Miquel Martí i Pol: Poesia, Compromís i Evolució

La Poesia de Miquel Martí i Pol: Ressò Social i Personal

La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Els seus trets definitoris són:

• El seu lligam al poble nadiu, on ha viscut sempre.
• La seva condició obrera.
• Les conseqüències de la malaltia, una esclerosi múltiple que li ha impedit moure's i parlar amb normalitat.
• El compromís del poeta amb la seva classe social i amb el país.
• La seva disposició per conèixer-se a si mateix i el món que l'envolta.

Primera Etapa: Introspecció i Existencialisme

La seva dedicació a la poesia començà el 1948. L'obra poètica de Martí i Pol presenta característiques pròpies de l'existencialisme: realitza una introspecció personal i es planteja interrogants sobre el seu ésser i el seu destí. És una etapa en la qual afirma el seu “jo”, la seva pròpia identitat. Aquest procés de coneixença de si mateix li produeix angoixa, mentre que el “vosaltres”, la gent amb qui conviu, li produeix admiració.

Segona Etapa: Realisme Històric i Compromís

Aquesta primera etapa acaba amb una crisi que té un efecte: l'obertura a la realitat del seu entorn. D'aquesta manera, Martí i Pol entra en el realisme històric. Escriu poemes en què reflecteix el món de la gent amb qui conviu. Els protagonistes, per al poeta, són els seus "herois".

El poeta se sent compromès amb la gent del seu poble i la seva fàbrica i, amb la classe social de la qual formen part. La seva poesia s'expressa a través d'un llenguatge directe i assequible, però Martí i Pol manté el valor poètic dels seus textos a través del lèxic i de la recurrència de metàfores i imatges simples. Els efectes de l'esclerosi múltiple es fan presents a partir d’aquest moment i fins al 1975. En aquesta situació, els sentits com la vista i el tacte adquireixen una gran importància. A Quadern de vacances (1976), Martí i Pol revela ja l'inici de la superació de l'estat anterior.

Tercera Etapa: Optimisme i Reflexió Cívica

Ara el poeta aposta clarament pel futur, amb optimisme. Reprèn la poesia amorosa, amb un matís eròtic, i convida el lector a una reflexió sobre la necessitat d'aportar en la construcció del país comú. Tres vies defineixen un nou moment en l'obra del poeta: la fe en el futur, l'erotisme i la reflexió cívica.

Quarta Etapa: Coneixement Interior i Serenitat

Ara la poesia és entesa com un procés de coneixement interior per part del poeta, per tant lligada a l'experiència personal. D'altra banda, la paraula és objecte d'atenció preferent: no pot ser utilitzada de manera gratuïta, sinó que se li ha d'exigir densitat, justesa i capacitat de suggestió. La poesia de Martí i Pol traspua una innegable sensació de serenitat. Aquest procés d'experiència, d'observació i de coneixement, associat a una progressiva manifestació del valor absolut de l'amor, és el que permet al poeta de seguir creixent.

Darrers Anys: Desconcert i Reflexió Social

Amb tot, en els llibres que publica ja en els anys noranta, la poesia de Martí i Pol es defineix pel desconcert, el desencís i la inseguretat. Es tracta de sensacions personals, íntimes, accentuades pel pes dels anys. S'origina també de la reflexió sobre la vida col·lectiva, sobre els esdeveniments d'ordre social i polític coetanis.