Migracions i transformacions agràries a Espanya

1. Migracions

1.1. Causes dels moviments migratoris

• Demografia i economia
• Catàstrofes naturals
• Política (exili/guerra)
• Socioculturals (més llibertats)

1.2. Conseqüències de les migracions

• País d'origen: Disminució de la desocupació, però també pèrdua de força de treball, envelliment de la població i despoblament.
• País de destinació: Salaris a la baixa, degradació d'habitatges, problemes d'acceptació social, desenvolupament econòmic, diversitat cultural i, per a la persona emigrant, problemes d'identitat.

1.3. Els moviments migratoris

Migracions transoceàniques històriques (fins a mitjans del segle XX) i migracions modernes (des de 1950, amb dues vessants: les migracions internes camp-ciutat i les migracions externes, centrals i occidentals).

1.3.1. Migracions transoceàniques històriques

Vaixells de vapor (1911-1915; 80.000 persones a l'Argentina i Cuba). Els emigrants van ser treballadors de la indústria amb qualificació.

2. Migracions exteriors

2.1. Migracions exteriors (1950)

Des del sud d'Europa cap als països més industrialitzats. Europa Central i Occidental.

2.1.1. Migracions exteriors (1950)

Mà d'obra italiana i espanyola (expansió màxima a Espanya entre 1950 i 1973: 2,6 milions). Més tard, Grècia, Turquia, Iugoslàvia, Portugal i Nord d'Àfrica. Augment econòmic pel Pla Marshall (1948) i el Mercat Comú (1957), i la situació desfavorable d'Espanya (Andalusia i Galícia). Països receptors: França, Alemanya i Suïssa. Homes joves amb feines poc qualificades a l'agricultura, construcció, mineria i indústria: molt dures i mal pagades.

2.2. Conseqüències de les migracions exteriors

• Demografia: disminueix la població i canvia la seva distribució territorial.
• Economia: entrada de divises (trameses d'euros) que envien a les seves famílies.
• Social: pressió social i econòmica. Dessarrelament i condicions de vida i treball molt difícils als llocs d'arribada. La crisi del 1973 va marcar la fi de les migracions exteriors espanyoles. Es va restringir l'entrada.

3. Espanya, país d'immigrants

3.1. Espanya, un país d'immigrants (4 categories)

• Persones jubilades procedents de l'Europa Central i septentrional: Costa mediterrània pel clima. No troben dificultats per instal·lar-se a Espanya.
• Directius d'empreses multinacionals, treballadors d'alt nivell professional, gent del món de l'esport i de l'àmbit artístic i cultural: Sobretot de la UE. S'instal·len a Espanya per qüestions laborals i per la qualitat de vida.
• Refugiats polítics: Conflictes armats.
• Immigrants procedents de països pobres: Els més nombrosos: Àfrica, Amèrica Llatina, Europa Oriental i Àsia. Busquen treball i condicions de vida dignes. La UE i Espanya duen a terme un procés de regulació (pot haver-hi limitacions). Immigració clandestina "sense papers": turistes o màfies (pateres o amagats en camions).

4. Espanya necessita immigrants

4.1. Pla econòmic

• Mà d'obra jove que reactiva el mercat laboral intern.
• Els treballadors contribueixen amb el pagament d'impostos.
• Són un col·lectiu de consum important.

4.2. Pla demogràfic

• Augment de la població.
• Les persones joves solen tenir més fills que els residents autòctons; mares més joves.

4.3. Pla cultural

• Contacte amb altres cultures (música, moda, gastronomia).

5. La interculturalitat: dificultats i dilemes

Actituds de rebuig, exclusió social i xenofòbia. Prejudicis culturals, competència laboral i inseguretat. L'arribada de milions d'immigrants a Espanya en poc temps demostra que la integració és possible i que la majoria dels problemes no provenen dels immigrants, sinó que es generen en altres esferes de la societat. Dues posicions enfrontades a la UE: malfiança social i necessitat de mà d'obra. La immigració continuarà malgrat les restriccions per dos drets bàsics: reagrupament familiar i dret d'asil.

5.1. Reagrupament familiar

De manera esglaonada per no causar desajustos: places escolars, serveis sanitaris, habitatges adequats i llocs de treball. Rejoveniment de la població espanyola. Els estrangers que resideixen a Espanya legalment poden sol·licitar que vinguin els seus familiars després d'un any d'estada.

5.2. Dret d'asil

L'ONU reconeix el dret d'asil en dos documents: Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats (Ginebra, 1951) i Protocol de Nova York del 1967. Obliguen els països a admetre qui pateix persecució. Ha multiplicat el nombre de desplaçats a països rics.

5.3. La política de la UE i la immigració

El Pacte Europeu d'Immigració i el Programa d'Estocolm plantegen una immigració legal i ordenada.

6. La mobilitat quotidiana

Interrelació entre persona i territori. L'automòbil, l'avió o el ferrocarril permeten anar més lluny en menys temps. L'habitatge i el lloc de treball, escola, botigues, llocs d'oci i els equipaments (hospitals, centres cívics) poden tenir ritmes diaris, setmanals, mensuals... Han augmentat per les ofertes comercials i d'oci. Increment de les transaccions econòmiques, relacions socials, ús de l'automòbil i xarxes de transport públic.

6.1. Tipus de mobilitat

1. Mobilitat obligada per treball: de casa al lloc de treball i a les ciutats.
2. Mobilitat obligada per estudi: menors de 16 anys amb escolaritat obligatòria, trajectes molt precisos.
3. Mobilitat habitual per compra: desplaçaments per adquirir aliments.
4. Mobilitat per oci: grans moviments de població al litoral i a la muntanya.

