Miquel Martí i Pol: Poesia, Vida i Malaltia

Miquel Martí i Pol: Un Poeta del Poble

Miquel Martí i Pol és un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. Als catorze anys va començar a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que va haver de plegar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple contreta cap al 1970. Aquesta malaltia li va impedir de moure's i de parlar amb normalitat des d'aleshores.

La Poesia com a Refugi i Testimoni

La seua poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seua malaltia i del temps històric concret, creant un paisatge interioritzat d'una gran serenitat. Els seus primers llibres, com El poble i La fàbrica, s'inclouen de ple en el corrent del realisme històric, utilitzant procediments com l'inventari o la crònica. Destaca la descripció de la dura vida de l'obrer, tractada amb una gran tendresa humana.

Evolució Poètica i Personal

La irrupció, progressió i estabilització de la malaltia queden fortament reflectides en la seua obra de la primera meitat dels anys setanta. Fins al 1975, la solitud, l'angoixa i la presència de la mort defineixen un món reduït i tancat. D'aquesta experiència, en surt amb un nou vitalisme, paral·lel al que vivia la societat catalana amb la recuperació de llibertats polítiques. Elements autobiogràfics, com la mort de la seua dona, van donar complexitat a aquesta etapa.

Com a contrast, un nou amor, un segon matrimoni i una nova estabilitat van portar a la publicació d'un llibre de poesia amorosa molt reconegut: Estimada Marta.

La Darrera Etapa: Reflexió i Compromís

A mitjans dels vuitanta s'inicia la darrera etapa, marcada per una nova mirada interior. S'enfronta al pas del temps i a la proximitat de la vellesa, vivint el desconcert i el desencís. No obstant això, crític i lluny de la resignació (Llibre de les solituds, 1997), també reflexiona sobre la vida col·lectiva del país i els esdeveniments socials i polítics coetanis.

Per què Martí i Pol Connecta amb el Lector

La difusió aconseguida ha convertit Miquel Martí i Pol en un fenomen d'estimació popular en la poesia catalana del final del segle XX. Això s'explica perquè la seua poesia és essencialment comunicativa i el seu món metafòric defuig l'hermetisme. La sinceritat de la seua veu, l'experiència biogràfica que comunica, la calidesa dels seus poemes, on l'amor, l'experiència moral individual i col·lectiva, i la convivència amb la greu malaltia són presentats amb un llenguatge gens artificiós, són raons del seu ressò. La interpretació que n'ha fet el cantant Lluís Llach també hi ha tingut un pes innegable.

• Obres destacades: El poble, La fàbrica, Estimada Marta, Llibre de les solituds.