Missatge a la reina regent
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,12 KB
La lliga de Cat:
fou una agrupació política catalanista fundada l'any 1887 per un grup de persones d'ideologia conservadora. Aquesta gent procedia del Centre Català i del Centre Escolar Catalanista. L'any 1888 presentaren a la Reina Regent María Cristina el Missatge a la Reina Regent.
Missatge a la Reina Regent:
document signat per 2.601 persones darreu de CAT en el qual es demanava autonomia per a CAT. Fou redactat per Àngel Guimerà i és un text que des duns enunciats conservadors defensa la sobirania de la nació catalana. CAT havia de recuperar les llibertats perdudes i assolir un alt grau d'autonomia. El govern de Madrid el refúsà completament.
Uníó CAT:
Grup polític format l'any 1891 per les associacions catalanistes que es van posar den contacte arran de la resistencia contra un article del codi civil espanuol que atemptava contra el dret civil català, format per persones procedents de la renaixensa i de la lliga de CAT.
Actuacions:
El missatge al rei dels hel·lens, manifest contra la guerra de Cuba i tensions entre la renaixensa i la veu de Montserrat.
Centre Nacional Català:
Fundat l'any 1899 per elements de la uníó catalanista contraris a lapoliticisme de la uníó. Entre els fundadors trobem personatges de caire conservador i l'any 1901 després del tancament de caixes es fusionà amb la uníó regionalista i formaren la lliga regionalista.
Tancamen tde caixes:
Al Setembre de 1898 el general Polavieja proposà una política anomenada regeneracionisme i per dur-la a terme oferí una descentralització administrativa i l'obtenció d'un concert econòmic. Aquestes promeses motivaren a la burgesia catalana però el ministre d'Hisenda no va complir amb les promeses de Polavieja i augmentà els impostos. Així l'any 1899 es va produir la revolta de la burgesia catalana.
La formació de la lliga regionalista:
Després dels incidents del tancament de caixes la burgesia empresarial catalana decici organitzar un nou grup polític: uníó regionalista que juntament amb el centre nacional català presentaren candidatura i els resultats electorals foren un èxit i fruit d'aixo es formà la lliga regionalista. Els principals dirigents foren prat de la riba, cambó i puig i cadafalch.
En mig d'una situació social amb tensions revolucionàries (creixement del proletariat industrial i la concentració urbana, creació del Partido Comunista de España el 1921, nombrosos episodis d'enfrontaments entre patrons i obrers, etc.), una crisi econòmica des del 1919 degut a la contracció dels mercats europeus durant la Primera Guerra Mundial i la commoció de la societat que provoquen els fracassos de la política colonial espanyola al Marroc (desastre d'Annual el 1921), es produeix elCop d'Estat del general Primo de Rivera, Capità General de Catalunya, que provocà la dimissió del Govern de García Prieto.
L'alternativa autoritària per resoldre els problemes de l'estat comptà amb el suport de la Monarquia d'Alfons XIII, el suport evident de l'Exèrcit, de la burgesia, dels terratinents i dels medis eclesiàstics. En una primera etapa (1923-1926) establí un Directori militar (integrat per 9 generals i 1 contralmirall)
Que, en el terreny social, restablí l'ordre públic basant-se en una forta repressió del moviment obrer i la prohibició dels drets públics, els partits polítics i les organitzacions sindicals.A nivell polític, es creà la Uníón Patriótica, mena de partit únic que pretenia fonamentar el règim. En el terreny colonial, el 1925 dóna un cop d'efecte amb el desembarcament a la badia d'Alhucemas que va posar fi a la guerra del Marroc. Després de la substitució del Directori militar per un Consell civil el 1926, es crea una Assemblea Nacional Consultiva que fracassa amb la caiguda de la dictadura el 1930.
conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària).