El Misteri dels Armaris Negres: Una Història de Suspense Infantil
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,93 KB
Pablo era un nen que, juntament amb el seu pare Alfredo Biosca, es va traslladar durant uns dies al carrer de les Acàcies per arreglar la instal·lació elèctrica d'una vella casa. Corria el mes de setembre quan van arribar a la mansió.
A la casa hi havia una habitació que només tenia una tauleta, un balancí i tres enormes armaris negres.
Aquell dia, una senyora Barrientos va arribar a la casa per veure com anaven les reparacions i va dir que es quedaria fins que acabessin la instal·lació. El pare de Pablo va estar-hi d'acord, però a Pablo, en canvi, no li va semblar una bona idea.
Pablo va veure com més tard la senyora Barrientos tornava i es dirigia a l'habitació dels armaris. Llavors, el noi va escoltar com la dona parlava amb algú.
Aquella nit feia molt de vent. Per veure si el seu pare remeiava el soroll que produïen les persianes, un cop a dalt, va veure a la terrassa de la casa del davant una noia amb els ulls tapats. De sobte, una dona es va dirigir cap a ella i la va fer entrar a la casa. L'endemà, el nen va veure com el seu pare parlava amb la mateixa dona que havia vist la nit anterior a la terrassa del davant. Parlaven d'unes canonades que la senyora tenia soltes. Alfredo va veure el seu fill i el va cridar. Li va dir que anés a la casa de la veïna del costat, la senyora Durant, la qual deia tenir una fillola de la mateixa edat que Pablo.
A la tarda, el nen va anar a la casa del davant a veure Clara. Pablo no va parlar gaire amb ella; se sentia incòmode i va decidir marxar-se. Aquella nit va esperar a Julia Barrientos.
L'endemà, Pablo va tornar, però aquesta vegada li va explicar a Clara el dels armaris, dient-li que s'ho havia inventat. Clara va començar a cridar i va caure esvaïda sobre el llit. El nen va buscar la senyora Durant, però va trobar les habitacions buides, sense mobles.
Aquella nit, Pablo va veure com Julia abandonava el recinte. El nen va veure el moment idoni per entrar a l'habitació que tant de misteri tenia. Va entrar a l'habitació i es va asseure al balancí que estava situat davant dels armaris. Al cap de poc, els armaris es van obrir a l'uníson. Alfredo es va aixecar i va anar a veure el seu fill a l'habitació. El nen no hi era. Va anar al pati per comprovar si hi era. Va veure a Julia, però no al seu fill. Després va tornar a la cambra. Pablo ja estava al seu llit, amb una cara irrecognoscible.
Al matí següent, semblava que no havia dormit. Aquella tarda, el nen va tornar a la casa de la senyora Durant. Clara estava irrecognoscible. Desitjava veure els armaris, així que van dissenyar un pla: ella posaria un mocador groc al terrat i ell la vindria a buscar. En arribar a la seva casa, el noi va escoltar el seu pare parlar per telèfon. Pablo va agafar un altre dels telèfons per escoltar la conversa. Parlaven dels amos que havia tingut la casa: dues famílies, un doctor i un alemany del qual no sabien gairebé res.