epístola) del taulat, que en aquesta jornada representa la vall de Josafat, i s'hagen assegut.

R) Convidada al Soterrament

Es convida les Maries al soterrament de la Mare de Déu.

S) Descobriment i Neguit Jueu

Dos apòstols s'apropen fins al cadafal, on descobreixen que els altres apòstols estan preparant el soterrament de la mare d'aquell que van condemnar a morir en la creu. Corren estranyats fins al grup i ho expliquen amb gestos. Els jueus, neguitosos, s'esveren fins que el gran rabí alça la veu i interromp el cant dels apòstols.

T) Intent de Robatori

Intent de robar el cos de la Mare de Déu.

U) Penediment dels Jueus

Sant Pere i sant Joan ixen a l'andador i lluiten amb les mans, però un jueu aconsegueix eludir-los i arribar fins a la llitera on, miraculosament, resta paralitzat, amb les mans engarjolades. Els jueus, que se n'adonen, cauen de genolls. Tres apòstols, veient el penediment dels jueus, els diuen que el perdó només és possible si creuen que Maria és la mare del Fill de Déu. Tots els jueus proclamen la seva fe en la Mare de Déu i demanen el baptisme, que sant Pere els concedeix dipositant la palma sobre els seus caps.

V) Processó del Soterrament

Tots junts es disposen ara per a la processó del soterrament: apòstols, jueus i Maries, entonant de bell nou el salm In exitu Israel de Egipto. Agafen la llitera, el pal·li, la creu i l'encenser i donen una volta al cadafal, simulant que es traslladen al sepulcre on descansarà el cos de la Mare de Déu. Quan deixen de nou la llitera al seu lloc, s'agenollen al voltant i adoren el cos sense vida de Maria.

W) Descoberta de l'Assumpció

Un personatge, tot estranyat i sorprès, s'adona que els seus companys es troben al voltant d'un sepulcre, avança i descobreix l'assumpció de Maria.

X) (Espai buit)

Y) Coronació de la Mare de Déu

El Pare Etern, coincidint amb la darrera nota del cant, deixa caure una corona daurada que els àngels de l'araceli ajusten als polsos de la Mare de Déu, mentre sona un tutti de l'orgue, es llança una gran quantitat d'oripell des del cel, es biten coets i la gent esclata en aplaudiments i en visques a l'Assumpta.

Z) Final i Comiat

Els apòstols i jueus, assabentats de l'assumpció i la coronació, alcen les mans, i sant Tomàs i sant Pere s'abracen plens de joia. L'araceli continua el seu ascens cap al cel i tots els cantors congregats al cadafal l'acompanyen cantant el Glòria. Finalment, les portes del cel s'obrin i l'araceli s'amaga amb la Mare de Déu. La gent, emocionada, ix de l'església dient: «Fins l'any que ve, i tot siga per la Mare de Déu».