Ministeris a l'Església Catòlica: Papa, Bisbes, Preveres, Diaques

Ministeris a l'Església Catòlica

Categories i rols que es troben dins l'estructura de l'Església.

Papa

L'apòstol Pere és considerat el primer encarregat de vetllar perquè tots els apòstols estiguessin units i tinguessin una fe autèntica i animosa. Els successors dels apòstols són els bisbes. Cada bisbe és el cap d’una comunitat cristiana que anomenem diòcesi. El bisbe de la diòcesi de Roma és el successor de Pere, i l'anomenem Papa. Actualment, el papa Francesc és el número 269. El seu predecessor, Benet XVI, es va jubilar. El Papa té la responsabilitat de mantenir la comunió entre totes les esglésies diocesanes del món i de donar resposta als reptes actuals. L'Església valora molt la comunió, que significa sentir-se germà dels altres. El Papa s'elegeix en un conclave per un conjunt de cardenals. El cardenal és una figura que el Papa tria per tenir-la a prop seu com a conseller; a Barcelona, per exemple, tenim el cardenal Joan Josep Omella.

Bisbes

Els bisbes són els successors dels apòstols. La funció principal del bisbe és vetllar per l'anunci de l'Evangeli a la seva diòcesi. Vetllar implica una actitud de vigilància i atenció, no de control. Quan un home és ordenat bisbe, rep tres símbols importants: la mitra (el barret que representa un càrrec jeràrquic), el bàcul (el bastó de pastor) i l'anell (com a símbol de compromís i fidelitat amb l'Església que se li confia).

A Catalunya hi ha deu diòcesis. Cada bisbe té la llibertat de dirigir la seva diòcesi, però ha de tenir en compte el que es viu a les altres diòcesis o bisbats. D'això se'n diu col·legialitat episcopal.

Preveres

Els preveres (també anomenats sacerdots, capellans o mossens) són els col·laboradors més pròxims dels bisbes. Reben el sagrament de l'Orde i es posen al servei d'una comunitat cristiana, normalment una parròquia. Cada parròquia és un món, amb l'objectiu de ser una comunitat viva. La missió del prevere és també vetllar per la comunitat i anunciar l'Evangeli.

Les seves missions principals, sovint coordinades en zones pastorals, s'inspiren en Jesucrist:

• Com a signe de Jesucrist Profeta: Anunciar a tothom l'Evangeli que han rebut.
• Com a signe de Jesucrist Sacerdot: Celebrar els sagraments (Bateig, Eucaristia, Reconciliació, Unció dels Malalts, etc.).
• Com a signe de Jesucrist Pastor: Reunir els fidels en la unitat d'una sola família, guiant i acompanyant la comunitat.

Diaques

Des dels inicis, les comunitats cristianes van escollir homes per assegurar millor el servei de les necessitats (caritat) i ajudar en la litúrgia. Aquests s'anomenen diaques (del grec diakonos, que significa servidor).

Els diaques (que poden ser casats si són ordenats com a diaques permanents) són ordenats pel bisbe per complir diferents serveis: proclamar l'Evangeli, predicar, administrar el sagrament del Baptisme, assistir i beneir el Matrimoni, presidir funerals i dedicar-se a diversos ministeris de caritat.

També recorden a tota l'Església la paraula de Jesús: «No he vingut a ser servit, sinó a servir» (cf. Mc 10, 45). Aquesta actitud de servei és fonamental. El diaconat pot ser una etapa transitòria cap al presbiterat (sacerdoci) o un ministeri permanent. Avui en dia, moltes persones són diaques permanents al servei de la comunitat.