Mill i Plató: Comparació de Filosofies Polítiques

Comparació entre Mill i Plató

La filosofia de Mill és, com hem pogut comprovar al llarg del tema, perfectament comparable amb la de Plató. Plató era el defensor d'una línia de pensament que podríem ben bé qualificar de feixista, mentre que Mill aposta per una opció ben diferent, que rep el nom de liberalisme.

La filosofia de Plató: L'Estat totalitari

Plató defensava que l'Estat era molt més important que l'individu, i que aquest havia de sacrificar tot el que calgués (la seva llibertat, les seves decisions, els seus gustos i, si cal, fins i tot la seva pròpia vida) si l'Estat ho requeria per al seu millor funcionament. Tot és benvingut si al final s'aconsegueix que l'Estat en surti guanyant (és a dir, que el fi sempre justifica els mitjans). L'àmbit de llibertat individual queda, doncs, gairebé suprimit: la persona és una peça més en l’engranatge de l’Estat.

Totes les dictadures, antigues i actuals, han emprat aquest sistema. Aquestes mesures inclouen:

• Han dictaminat la mort de milers o milions de persones sota l’acusació de ser contràries al règim.
• No han permès mai que el poble expressés la seva opinió en unes eleccions.
• Han manipulat l'educació dels ciutadans ja des de l'escola primària per donar una determinada imatge dels "bons" i dels "dolents".
• Han condemnat a mort els homosexuals.
• Han prohibit l'aparició de mitjans de comunicació que critiquessin el règim de govern.

És clar que amb totes aquestes mesures l'Estat ha sortit beneficiat, però el preu pagat ha estat altíssim: pèrdua de llibertat, de dignitat i, el que és pitjor, de milions de vides humanes.

La proposta de Mill: Liberalisme i llibertat individual

La teoria de Mill no es pot dir que sigui la contrària, ja que el contrari seria un sistema on l'individu fos més important que l'Estat, i això ens portaria a una anarquia (hi ha hagut gent que sí que ha defensat aquest plantejament, però no és el cas de Mill). El que ell defensa és una solució diguem-ne intermèdia, un sistema on l'individu tingui un marge raonable de llibertat, però que alhora garanteixi el bon funcionament de l'Estat: és el que nosaltres anomenem democràcia.

Els individus (homes i dones per igual, segons Mill) han de tenir absoluta llibertat en l'àmbit individual, és a dir, en totes aquelles decisions que puguin prendre i que no afectin la resta de persones. Aquestes decisions inclouen, per exemple:

• L'opció religiosa o política.
• Allò que un fa a casa seva sense molestar els veïns.
• La manera de vestir.
• L'orientació sexual.

L'Estat només hauria d'intervenir quan l'individu està perjudicant un altre, o bé quan l'individu no compleix les seves obligacions com a ciutadà (no treballa, no paga impostos, etc.).

Conclusió: Llegats i influència en sistemes polítics

Per tant, es pot dir finalment, per cloure aquesta comparació, que la filosofia de Plató ha inspirat totes les ideologies totalitàries de la història (les monarquies absolutistes de l'època moderna, l'Alemanya nazi, el franquisme a Espanya o els règims comunistes de la Xina, de Cuba o de l'antiga URSS, per citar-ne només alguns), mentre que el liberalisme de Mill es troba a la base de totes les democràcies modernes.