Minerals i roques no energètiques: Característiques i explotació

1. Minerals i roques no energètiques
- Minerals d'interès industrial
- Minerals menes metàl·liques
- Roques industrials
✓ Recurs natural: quantitat de mineral en l’escorça)
- Energètic i no energètic
- Renovable i no renovable
✓ Reserva: quantitat de mineral que pot recuperar-se pel seu ús.
✓ Mena (part aprofitable)
✓ Ganga (part no aprofitable)

a. Carbó

- Es forma per acumulació de restes de vegetals en regions pantanoses lagunars en climes no massa càlids.

- Les conques cal que presentin:
- Inundacions durant grans intervals de temps
- Gran desenvolupament de la vegetació
- Presenten subsidència
- Alternances en el temps d’aquests fenòmens formant-se estrats cíclicament.

Carbonització:

Transformació de la llenya en carbó
- Fase biològica.
Torba
Acumulació de vegetals.
Bacteris anaerobis descomponen restes orgàniques (enriquiment C)

- Fase físic-química

Lignit - Hulla - Antracita
Enterrament: altes P i T
Eliminació dels volàtils

Al llarg del procés hi ha un augment del C i, per tant, del poder calorífic.

Indicadors d’inestabilitat natural:
- Tipus de sòl: llims, argiles saturades d’aigua, materials volcànics solts, sediments no cimentats.
- Orientació de plans estructurals: plans d’estratificació, esquistositat o de fractura cabussats en el mateix sentit que el pendent.
- Excavacions del peu del vessant.
- Precipitacions intenses: lubricant entre plans estructurals i augment de massa.
- Forma del talús: forma convexa més risc.
- Grau de cobertura vegetal.
Causes humanes: Runams de mines, abocadors d'escombreries, excavacions als peus dels vessants, alteració del drenatge natural.
Mesures preventives: Mapes de risc --> ordenació territorial, manteniment.
Mesures correctores d'inestabilitats gravitatories: Contraforts, Drenatges, Reforestació, Cimentació, Injecció de formigó.
2. En zones litorals: Riscos deguts a la dinàmica litoral provocada pels processos geològics de les onades, les corrents, les marees i les aportacions continentals (hidrosfera). Impliquen la pèrdua de superfície litoral, destrucció de defenses naturals com les dunes i deteriorament d'obres de construcció.
Factors: Alçada i pendent de la costa, Direcció de corrents i vents, Alçada de les onades, Roques i estructura, Intensitat de marees, Aportació de materials, Moviments eustàtics.
Riscos: penya-segats, seixes i erosió de platges.
Gestió: ordenació territorial --> llei de costes.
Mesures correctores: Murs per fer frenar les onades, Espigons, Restauració de platges.
Impactes d'explotació: recurs en superfície, dipòsits en sediments. IMPACTES: 1. VISUALS: denudació superficial, modificació de la topografia --> gestió: pantalles visuals, conservació de vegetació, reconstrucció topogràfica. 2. Atmosfèrics: pols, gasos. --> adequació i manteniment de camins. 3. Edàfics. 4. Acústics.

Indicadors d’inestabilitat natural:
- Tipus de sòl: llims, argiles saturades d’aigua, materials volcànics solts, sediments no cimentats.
- Orientació de plans estructurals: plans d’estratificació, esquistositat o de fractura cabussats en el mateix sentit que el pendent.
- Excavacions del peu del vessant.
- Precipitacions intenses: lubricant entre plans estructurals i augment de massa.
- Forma del talús: forma convexa més risc.
- Grau de cobertura vegetal.
Causes humanes: Runams de mines, abocadors d'escombreries, excavacions als peus dels vessants, alteració del drenatge natural.
Mesures preventives: Mapes de risc --> ordenació territorial, manteniment.
Mesures correctores d'inestabilitats gravitatories: Contraforts, Drenatges, Reforestació, Cimentació, Injecció de formigó.
2. En zones litorals: Riscos deguts a la dinàmica litoral provocada pels processos geològics de les onades, les corrents, les marees i les aportacions continentals (hidrosfera). Impliquen la pèrdua de superfície litoral, destrucció de defenses naturals com les dunes i deteriorament d'obres de construcció.
Factors: Alçada i pendent de la costa, Direcció de corrents i vents, Alçada de les onades, Roques i estructura, Intensitat de marees, Aportació de materials, Moviments eustàtics.
Riscos: penya-segats, seixes i erosió de platges.
Gestió: ordenació territorial --> llei de costes.
Mesures correctores: Murs per fer frenar les onades, Espigons, Restauració de platges.
Impactes d'explotació: recurs en superfície, dipòsits en sediments. IMPACTES: 1. VISUALS: denudació superficial, modificació de la topografia --> gestió: pantalles visuals, conservació de vegetació, reconstrucció topogràfica. 2. Atmosfèrics: pols, gasos. --> adequació i manteniment de camins. 3. Edàfics. 4. Acústics.

1. Fase biològica:
Degradació de proteïnes i glúcids per bacteris anaeròbics: es forma una pasta (querogen) on s’elimina O i N i es concentra C i H (HC sòlids).
2. Fase físic-química:
Augment de P i T (entre 2-7 km i a 150º) provoca més trencament d’enllaços en els hidrocarburs (HC líquids i gasosos).

✓ El petroli, a partir d’aquí, té dues vies:

- Restar en la roca mare impermeable (explotació no rentable).
- Migrar fins a un altre material de major porositat i permeabilitat degut a la diferent compactació de la roca mare i el petroli que està dins dels seus forats. Roca magatzem de major explotabilitat.
En aquestes roques, el petroli es mou per flotació: es desplaça a les zones més altes on pot fluir al mar o quedar tancat i acumulat: trampes petrolíferes.

Localització del petroli:
- 80% anticlinals
- 20% falles i tascons

Per fer una explotació del petroli cal:

a. Prospecció: reconeixement dels materials i la seva estructura (indicis externs i sismica de reflexió)

b. Sondatge
c. Bombeig
d. Refinar (elevació progressiva de la T) per separar la barreja d'hidrocarburs que hi ha al cru.

1r gas: metà, età, butà...
2n líquid: benzina, nafta, querosè, gasoil, fuel....
3r sòlids: quitrans, betums...

e. Transport de petroli per oleoductes