Minorització i Normalització del Català: Història i Estat Actual

Minorització de la Llengua

Podem assenyalar diversos detonants de la situació de minorització. En destacarem dos de principals:

• El Tractat dels Pirineus (1659)
• La Guerra de Successió (1702-1715)

Minorització del Català (S. XVIII-XIX)

A partir de l’abolició de les constitucions i institucions d’autogovern de la Corona catalanoaragonesa, la monarquia borbònica i el Consejo de Castilla inicien una política d’homogeneïtzació de l’Estat segons les lleis, costums i la llei dels vencedors. Els Decrets de Nova Planta imposen l’ús del castellà als territoris ocupats.

Al llarg del segle XVIII es publiquen disposicions encaminades a marginar el català de qualsevol àmbit públic: justícia, predicació, religió, ensenyament, etc.

• 1768 - Primera prohibició per llei de l’ensenyament del català (Real Cédula de Aranjuez).
• Segle XIX - Es prohibeixen les representacions de teatre en català.
• 1857 - Ley Moyano, prohibició del català a les escoles.
• 1862 - Llei de notariat. Prohibició de fer les escriptures en català.
• 1870 - Llei de registre civil.
• 1881 - Llei d’enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català.

Totes aquestes prohibicions suposen la penetració del castellà en aquests àmbits, provocant l'encerclament i la bilingüització progressiva dels catalanoparlants.

Revifament i Repressió (S. XX)

Durant el primer terç del segle XX es creen algunes institucions d’autogovern que permeten la recuperació dels usos institucionals del català, especialment al Principat de Catalunya. Aquest revifament es relaciona amb el que es produeix en altres comunitats lingüístiques europees (polonès, hongarès, txec, noruec...).

La recuperació de l’ús social del català s’estronca amb la Guerra Civil i el franquisme. A banda de la repressió física i psicològica, el règim franquista aprofita l’extensió i consolidació de l’escola i l’Administració pública, que funcionen exclusivament en espanyol. Es prohibeix qualsevol manifestació pública en català, amb l'objectiu d'arribar a un ús generalitzat del castellà, fins i tot a l’àmbit privat, amb consignes com "Si eres español habla español".

Un altre factor és l’aparició dels mitjans de comunicació de masses (ràdio, cinema i televisió), que introdueixen una veu que només s’expressa en espanyol a totes les llars catalanoparlants. Les condicions sociopolítiques impedeixen la integració lingüística dels nouvinguts, que s’estableixen de forma passiva als Països Catalans.

La Minorització durant el Franquisme

Durant la dictadura franquista s’avança en la minorització de la comunitat lingüística, consolidant el bilingüisme unilateral: tots els catalanoparlants esdevenen competents en castellà. Es consolida:

• La norma de convergència lingüística: els catalanoparlants s’adrecen en castellà a qualsevol persona que s’expressi en aquesta llengua.
• L’estratègia d’ocultació: no parlar en català llevat que l’interlocutor sigui de la mateixa comunitat, per no ser represaliat.

El franquisme suposa la sotragada més gran en la història del català. En acabar la dictadura, la societat dels Països Catalans ha canviat molt.

L’Intent de Normalització del Català

Marc Jurídic

Constitució Espanyola (1975)

Consagra el bilingüisme unilateral, obligant tots els ciutadans de l’estat a saber espanyol, cosa que dificulta la normalització del català.

Constitució Espanyola (referent a les llengües de l’estat)

Article 3

El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

El Català a l’Estatut d’Autonomia Balear

Article 4. La llengua pròpia

La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. Totes les persones tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no pot ser discriminat per causa de l’idioma. Les institucions de les Illes Balears han de garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crear les condicions per a la igualtat plena de les dues llengües.

Normalització al Sistema Educatiu de les Balears

• 1975 - Decret que permet l’ensenyament voluntari de les "lenguas nativas españolas".
• 1979 - Decret del "Bilingüisme": català obligatori a primària i secundària (excepte COU).
• 1983 - Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Balears.
• 1986 - Llei de Normalització Lingüística: el Govern ha de garantir que els escolars utilitzin ambdós idiomes al final de l’escolaritat.
• 1994 - Ordre Rotger: obligació d’impartir dues assignatures en català com a mínim.
• 1997 - Decret de Mínims: mínim del 50% de les matèries en català.

Situació Actual

Tot i la igualtat legal, la balança s’inclina a favor del castellà pel seu pes social als mitjans de comunicació i en les relacions laborals i socioeconòmiques. A l’ensenyament, les dues llengües no hi són de la mateixa manera. Si la llengua pròpia no té prou presència, sempre hi haurà desequilibri i risc de substitució.