Migracions i polítiques migratòries a Espanya

Conjunt de persones a partir de 16 anys que treballen en qualsevol dels sectors de l’activitat econòmica. Inclou persones en busca de feina per primer cop o les que estan a l’atur.

El problema de l’atur: La desocupació depèn bàsicament del creixement econòmic.

3 crisis importants a Espanya:

• 1970→ per l’augment de preus del petroli

• 1990→ automatització i la informatització progressives dels processos productius

• 2007→ financera

Persones més perjudicades per la desocupació:

• joves que busquen la primera feina, 16-19 anys (68% a l’atur)

• els més petits de 25 (46% a l’atur)

• persones de més de 40 i minories ètniques

Les persones a l’atur reben un subsidi d’atur de la Seguretat Social durant un temps.

T7:
·Repulsió: Lloc d’on marxen els immigrants

1.1 Causes i conseqüències dels moviments migratoris

Causes migratories

1- Causes demogràfiques i econòmiques: quan en el teu país no hi ha feina o hi ha salaris baixos,

2- Causes per catàstrofes naturals: Terratrèmols,

3-Causes polítiques: A Espanya va afavorir aquesta causa després de la Guerra Civil.

4-Causes socioculturals: l’atracció per algún esport o perquè vols anar estudiar allà…

2. Els moviments migratoris a Espanya

Migracions històriques:

1911-1915 apareixen per necessitat econòmica. Es produeixen fins a mitja segle XX i els punts de destinació van ser països de Amèrica Llatina. Aquests emigrants procedien de Galícia, Astúries i Canàries i era població pagesa amb qualificació escassa. Aquests fluxos es van reduir per grans crisis, la Guerra Civil...

Al segle XX, Argentina va deixar de ser el primer lloc de destinació i va ser substituïda per Venecuela per les seves explotacions petrolíferes.

Més tard, a partir de la revolució industrial, amb el vaixell de vapor es va facilitar la comunicació cap allà, i molts pagesos van decidir marxar. (a Cuba)

El fet que marxés tanta població va afavorir la recuperació de la crisi mundial del crack de 29.

Migracions modernes:

Apareixen a partir de la revolució industrial. Dins d’aquesta migració apareixen migracions interiors de camp-ciutat (xarnegos als anys 60. Gent d’Extremadura o de fora que venen per treballar) i les migracions exteriors (Van cap als països d’Europa central ja que estan més industrialitzats, aquesta gent anava allà ja que no podia treballar a les ciutats i anaven per fer feines poc qualificades).

• Llocs d’origen de la migració interior: (migració dins del mateix estat, CAT-GAL). Dels 40 als 60 a Espanya ningú li tenia apreci, els països exteriors li tenien una mena de rebuig. Als anys 60 USA s’adona del prestigi que Espanya té, i la indústria comença a créixer. I la gent d’Extremadura, i de províncies amb pocs avanços, comencen a anar cap a les províncies més qualificades com BCN, MDR. Però perden molta població. D’això se’n diu----DESARROLLISMO.

• Llocs de destinació de la migració interior: Les ciutats on va predominar les movilitzacions van ser Madrid i Barcelona amb 500 000 habitants més cadascuna, seguidament València, Biscaia i Alacant. L’arribada massiva d’immigrants va suposar problemes greus a les ciutats a causa de la manca d’habitatges i la insuficiència de les infraestructures. Però els immigrants es van adaptar ràpid. La Crisi del 73 (crisi del petroli) va fer augmentar l’atur i va anar molt malament per la indústria, ja que la gent no immigrava.

3.Les migracions exteriors:

Als anys 50-60 la gent que no pot treballar a la ciutat va a països de centre Europa (Alemanya, Suïssa..) on estan molt més desenvolupats i treballen a llocs poc qualificats.

Els països emissors: Grècia, Turquia, antiga Iugoslàvia i Portugal: se’n d’aquest país a altres països on hi ha indústria, ja que en el seu no hi ha.

Aquesta migració exterior va estar provocada per:

• El creixement econòmic d’alguns països europeus després que USA posés en marxa El Pla Marshall

• La situació desfavorable que es vivia a Espanya davant la manca de treball degut a la mecanització de l’agricultura i la industrialització.

Els països receptors: Molta gent jubilada de fora ve a Espanya (Costa Brava..) ja que tenen pensions més altes per tant viuran millor aquí.

Els espanyols en canvi van cap a França, Alemanya i Suïssa ja que veuen que els hi genera grans avantatges, com la arribada de mà d’obra barata i poc conflictiva. Majoritàriament aquesta gent eren joves que feien feines poc qualificades i normalment són treballs temporals.

3.2 conseqüències de les migracions exteriors:

• Demogràfiques: Disminució de la població i canvi en la distribució territorial.

• Econòmiques: Trameses de diners que els treballadors enviaven a les famílies, això va suposar un gran ajut a l’economia espanyola.

• Socials: Va reduir la pressió social i econòmica. Però va separar a moltes persones dels seus llocs d’origen, fent que la seva vida i treball fossin més difícils als llocs d’arribada.

Espanya, un país d’immigrants

La immigració s’agrupa en quatre categories:

• Persones jubilades procedents de l’Europa central i septentrional→ persones que s’instal·len definitivament a Espanya, atretes per la suavitat del clima, entorn agradable i bons serveis, aquest col·lectiu de població no troba cap dificultat per instal·lar-se a Espanya.

• Directius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell professional, gent del món de l’esport, d’àmbits artístics i de la cultura→ S’instal·len per qüestions laborals i perquè hi troben millor qualitat de vida.

