Miquel Martí i Pol: Vida i Obra del Poeta del Poble

Miquel Martí i Pol: Vida i obra del poeta

Miquel Martí i Pol és un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. Treballà al despatx d’una fàbrica tèxtil i, el 1973, a causa d’una esclerosi múltiple que va contraure pels volts de l’any 1970 i que d’aleshores ençà li va impedir moure’s i parlar amb normalitat.

La poesia autobiogràfica i el món obrer

La seua poesia, autobiogràfica, transcendeix la realitat de l’àmbit de la seua malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat d’una gran calma. Els seus primers llibres de poemes, com El poble, hi descriuen un món que coneix bé per mitjà de procediments com l’inventari o la crònica. El contrast entre la descripció de la vida de l’obrer, que es desenvolupa en condicions molt dures, i el tractament humà, d’una gran tendresa, amb què el poeta es refereix a les persones concretes, és una de les característiques més originals d’aquesta poesia.

L'impacte de la malaltia i el nou vitalisme

La irrupció de la malaltia queda reflectida en la seua obra de la primera meitat dels anys setanta. El 1975, s’interioritza; altres temes com l’angoixa, la presència de la mort, i el poeta defineix un món reduït i tancat, l’únic que percep com a possible en les noves circumstàncies que li toca viure. Ix amb un nou vitalisme paral·lel al que viu la societat catalana amb la recuperació de les llibertats polítiques. També diversos elements autobiogràfics —la mort de la seua dona— faran aquesta etapa més complexa.

Noves etapes: Estimada Marta i la maduresa

Com a contrast, un nou amor, un segon matrimoni i una nova estabilitat en la seua vida són els motius d’Els bells camins. També es publica un llibre de poesia amorosa molt reconegut dins de la seua obra: Estimada Marta. A mitjan anys huitanta tracta el pas del temps i la proximitat de la vellesa. Als noranta, la poesia presenta un nou tombant, definit per la inseguretat.

Reflexió col·lectiva i èxit comunicatiu

Ara bé, aquesta sensació de desconcert no és només personal; tant en Un hivern plàcid (1994) com en el Llibre de les solituds (1997), deriva també de la reflexió sobre la vida col·lectiva del país, sobre els esdeveniments d’ordre social i polític coetanis. Aquesta popularitat és perquè la poesia de Martí i Pol és essencialment comunicativa i el seu món metafòric defuig l’hermetisme. D’altra banda, la sinceritat de la seua veu poètica i l’experiència biogràfica que comunica són unes altres raons importants per a comprendre per què la poesia de l’autor ha obtingut aquest èxit. Cal atribuir-lo a la calidesa dels seus poemes, en els quals l’amor, l’experiència moral individual i col·lectiva o la convivència amb la greu malaltia que va patir són presentats amb un llenguatge.