Minimalisme: Característiques, Història i Exponents Clau

Característiques del Minimalisme

El minimalisme es defineix per una sèrie de trets distintius:

• Abstracció i economia de llenguatges i mitjans.
• Producció i estandardització industrial.
• Ús literal dels materials.
• Austeritat amb absència d’ornaments.
• Purisme estructural i funcional.
• Ordre i geometria elemental rectilínia.
• Precisió en els acabats.
• Reducció i síntesi.
• Senzillesa i concentració.
• Protagonisme de les façanes i desmaterialització.

Principals Exponents del Minimalisme

Alguns dels principals exponents d'aquest corrent estètic van ser:

• Le Corbusier: Teòric de l'arquitectura, arquitecte, dissenyador i pintor suís nacionalitzat francès. És considerat un dels més clars exponents del minimalisme i un dels arquitectes més influents del segle XX.
• Ludwig Mies Van der Rohe: Arquitecte i dissenyador industrial nascut a Alemanya. Va ser director de l’escola d’art i disseny Bauhaus. És conegut com el pare del minimalisme i cèlebre per les frases: “Menys és més” i “Déu està en els detalls”.
• Piet Mondrian: Pintor avantguardista holandès, membre de De Stijl i fundador del Neoplasticisme.

Orígens i Història del Minimalisme

Influència i Definició

El minimalisme és una tendència de l’arquitectura caracteritzada per l’extrema simplicitat de les seves formes. Tot i que els seus orígens es troben a Europa, va sorgir a Nova York a finals dels anys seixanta.

Aquest corrent està influenciat per la cultura oriental i pren la seva inspiració, en gran part, de l'arquitectura japonesa.

Evolució Històrica

El corrent sorgeix a finals de la dècada dels 60 a Nova York, però els seus fonaments es troben a Europa, on Van der Rohe ja havia elaborat les seves idees sobre la puresa de les formes i l’espai.

En la dècada del 70, el minimalisme arriba a la seva maduresa com una forma de reacció als estils recarregats de l’època (principalment el Pop Art) i a la saturació comunicacional de l’univers estètic.

El minimalisme és un corrent estètic derivat de la reacció al Pop Art, que es basava en el colorisme, la importància dels mitjans de comunicació de masses, el fenomen comercial i un art basat en l’aparença i el consum.

Els creadors minimalistes redueixen al màxim els elements propis de l’art. Els volums i formes en escultura, de manera anàloga, es reflecteixen en l'arquitectura o la pintura. Intenten condensar els seus principis artístics i reflexions en escassos elements.

Minimalisme Musical

El minimalisme musical és un gènere de música clàssica i música experimental nascut als anys 60. Es basa principalment en la repetició: melòdica, rítmica i harmònica. Aquest estil competeix amb el serialisme i retorna a la tonalitat.

El terme deriva del concepte de minimalisme aplicat a les arts visuals. Abans d'això es van utilitzar termes com música processal o música sistemàtica, particularment per a músiques construïdes seguint unes normes molt estrictes.