Mirall trencat: Saga familiar a la Barcelona del segle XX

I PART

I PART Ens comença a introduir els personatges d'una manera una mica complicada, a causa de totes les relacions que hi apareixen. Ens situem a la ciutat de Barcelona, més concretament en una joieria on el Sr. Rovira, en Nicolau, un home gran i ric, volia comprar la millor joia a la Teresa, la seva futura senyora. El Senyor Valldaura va assistir a un concert de violins on tocava la Bàrbara, una amiga del seu amic Quim Berdagà. En Salvador Valldaura va tenir una relació amb la Bàrbara. Ell n'estava molt enamorat. Al cap d'un temps, Valldaura es va assabentar que la Bàrbara s'havia suïcidat i ell no s'ho va voler creure. Es va traslladar a París i, a la tornada a Barcelona, el seu amic Joaquim li va presentar la vídua del Senyor Rovira, la Teresa Goday. En Salvador es va començar a interessar per la Teresa. Quan Valldaura va haver de marxar a París, va fer que cada dia la Teresa rebés violetes. Mentre en Valldaura era fora, la senyora Teresa pensava en ell. Quan Valldaura va tornar, la relació es va fer més forta i se'n van anar a viure a París. Cap a la tardor van tornar a Barcelona, on Valldaura, sense dir res a Teresa, va comprar una torre. Quan Teresa va veure la torre, es va emocionar molt i va abraçar el seu marit. Un cop la Teresa va veure la seva futura torre, van tornar a París, on la senyora Teresa va quedar embarassada. La criatura va néixer a Barcelona. Va ser una nena i li van posar Sofia. Es van instal·lar a la torre, una casa enorme plena de criades i criats, amb un jardí enorme, també. La relació entre les criades i la senyora Teresa era molt bona. La petita Sofia ja tenia uns sis mesos. En Joaquim i la Teresa no es portaven gaire bé i, quan ella va saber que aniria a passar uns dies a la torre, no li va agradar gaire, però en Quim era el padrí de la nena. Tot i que era el seu padrí, la Teresa va evitar, tant com li va ser possible, que la Sofia s'acostés al seu padrí, que no parava de repetir-li que tenia els ulls de japonesa. Pel dia del sant de la senyora Teresa, Jesús, el seu fill vertader, la va anar a veure dient que era el seu fillol, perquè quan era molt petit se l'havia quedat en Miquel Masdéu i ella es va casar amb un altre. En Jesús va tenir una conversa amb la seva tia. També va conèixer la Sofia. A partir d'aquell moment la va anar a visitar més sovint. Quan Jesús Masdéu va ser més gran, es va interessar pels tapissos i es va posar a pintar-los. Molt sovint, després de pintar, s'arreglava i anava a veure la Teresa, només ho feia perquè l'estimava, no pels diners com li deia el seu pare. Un dia l'Eulàlia i la Teresa estaven a fora al jardí, a l'ombra de les glicines, prenent el te quan el senyor Valldaura va preguntar a l'Eulàlia pel seu home, en Rafael. Un dels temes de conversa va ser la mort del joier, el senyor Begú. Quan arribava la calor, les senyores de fer feina de la casa van decidir fer una neteja als armaris. En obrir-los van sentir una forta olor d'espígol i seguidament van començar a netejar i a fer comentaris sobre els vestits vells de la senyora. L'Eladi es va posar a treballar a la botiga de roba amb més prestigi de Barcelona. Era del seu tiet. Un dia la senyora Teresa, client habitual, va entrar amb la seva filla Sofia i l'Eladi la va trobar encantadora. L'Eladi es va apuntar a un club on hi era també la Sofia. Allà van tenir grans converses. Un temps més tard van decidir casar-se, però el senyor Valldaura va morir d'un atac de feridura i van decidir esperar dos anys més. Durant aquest temps la Sofia se'n va anar a Londres i el senyoret Eladi es va començar a enamorar d'una cupletista. Era Pilar Segura. Ell pensava que la Sofia era una noia eixuta, secreta. La relació entre la Pilar i ell anava molt bé, fins que la Pilar va quedar embarassada. Quan Sebastià Sanchez va veure l'estat de Pilar Segura, li va oferir un treball i ella no va tenir cap més remei que acceptar-lo. Va treballar juntament amb Felip Armengol. Abans que el senyor Valldaura morís, la relació entre pare i filla anava molt bé. Quan va fer la comunió, el seu pare es va posar molt malalt i li va dir que l'herència quedava per ella, però quan el notari va llegir el testament, va veure que la torre quedava per la seva mare, la Teresa. La Sofia i l'Eladi es decideixen casar-se. Anirien a viure a casa de la senyora Teresa, la mare d'ella, perquè no volia estar sola dins d'aquella torre tan grossa. Després del casament, l'Eladi li donava tot l'amor que podia donar-li: li feia carícies, l'abraçava, fins i tot la volia entrar en braços a la torre; però ella res, no volia res de tot allò. La Sofia volia dominar. Una nit, l'Eladi li va confessar que tenia una filla. Però la Sofia va acceptar que la tinguessin a casa, la Maria. La Sofia es va quedar embarassada, la criatura es va dir Ramon. Durant aquests nou mesos, l'Eladi i l'Armanda (la cuinera) van tenir relacions. Quan l'Armanda no va poder treballar més a la cuina, car tenia un mal als budells, es va poder posar les arracades que li havia regalat l'Eladi en senyal d'amor. Al cap de tres anys, la Sofia va quedar embarassada de nou. També va ser un nen. Al dia del bateig, la senyora Teresa es va adonar que les cames li fallaven, però ella va preferir quedar-se al llit que curar-les. A la torre hi havia la Maria, en Jaume i en Ramon, els tres nens de la casa. La Maria i en Ramon li feien la vida impossible a en Jaume, el nét preferit de l'àvia. En Jaume estava malalt i el metge li va recomanar prendre l'aire molt sovint. Al cap d'uns dies van veure una tórtora, sempre havien dit que les tórtores anunciaven una mort, i aquell mateix dia van tenir una mala sort: en Jaume va morir.

