El Miracle Econòmic Espanyol (1959-1973): Causes i Canvis

Intervenció Estatal i Plans de Desenvolupament

Per tal d'activar l'economia, l'Estat continuava intervenint-hi directament. Es van crear els Plans de Desenvolupament, que servien per focalitzar l'interès econòmic del país en una activitat, un sector o un lloc concrets. Per exemple, l'any 1964 es va centrar a estendre el regadiu a Espanya, i el 1972 es van crear pols de desenvolupament industrial, com la petroquímica de Tarragona.

El Pla d'Estabilització i la Balança de Pagaments

El Pla d'Estabilització no hauria funcionat si no fos per la balança de pagaments, que és la relació entre tots els diners que entren en un país i tots els que en surten. Cal tenir en compte les importacions i les exportacions. Espanya sempre ha estat un país més importador que exportador, i durant el franquisme també ho era. No obstant això, es va passar d'un dèficit a un superàvit, és a dir, arribaven més diners dels que sortien. El país va arribar a registrar un superàvit de 12.062 milions de pessetes.

Els Tres Pilars del Superàvit Econòmic

Aquest canvi favorable en la balança de pagaments es va deure a tres factors clau:

• Turisme: A partir de l'any 1959 va començar el boom turístic. En només deu anys, es va passar de 7 milions a 37 milions de turistes. L'eslògan del moment era "Spain is different".
• Remeses dels emigrants espanyols: Per a molts espanyols, Europa representava el futur que desitjaven, la qual cosa va provocar una forta emigració. Aquests emigrants van enviar a Espanya uns 221 milions de dòlars anuals. Aquest fenomen es va aturar cap al 1975, moment en què Espanya va començar a rebre immigrants.
• Inversions estrangeres: El capital estranger a Espanya va créixer de forma exponencial. Els sous eren baixos, hi havia una escassa pressió fiscal i poca conflictivitat laboral. Per tant, Espanya era un lloc atractiu perquè els empresaris obrissin noves empreses, fet que va generar una gran inversió i va contribuir a la bona salut de l'economia espanyola.

La Gran Transformació de l'Economia Espanyola

Aquests van ser els anys del gran creixement econòmic. El PIB va créixer moltíssim gràcies a la liberalització econòmica.

Modernització Agrària i Industrialització

L'agricultura espanyola es va començar a modernitzar amb l'aparició de tractors, fertilitzants i la creació de noves explotacions agràries. Com a conseqüència, la necessitat de mà d'obra es va reduir dràsticament, i molts jornalers van haver d'emigrar a altres països, com Alemanya. Paral·lelament, Espanya es va industrialitzar de forma molt ràpida, amb l'aparició de nous centres i sectors que van permetre una major diversificació industrial.

Creixement del Sector Terciari i Limitacions del Model

El sector terciari també es va modificar, amb un fort creixement del sector financer, el turístic i el comerç. Espanya, per tant, va canviar i modernitzar la seva economia. Tot i això, aquest model econòmic tenia limitacions importants: era una economia desequilibrada, amb grans diferències entre zones geogràfiques. A més, Espanya continuava depenent molt de l'exterior, especialment pel que fa al petroli i al finançament. Finalment, el nivell de vida no era igual per a tots els espanyols.

Canvis Demogràfics i Socials Profunds

Aquesta transformació econòmica va anar acompanyada de canvis demogràfics. Les ciutats van començar a créixer i, tímidament, va néixer la societat de consum. Van aparèixer novetats culturals com la minifaldilla o el moviment hippie, i l'educació també va experimentar canvis.

La demografia espanyola va créixer per causes naturals, amb un descens de la mortalitat i una mitjana de 2,8 fills per dona, la qual cosa va augmentar l'esperança de vida. Alhora, es van produir grans moviments migratoris: uns 3,5 milions d'espanyols van marxar cap a Europa entre 1969 i 1973.

El Cas Específic de Catalunya

Catalunya va créixer encara més. Durant els anys 60, van arribar molts immigrants de la resta d'Espanya. Aquest fenomen va generar segregació i una selecció social, amb l'aparició de barris de barraques, ja que la gent s'instal·lava en llocs no preparats per acollir-los.

La població activa va créixer, sobretot en el sector terciari, a mesura que Espanya passava de ser un país agrari a un d'industrial. A Catalunya, aquest canvi va ser encara més acusat, ja que partia d'una societat industrial prèvia.