Minorització Lingüística: Conceptes, Causes i Conseqüències

Llengües Minoritàries i Minoritzades: Conceptes Clau

A) Minorització Lingüística: Definició i Procés

Una llengua minoritzada és qualsevol llengua que, parlada històricament en un territori, es troba en una situació d'anormalitat lingüística, resultat d'un procés de substitució lingüística. De vegades s'ha parlat de situació minoritària per referir-se al que després s'ha anomenat minorització.

La minorització és el procés mitjançant el qual es tendeix a propiciar la substitució de la llengua (L1) per una altra de dominant (L2). Aquesta minorització lingüística és el resultat d'una sèrie de pressions internes i externes, degudes a les condicions històriques i socioeconòmiques, la política lingüística implementada i la interiorització de mecanismes psicosocials que restringeixen la vitalitat de la llengua recessiva i asseguren l'expansió de la dominant.

S'entén per minorització lingüística la situació en què una llengua, malgrat que pugui ser parlada per la major part de la població autòctona d'un territori determinat, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials. Aquest procés recessiu es dona en situacions de superposició, en què l'ús d'una llengua dominant té el suport del poder polític, i l'ús de l'altra llengua, la territorial, esdevé subordinat.

La situació de minorització pot ser reversible com a conseqüència de la voluntat ferma d'un poble i de les polítiques dels seus governs. Alguns exemples de recuperació al segle XX inclouen:

• Finès
• Hongarès
• Islandès
• Noruec
• Polonès
• Txec

Hi ha fins i tot casos de resurrecció de llengües, com la recuperació de la llengua hebrea.

El concepte de llengua minoritària es refereix a la demografia relativa d'un idioma, a les dimensions d'una comunitat lingüística. S'aplica, doncs, a la llengua d'una comunitat lingüística petita, en termes generals. Pot haver-hi llengües minoritàries en situació normal, és a dir, no minoritzades (per exemple, la danesa), i llengües no minoritàries en un procés de substitució lingüística, és a dir, minoritzades (per exemple, la galaicoportuguesa a Galícia). També, dins un àmbit estatal, una llengua pot estar en situació de minorització, i segurament en minoria davant el grup dominant, i, en canvi, a l'altra banda de la frontera estar en situació de normalitat (és el cas del grup alemany d'Alsàcia i Lorena, dins l'Estat francès).

B) Interferència Lingüística: Impacte en la Llengua

La interferència lingüística és un fenomen que indica que una llengua és minoritzada i que afecta l'estructura de la llengua dominada. Una llengua interferida per la llengua dominant es veu minvada de recursos propis, és a dir, manlleva vocabulari i estructures de l'altra. Aquestes interferències poden ser:

• Fonètiques
• Morfològiques
• Sintàctiques
• Lèxiques

En una situació de minorització, aquestes interferències o manlleus no se senten com a tals perquè els parlants de la llengua dominada han perdut la capacitat de diferenciar entre allò que pertany a l'estructura de la llengua i allò que és aliè.

C) Interposició Lingüística i les seves Conseqüències

La interposició lingüística és el fet que gairebé totes les relacions entre la comunitat lingüística de l'idioma minoritzat, o dominat, i la resta de la humanitat passin per l'idioma dominant o majoritari. Aquest fenomen es relaciona amb el que s'anomena cultura satèl·lit, la qual, tot i conservar l'idioma propi, està lligada a l'altra cultura i en depèn tant que els parlants han de ser necessàriament bilingües.

El fet que la realitat del món i les innovacions arribin a la llengua subordinada passades pel sedàs de la llengua dominant és un aspecte de la minorització lingüística. És un cas de mediatització. Per tant, la interposició sociolingüística explica fenòmens com la deslleialtat lingüística, l'autoodi o per què tots els parlants de la societat minoritzada es veuen empesos a esdevenir bilingües. La interposició provoca la interferència lingüística massiva i la substitució lingüística, i fa que en l'aprenentatge d'altres llengües es tingui com a llengua de referència la llengua dominant. També explica, per exemple, que els manlleus de l'anglès es realitzin en català amb una fonètica més o menys castellanitzada.