II PART

Quan Valldaura encara estava viu, tenia un negoci amb en Quim, volia vendre's la masia de Vilafranca. La Teresa va anar a visitar el notari Riera perquè no volia que el seu home es vengués la masia i ho va aconseguir. Dies després, la senyora Teresa va fer anar el notari a casa seva per fer el testament, ho deixava tot a la seva filla Maria. Ella sabia que la seva filla no l'estimava. A casa de la Teresa hi anava sovint en Granados, un professor de piano. Els nens no el van tractar gens bé i un dia el notari li va dir a la Teresa que en Granados havia mort. També li va dir que els nens no haurien de tractar així a la gent de fora. Dies més tard, un amic de Granados el va substituir i van tenir una conversa amb la senyora Teresa, li va dir que els seus nens eren uns dimonis i que la Maria s'assemblava a la Lady Godiva. A l'Eladi li va començar a agradar una de les minyones, Elisa, i un bon dia la va portar a la seva habitació, la va festejar, però ella no va voler. L'Eladi li va donar uns diners i la va fer fora. Al cap d'uns anys van assassinar en Rafael quan sortia de casa seva. L'Eulàlia es va haver d'aguantar les llàgrimes davant de les seves amigues, però davant del cunyat no va poder aguantar. En Quim li va fer molt de costat. La Sofia va dir a una de les seves criades, la senyoreta Rosa, que ja podia marxar, la feia fora. Mentre preparava la maleta, pensava amb tot el que havia passat dins d'aquella torre: la relació amb en Marcel, el xofer, etc. Pensava amb els nous amos, amb la nena que hauria de cuidar. Una nit la senyoreta Rosa va decidir explicar tot el que sabia: Els nens li amagaven coses fent-la patir, i també li va intentar dir que el que hi havia entre els dos nens no era només un amor entre germans. Després que la senyoreta Rosa li digués el que pensava dels seus fills, l'Eladi va decidir anar-los a buscar a la casa dels Balsareny. Però a mig camí, li van passar moltes coses: primer es va fer sang, llavors van anar a prendre alguna cosa i quan li va venir la gana, se'n van anar a menjar amb el xofer i no els va anar a buscar. Els nens es troben a la platja amb en Màrius Balsareny. A en Màrius li agradava la Maria i en Ramon li tenia enveja. Quan van tornar a Barcelona, la Maria va endreçar la casa de nines perquè ja era una dona i no hi jugaria, i en Ramon volia marxar de casa però semblava que no podia, que els records, la veu del seu pare no el deixés. Va estar tota una nit pensant amb el que tenia aquí: tots els records de quan ell i la Maria eren petits, en Ramon recordava el moment que els seus llavis es van unir amb els de la Maria. etc. L'Eladi va anar a parlar amb el notari. L'Eladi estava preocupat perquè el seu fill se n'havia anat a viure a casa de la seva companya de l'escola, la Marina (filla de la Marina). La Maria, l'única filla que encara vivia a la torre, va passar tota la tarda recordant les coses que van fer junts en Ramon i ella. Un dia, havent tornat de plaça, les minyones van decidir fer arròs. En veure que els faltava llor, la Júlia va anar a fora al jardí per agafar llor del llorer. De dins la casa es va sentir un crit i totes van arrencar a córrer: la Júlia havia trobat el llorer ple de sang. Van pujar al balcó de dalt i totes es van senyar. La Maria havia mort. Una nit la Sofia va començar a recordar el passat, quan en Lluís Roca la festejava. L'Eladi estava desmillorat i a les nits no deixava de pensar en els seus amors i en el greu que li sabia la mort de la seva filla. L'endemà va anar a fer fer una llosa gravada per posar al peu del llorer on havia mort la Maria. Poc després l'Eladi va morir, això va afectar molt a la senyora Teresa. La Sofia no li va afectar gaire, però va trobar estrany una taca que li havia sortit al peu, al mateix lloc on l'Eladi li havia passat la galta la nit de nuvis. Dies després, la senyora Teresa i l'Armanda s'explicaven els somnis que havien tingut la nit passada. La senyora Teresa parlava d'un mirall on ho veia tot blau.

III PART

Quan la senyora Teresa es va despertar, l'Armanda li va dir que havia mort el senyor Masdéu. Dies més tard, la senyora Teresa es va posar més malalta i va morir. El fill del senyor Masdéu es va fer milicià i va anar a casa de la Sofia (ella era a París) per ocupar-la, es pensava que ja no hi vivia ningú, però hi havia l'Armanda que cuidava de la casa. Ell li va dir que marxés a un altre pis. Quan la Sofia va arribar, va trobar els homes de la conductora que li treien tots els mobles i ella els hi va dir que els cremessin. Llavors va arribar en Ramon, el seu fill, el fill que feia tant que no veia; i li va explicar que estava casat i tenia un nen (Ramon) i una nena (Maria). Més tard va aparèixer l'Armanda i, en veure que hi havia en Ramon, es va posar molt contenta. Al cap d'una estona tots van marxar i aquella torre on hi havia hagut tanta vida es va quedar sola, totalment abandonada.