El Missatge a la Reina Regent: Orígens del Catalanisme Polític

El Missatge a la Reina Regent: Context i Figures Clau

1. Font Primària Política: El Context del Catalanisme

El projecte de Valentí Almirall es va mostrar inviable i va fracassar. D'una banda, Almirall representava un catalanisme massa republicà que no s'alineava amb l'òrbita política dels partits monàrquics. De l'altra, el projecte d'Almirall, que no remarcava tant el contingut social del moviment com el republicanisme federal, no va saber atraure tampoc les bases populars.

El Centre Català va desaparèixer a mitjans de la dècada dels anys noranta. Una nova generació d'intel·lectuals conservadors i els homes al voltant del diari La Renaixença, que no s'avenien amb Almirall, van fundar una nova organització: la Lliga de Catalunya. Aquesta tenia un caràcter molt més conservador.

El nou grup va fer seves les reivindicacions de l'oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execució d'una política exclusivament catalanista. Una de les primeres iniciatives de la nova agrupació fou aquest Missatge a la Reina Regent, que estava adreçat a Maria Cristina.

2. Figures Clau i Context Històric

• Antonio Maura

  L'any 1902, durant el govern de Silvela, presenta a les Corts la Llei de Bases de Reforma de l'Administració Local. Silvela, l'any 1903, l'encarrega com el seu successor i es converteix en president del govern. Durant el seu període, intenta posar en marxa les reformes, però dimiteix perquè no veia justa la sentència a mort contra Ferrer i Guàrdia el 1910. Després es fan eleccions que guanya Canalejas.

• Francesc Cambó

  Principal líder de la Lliga Regionalista, conservador i no volia canvis, tot i ser federalista.

• Dámaso Berenguer

  Va ser escollit pel rei Alfons XIII perquè rellevés a Primo de Rivera, a causa de la mala situació per la crisi i perquè Primo de Rivera tenia càncer de pàncrees terminal. També instaura una dictadura, però és més lleu i l'anomenaran la Dictablanda. Fa eleccions el 14 d'abril de 1931 i guanyen els republicans, proclamant-se la República dos dies més tard des dels ajuntaments de Barcelona i Eibar.

• Francesc Ferrer i Guàrdia

  Fou pedagog de l'Escola Moderna. Va ser detingut per organitzador de la Setmana Tràgica. La seva sentència de mort provocà la dimissió de Maura.

• Manuel Goded

  Fou el general encarregat de dirigir el moviment militar a Catalunya durant l'esclat de la Guerra Civil. També va ser el cap d'Estat Major del general Sanjurjo i va participar en la Sanjurjada.

• Francisco Largo Caballero

  Secretari general del PSOE durant els anys de la II República. Signa el "Manifest de vaga general indefinida" de la UGT. Després del 1923, entra a la Unió Patriòtica. El 1931, va ser president del Ministeri de Treball.

• Clara Campoamor

  Dona líder del Partit Radical i defensora del sufragi femení. És considerada una de les impulsores del moviment feminista i sufragista a Espanya. Va ser una de les primeres diputades de les primeres Corts de la II República. Defensora de la igualtat de drets de la dona i propulsora del sufragi universal.

• Santiago Casares Quiroga

  President del govern espanyol quan esclata la Guerra Civil. Era el líder i fundador de l'ORGA. Va unir el seu partit amb el d'Azaña per crear Esquerra Republicana, partit que més tard s'integraria al Front Popular.

• Enric Prat de la Riba

  Redacta les Bases de Manresa el 1892. El 1901, crea la Lliga Regionalista de Catalunya. És escollit com a president de la Mancomunitat.

• Joaquín Costa

  Autor de la Generació del 98, considerat com el pare del regeneracionisme.

• Errico Malatesta

  Anarquista italià, escriu Anarcosindicalisme.

• Valentí Almirall

  Republicà federalista, vol descentralitzar l'Estat. És un dels nacionalistes catalans. És una figura clau en la transició del federalisme al catalanisme. Crea un Centre Català i el 1885 fa el Memorial de Greuges.

• Salvador Seguí i Ángel Pestaña

  Anarquistes que signen un pacte el 1917 de vaga general i no revolució indefinida. Són de la CNT.

• Manuel Fernández Silvestre

  General, va sortir amb 20.000 homes per trobar-se amb els rifenys i planta un campament a Annual. Decideix una retirada que es converteix en un caos.

• Valerià Weyler

  Capità general de Cuba i Filipines.

• Josep Puig i Cadafalch

  Va ser president de la Mancomunitat.

• Francisco Silvela

  Arriba al poder amb la idea del reformisme. Pretén pagar el deute que va deixar la guerra contra Cuba, imposant un impost progressiu. La burgesia es queixa i es provoca el Tancament de Caixes. Tot això crea molta inestabilitat i Silvela dimiteix.

• Dr. Robert (Bartomeu Robert i Yarzábal)

  Alcalde de Barcelona, no va voler donar les llistes de noms a Villaverde i va ser empresonat.

• Josep Torras i Bages

  Bisbe i figura clau del catalanisme conservador.

• Buenaventura Durruti

  Sindicalista i revolucionari anarquista espanyol. No és clar com va morir, però es creu que va poder ser un assassinat per part de la URSS.