Miquel Martí i Pol: Poesia, Compromís i Transcendència

Miquel Martí i Pol: Poesia i Compromís

Trajectòria Literària

Miquel Martí i Pol, pertanyent a la generació d'escriptors que van començar durant el franquisme, va assolir protagonisme als anys 70. Va patir una crisi de valors religiosos que va resoldre amb una obertura social, connectant amb la realitat del seu poble i la fàbrica. Compromès amb la seva classe social, va posar la seva veu al seu servei:

"D'ells vull parlar, en parlar de la gent d'ara.

D'ells vull parlar. Sense ells, jo no existeixo."

Amb un llenguatge directe i accessible, però sense caure en el pamfletisme, Martí i Pol manté el valor poètic a través d'una acurada selecció lèxica i metàfores evocadores que permeten al lector connectar amb el context social i l'univers personal dels personatges.

Períodes Creatius

La seva trajectòria es divideix en dos períodes:

• 1948-1970:
  • 1948-1957 (Aprenentatge): Poesia existencial amb inquietuds religioses i metafísiques. Obres: Paraules al vent (1954), Quinze poemes (1957), i altres tres publicades posteriorment, inclòs El fugitiu.
  • 1957-1970 (Consolidació): Obertura a la col·lectivitat i realisme social. Obres destacades: El poble (1966), La fàbrica (1972), Autobiografia (1976), He heretat l’esperança (1976). Les dates d'escriptura són anteriors a les de publicació.
• 1970-2002: Marcat per l'esclerosi, que s'integra en la seva obra.
  • Fins a 1984 (Plenitud): Títols principals com Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Estimada Marta (1978), i Cinc poemes d’iniciació (1984), que marca una inflexió. La malaltia, la desorientació i la crisi personal són presents fins a La pell del violí. Amb l'estabilització de la malaltia, apareix una actitud vitalista i un llenguatge més líric.
  • Vellesa: Assumpció de la vellesa. Llibre d’absències (1985) tracta les pèrdues, la soledat i el buit. Obres com Per preservar la veu (1985) i Els bells camins (1987) segueixen aquesta línia. Posteriorment, apareix serenitat i reflexió sobre la vida: Temps d’interluni (1990), Suite de Parvalà (1991), Algú que espera (1991). La memòria pren protagonisme a Un hivern plàcid (1994) i Llibre de les solituds (1997). Haikus en temps de guerra (2002) connecta amb L’àmbit de tots els àmbits. Després de tot (2002) tanca la seva obra amb la vellesa i la fi de la vida.

Crisi i Superació

La poesia de Martí i Pol és una dialèctica entre crisi i superació: la malaltia, la vellesa. El "jo protagonista" uneix vida i poesia.

Llegat i Reconeixement

L'obra de Martí i Pol es divideix en un període realista i social i un altre d'intimista i personal. La poesia és la finestra entre el món interior i l'exterior. Amb un estil transparent, tracta temes vitals: la vida, la societat, la malaltia, el temps. La poesia, per a ell, no era un luxe, sinó una eina de compromís. La seva obra ha estat musicada per Lluís Llach ('Un pont de mar blava', 'Germania 2007'). Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2001), la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat (1999).

Martí i Pol és una de les veus més nítides de la poesia catalana recent. Amb un estil senzill i profund, és un dels autors més llegits del gènere.