7. L'estructura de les explotacions agràries

7.1. L'estructura de les explotacions agràries

El nombre d'explotacions inferiors a 5 hectàrees representa el 51,2%, però només ocupen el 5% de la superfície agrària. Les explotacions de més de 100 hectàrees representen el 5,5%, però disposen del 57% de la superfície agrària.

7.1.1. Latifundis

Més de 100 hectàrees. Es practica agricultura extensiva. Predominen a Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia. Actualment, estan en situació favorable econòmicament i mecanitzats. Collites abundants. Feina especialitzada en el maneig de la maquinària (tractors, recol·lectores).

7.1.2. Minifundis

Menys de 10 hectàrees. Predominen a la meitat nord de la península i als arxipèlags. Parcel·les difícils de mecanitzar i poc volum de producció. S'hi practica agricultura extensiva o científica (hivernacles).

7.1.3. Explotacions mitjanes

30 hectàrees. S'hi practica agricultura intensiva (més qualitat per a un mercat exigent). Incentiva el reagrupament de parcel·les.

8. La població rural i agrària

8.1. La població rural i agrària

Població urbana en períodes de vacances. Població rural: treballa al sector secundari o terciari. Població agrària: treballa al sector primari. Creixement de la població activa agrària jove (16-40 anys) als llocs més aïllats (zones rurals profundes).

9. La producció agrària

9.1. La producció agrària

Conreu de secà: cereals, vinya i olivera. Els cereals es conreen de manera extensiva i molt mecanitzada. Predomina el blat. Actualment, cereals per a pinso. Vinya i olivera no tenen un grau tan alt de mecanització. Més qualitat, més atenció. Vinya: zona atlàntica: vins de qualitat (Rioja, Ribera del Duero) i vins blancs i caves; i zona mediterrània. Fruita seca, oleaginoses (gira-sols) i lleguminoses. Conreu de regadiu: cítrics, amb gran pes en les explotacions; fruiters de gra (pomes); fruiters de pinyol. Competència en el mercat europeu per la maduració primerenca. Hortalisses: zona mediterrània: unes quantes collites a l'any, molta mà d'obra, fertilitzants, fitosanitaris i llavors d'alt rendiment.

9.2. La producció ramadera

Segon país de la UE per la seva importància ramadera. El 40% de la producció final agrària. Va augmentar a la dècada del 1960. Combina sistemes de producció tradicionals. Bestiar boví: tercer país de la UE pel nombre de caps. Especialitzats en carn i llet. Bestiar oví: la transhumància s'ha abandonat. Carn i llet. Bestiar porcí: augmenta el grau d'industrialització. Consum fresc i embotits. Avicultura: molt industrialitzada. Rendiments elevats.

9.3. La comercialització de productes agraris

Espanya ven el 75% de les explotacions agràries, però compra el 57% de les importacions. Les indústries agroalimentàries estan concentrades en empreses multinacionals d'elevada productivitat. Una de les indústries més rellevants d'Espanya és la vinícola (vinya). Indústries tradicionals: embotits, pernils i conserves.

10. Paisatges agraris

10.1. Paisatges agraris

Combinació de factors físics i humans. Els elements més visibles són les àrees productores: coberta vegetal, explotació i ramaderia.

10.2. Paisatge agrari atlàntic

Espais litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica i de les terres gallegues, zones muntanyoses i relleu accidentat. Prats: boscos caducifolis, prats (bestiar) i fusta (per ampliar els prats). Agricultura: policultura (autoconsum); monocultura (blat de moro, pomeres per a sidra). Ramaderia: boví (llet) al País Basc, Cantàbria i Astúries. L'estructura agrària és minifundista (Galícia). Predomina l'explotació familiar i les petites empreses. La població agrària viu en caserius o poblets.

10.3. Paisatge agrari d'interior

Castella i Lleó, Castella-la Manxa, depressió de l'Ebre i del Guadalquivir. Zones planes (meseta). Clima continental. Conreu de cereals i rotacions de conreus (biennal/triennal). Blat substituït per ordi (aliment per al bestiar). Feina mecanitzada (adobs químics i llavors de qualitat). Zona de secà: bestiar oví (ramaderia industrial als nuclis urbans). Deveses extremenyes i salamantines (ramaderia extensiva industrial). Població escassa, envellida i èxode rural.

10.4. Paisatge agrari mediterrani

Terres del litoral i del prelitoral. Relleu accidentat, però també hi ha planes litorals i valls sedimentàries amb sòls fèrtils. Clima mediterrani. Agricultura de secà: cereals, vinyes i oliveres (trilogia mediterrània). Oliverars (milions d'hectàrees, la majoria a Andalusia, Jaén, Badajoz i Ciudad Real), ametllers, avellaners i garrofers. Temperatures suaus: agricultura de regadiu, hivernacles (selecció de plantes i productes fitosanitaris), hortalisses, cítrics i fruites tropicals. Ramaderia ovina i caprina extensiva de secà. Bovina i porcina intensiva a Catalunya (destinades a abastar els nuclis urbans). Estructura agrària: extensió de grandària mitjana, però a Andalusia hi ha latifundis. A les planes litorals, les explotacions són de petites dimensions.

11. La política agrària comunitària

11.1. La política agrària comunitària

Abastar els països comunitaris i fer créixer les rendes agràries: subvencions. Comunitat Econòmica Europea (CEE). Les ajudes econòmiques provoquen la sobreproducció i la compra d'excedents mantenia els preus agraris comunitaris per damunt dels preus de mercat. Disminuir l'ajuda per l'entrada de països amb rendes més baixes. Política Agrícola Comuna (PAC): adaptació de la demanda i sense subvenció els conreus de tabac i cotó. Programa Nacional de Desenvolupament Rural: augmentar la productivitat de l'agricultura, desenvolupament de la indústria agroalimentària i millorar el medi ambient i l'entorn rural.