Miquel Blay: Anàlisi d'«Els primers freds» (Escultura i Simbolisme)

Anàlisi Formal de l'Escultura

Miquel Blay esculpeix un grup format per la figura principal d’un ancià amb barba, acompanyat d’una nena. Ambdós estan asseguts en un banc i completament nus.

En la seva posició, l’ancià mostra una composició quasi simètrica, amb una inclinació lleu del cap, marcada per angles i línies rectes. La noia jove, en canvi, presenta una composició dominada per la línia corba, que permet a l’escultor representar l’actitud de moviment cap al personatge central, que es manté estàtic amb els dos peus a terra.

Tractament i Realisme Extrem

En el tractament, l’autor aplica un gran nivell de realisme acompanyat d’una minuciositat extrema. Això s’evidencia en l’anatomia de l’ancià, especialment en la textura de la pell i la morbidesa dels plecs de la carn.

També cal destacar el naturalisme extraordinari amb què l’artista aconsegueix representar la sensació de fred en el rostre de l’ancià, esculpint amb tot detall la constricció muscular en el gest facial i al coll, en l’intent de superar l’adversitat. Les mans també són molt expressives, entrellaçades, com si volgués suggerir que no hi ha cap altra esperança o alternativa.

Tota aquesta força es transforma en tendresa en el cas de la nena, la cara de la qual és concebuda per l’artista a partir de l'sfumato, tècnica amb la qual s’aconsegueixen realçar les formes suaus de la seva anatomia.

Característiques d'Estil

• En la figura de l’ancià hi predomina el realisme i la gran minuciositat.
• Predomina l’element simbolista en la nena.
• Ús de la tècnica Non Finito o sfumato en el rostre de la nena.
• Detall dels «cabells d’aigua».
• Blay vol convertir aquest grup en un símbol de la vulnerabilitat en la infància i la vellesa.

Models i Influències de Miquel Blay

La influència d'Auguste Rodin en l’obra de Blay és evident en el tractament del marbre, ja que marca la musculatura del personatge amb una gran exactitud i utilitza la tècnica del Non Finito en el rostre de la nena.

Des del punt de vista formal, el model en què es va inspirar Blay també va ser francès: el grup Èdip a Colonna, de l’escultor Jean-Baptiste Hugues, format per dues figures —l’ancià i la nena— en una actitud similar a la d’Els primers freds.

El contrast entre realisme, simbolisme i idealisme d’aquesta obra va significar la transició de l’academicisme cap a una modernitat escultòrica que es troba ja plenament desenvolupada en l’obra de Josep Llimona i Enric Clarasó, entre d’altres.

Anàlisi Conceptual: Vulnerabilitat Humana

Els primers freds supera la simple consideració d’escultura anecdòtica per reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa. L’artista català volia fer reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida, i per això es val de l’excel·lent expressivitat dels personatges.

El Simbolisme dels Personatges

L’ancià presenta una musculatura robusta, que fa pensar en la fortalesa i el treball dels anys de joventut. Ara, però, la seva mirada trista i resignada sembla assumir la debilitat de la vellesa. La nena, en canvi, delicada i tendra, mostra una actitud d’indefensió i temor, i inclina el cap cap a l’ancià.

La nuesa dels dos personatges contribueix a donar una major credibilitat a aquest missatge ple de simbolisme, alhora que aquest aspecte permet a l’artista remarcar-ne l’estat d’indefensió.

Amb tots aquests elements, Blay aconsegueix transformar una escena de tendresa commovedora en una representació idealitzada del sofriment humà.