• Refugiats polítics→ persones que per motius polítics s’han trobat forçades a fugir del seu país. També s’inclou a persones que han fugit a causa de conflictes armats, violència o per raons de seguretat personal.

• Emigrants procedents de països pobres→ arriben en cerca de treball i condicions de vida dignes.

Espanya i la UE porten a terme un procés de regulació per controlar l’entrada dels immigrants i això provoca que la gent intenti entrar al país arriscant-se la vida.

La població estrangera a Espanya

A partir del 2001 incrementa la població espanyola entre 700000 i 800000 persones cada any i s’alenteix a partir del 2010, aquestes variacions són degudes, sobretot, a la dinàmica de la població estrangera, atès que 8 de cada 10 ciutadans nous han nascut fora d’Espanya.

La relació entre els sexes de la població estrangera i la espanyola és pràcticament equilibrada. En canvi, en l’edat si que hi ha diferències, els immigrants tenen entre 16 i 44 anys, un 66%, i la població espanyola, la que té entre 16 i 44 anys suposa un 45%.

Predomini de persones originàries de Romania, Bulgària, Marroc, Xina i d’alguns països de l’Amèrica Llatina

Els camins de la immigració

L’1,1% dels estrangers que viuen a Espanya van posar en perill les seves vides tractant amb xarxes clandestines de transport immigrant.

Espanya intenta frenar l’entrada clandestina d’immigrants per mitjà de la signatura d’acords amb els països africans d’on surten les pasteres.

5. El debat sobre la immigració:

Espanya necessita immigrants

La principal raó és per poder tenir a gent que pugui dur terres feines poc qualificades, per tant es considera un factor positiu tant economicament (Ajuda a la economia espanyola, sempre i quan tinguin contracte), demogràficament i culturalment.

Pla econòmic: La immigració beneficia al país perquè aporten mà d’obra jove i paguen impostos.

Pla Demogràfic: Incrementa la població

Pla cultural: Es junten moltes cultures i apareix la interculturalitat (bo. Tots es relacionen entre ells, conviuen tots junts, i la multiculturalitat (Dolent. En un lloc viuen diferents cultures i es separen entre elles, en guetos.)

La interculturalitat

L’arribada d’immigrants per molts és un problema, per tant molts consideren que s’han de posar restriccions d’arribada. Tot i això Espanya és un país restrictiu.

Els problemes futurs: Actituds de rebuig, exclusió social i xenofòbia.

El reagrupament familiar

Reagrupament familiar: Dret que fa que els immigrants puguin viure en família. Un cop tens contracte pots portar a la teva família aquí, ja que tens dret de residència.

Segons l’INE el 80% de les persones tenen intenció de viure a Espanya. Això provocarà rejuveniment.

La gent ve sobretot de Romania, Àfrica, Amèrica Llatina i Europa de l’est.

El dret d’asil

Es dona quan tens perill de mort fora del teu país i et concedeixen el dret d’asil per oferir protecció

Política de la Unió Europea i la immigració

El 2008, la UE va aprovar el pacte europeu d’immigració, que juntament amb el Programa d’Estocolm , havien de ser la base de la política comuna relacionada amb les migracions. El pacte planteja una immigració legal i ordenada i inclou el control d’accés, la regulació de l’estada d’estrangers en territori comunitari…

Propsa condicinar la entrada a persones amb permisos de treball i potencien la concentració d’origen:

Pacte que fan tots els de la UE on els empresaris contracten a gent, fan un contrcate durant un temps per treballar i quan acaba la feina tornen al seu país.

Per implantar aquestes mesures,estableixen el siestma d’informació de Schengen i es va potenciar Frontex ( l’agencia per a la gestió de les fronteres exteriors de la UE).

6. Mobilitat quotidiana:

Teoria de les xarxes urbanes: Teoria d’atracció de les ciutats per anar a comprar

És una característica bàsica dels éssers humans, perquè és un fenòmen que permet la interrelació de les persones entre si i amb el territori.

Ho ha facilitat: l’automòvil, l’avió, el ferrocarril… També, la mobilitat habitual ha anat augmentant en les últimes dècades per les vacances, ofertes…

Tipus de mobilitat quotidiana

• La mobilitat obligada pel treball→ Viatges des del lloc de residència fins al lloc de treball. Els mercats de treball són aquelles àrees que permeten canviar el lloc de treball sense haver de canviar de residència o viceversa.  Teoria de les xarxes urbanes: Teoria d’atracció de les ciutats per anar a comprar.

• La mobilitat obligada per estudi→ Afecta un volum important de les societats occidentals. Cada dia durant el període escolar hi ha grans fluxos de movilitat.

• La mobilitat habitual per compra→Gent que es mobilitza per anar a comprar aliments… La tecnologia ha modificat de manera substancial les nostres pautes de mobilitat.

• La mobilitat per oci→ És la mobilitat volunària, de caps de setmana, a l’estiu…

7. POLÍTIQUES MIGRATÒRIES D’ESPANYA

Teòricament, Espanya és restrictiva, significa que ha de controlar la immigració tot i sabent que aquesta regulada és bona.

• Restricció→ Inclou mesures de defensa i control de fronteres

• Selectivitat→ Fan una selecció sobre la immigració que entra o no (contractes laborals..)

El fracàs d’aquestes polítiques es vincula amb la pròpia contradicció que es fonamenten (molts treballs pocs qualificats i molts immigrants amb moltes restriccions.

Nacionalitat→ Vincle jurídic amb l’estat que té doble vessant de ser un dret fonamental i de construir l’estatut jurídic de les persones.

• Secretària general d’Immigració i Emigració→ S’ocupa de desenvolupar la política migratòria definida pel govern.