Mill i Locke: Comparació Filosòfica i Política

Mill i Locke: Empirisme i Liberalisme

Mill i Locke comparteixen dos pensaments clau: l’empirisme i l’esperit liberal. Tots dos defensen la democràcia representativa, però les seves opcions conceptuals són bastant diferents.

L'Utilitarisme de Mill

Mill és un utilitarista i, per tant, nega l’existència del dret natural. Aquest utilitarisme es basa en tres punts:

• En primer lloc, s’ha de buscar la màxima felicitat per al major nombre de persones (the greatest happiness for the greatest number).
• En segon lloc, s’han de rebutjar els plaers del cos (beure, fumar) fent cas als plaers superiors que són els de l'intel·lecte. Per això ell anuncia: MÉS VAL SER UN SÒCRATES SATISFET QUE UN PORC INSATISFET.
• En darrer lloc, l’utilitarisme de la norma que s’oposa a l’utilitarisme de l’acte. Per exemple, si en un hospital hi ha cinc pacients que necessiten un trasplantament d'òrgans diferents i un sisè pacient acaben d’operar. Un utilitarista de l’acte diria que matéssim al sisè pacient perquè puguin sobreviure els altres, però un de la norma no, perquè es regeix pel principi del dany.

El Principi del Dany de Mill

Aquest principi del dany és el principi regulador de Mill i implica que la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre i quan no perjudiqui els altres.

La Llei Natural de Locke

En canvi, per a Locke, existeix una llei natural (ningú pot atemptar en contra de la vida, salut o possessions dels altres) i en les societats polítiques el poder haurà d’assegurar aquests drets naturals dels homes.

Majoria Comunitària vs. Tirania

Una altra semblança és que Locke defensa la majoria comunitària, ja que gràcies a aquesta es va fer un pacte social i es va crear una societat. Mill també estarà a favor d’aquesta majoria, però no a la tirania de la majoria, exposant que s’ha de respectar les minories religioses (musulmans, mormons, puritans, etc.) sempre i quan no agredeixin amb les seves creences a altres persones.

Llibertat Privada i Dret a la Resistència

Una darrera semblança és que Stuart Mill defensa que les persones tenen llibertat de lleure, és a dir, poden anar al teatre, a ballar, a cantar (fer el que vulguin en la seva vida privada) i ningú els ho pot prohibir. Llavors, si algú intenta privar-los d’això, és lògic que es rebel·larà, tal com diu Locke, pot trencar el pacte social fent ús del dret a la resistència.

Objectius de les Teories Polítiques

En conclusió, les dues teories polítiques són lleugerament semblants, però l'objectiu de cadascuna no és igual. D'una banda, Mill té com a objectiu la felicitat de la societat, de l'individu i amb això la llibertat de tots. D'altra banda, Locke busca la seguretat per sobre de la llibertat, fent que l'home renunciï a part de la seva llibertat per la societat, donant aquests poders a l’Estat.

El Pacte Social segons Locke

Locke considera que la societat neix a partir d'un pacte social amb el qual els individus cedeixen el poder als magistrats que tenen com a objectius preservar els drets bàsics i indispensables que per a Locke són el dret a la vida, a la llibertat i a la propietat. El pacte instaura un poder polític que tindrà la funció de fer justícia, assegurar els drets naturals, fer lleis clares i fer-les complir. No s’ha d’intervenir en cap aspecte més; el poder té els seus límits en els drets privats.