Migracions, Població Balear i Diversitat Cultural: Anàlisi Completa

Migracions a Espanya: D'un País d'Emigrants a un d'Immigrants

Migracions Internes

Del camp a les ciutats, final del segle XIX. La mecanització de les feines del camp va reduir la necessitat de mà d'obra, i molts pagesos van buscar feina a les indústries, provocant un exode rural (1960-1975). Els emigrants procedien de zones amb economies estancades com Andalusia, Extremadura, Galícia i la Meseta Castellana, i es dirigien a Madrid, Catalunya, País Basc i València. Això va originar les ciutats dormitori, on vivien treballadors amb escassos recursos.

La crisi econòmica mundial de 1973 va frenar aquest exode rural. Des de mitjans dels anys 80 fins a l'actualitat, les migracions es produeixen entre ciutats i dins l'àmbit suburbà, amb les ciutats mediterrànies i Madrid com a principals llocs de destí.

Migracions Externes

Des del final del segle XIX, es van intensificar les migracions a països estrangers per sortir de la pobresa, a més dels refugiats de la Guerra Civil (1936-1939).

Fins al primer terç del segle XX, els emigrants es van establir a l'Amèrica Central i del Sud (sobretot a l'Argentina i Cuba). A partir de 1950, els països europeus rics (Alemanya, Suïssa i França) es van convertir en les destinacions principals. La crisi econòmica mundial de 1973 va marcar el final d'aquesta emigració intensa.

Avui dia, pocs espanyols emigren, i ho fan aquells que volen millorar en la seva professió i estan molt qualificats.

A Espanya, la immigració ha crescut extraordinàriament al llarg dels darrers anys. L'any 2000, només l'1,1% de la població era estrangera, procedent principalment de l'Equador, Amèrica del Sud i el Marroc, i ocupaven llocs de feina poc qualificats. També arriben immigrants de la Unió Europea i d'Europa de l'Est.

La Població de les Illes Balears

Fort Creixement Demogràfic

L'any 2010 superava el milió cent mil habitants, amb un augment del 30%, el doble de la mitjana espanyola. Els municipis que més creixen són Marratxí, Mercadal i Sant Lluís, a causa de la immigració, amb 187.527 habitants.

El creixement vegetatiu és baix, amb una natalitat baixa i una taxa de mortalitat baixa, però la tendència és a augmentar, ja que els immigrants tenen més fills.

Distribució de la Població

Territori molt poblat, amb una densitat mitjana de 222 habitants/km², amb una distribució irregular i contrastos forts, com Escorca i Palma. L'àrea metropolitana de Palma aglutina el 60% de la població de Mallorca, i també s'aglutina al llarg de l'eix Palma-Inca-Alcúdia.

Estructura de la Població Balear

Tendència clara a l'envelliment, amb una elevada esperança de vida i una baixa natalitat. La zona superior de la piràmide de població és ampla, amb un nombre elevat de persones majors de 65 anys. El grup més nombrós és el de 15-64 anys a causa de la immigració, que provoca un rejoveniment. La població activa és del 53% (amb més homes). El sector serveis representa el 80%, el sector industrial el 8% i el sector primari l'1%.

La Diversitat Cultural de la Població Mundial

Les civilitzacions són grans àrees culturals de la Terra amb senyes d'identitat com la llengua, la religió, els costums i la mentalitat. Hi ha grans civilitzacions com l'occidental, l'eslava, la xinesa i la islàmica. Dins de cada una es distingeixen cultures (per exemple, dins de l'occidental, la mediterrània i l'escandinava). Cada cultura es localitza en un espai i totes són iguals, sense que n'hi hagi de superiors o inferiors.

Grans Reptes Culturals de l'Actualitat

El gran repte és la convivència cultural.

La Convivència entre Majories i Minories Culturals

La cultura predominant (per exemple, als EUA, l'anglosaxona) conviu amb minories com l'hispana i la xinesa. La diversitat cultural i el respecte a cada cultura han de ser protegits. Quan la cultura majoritària rebutja i margina la minoritària, aquesta pot reaccionar de manera violenta.

La Desaparició de Cultures

Les cultures no són estàtiques, i això enriqueix la societat. El problema sorgeix quan desapareixen cultures, fet que empobreix el planeta. Els contactes entre cultures solen ser pacífics (migracions), però també n'hi ha de violents (conquestes).

Avui dia, hi ha 5000 cultures en perill de desaparèixer, i per això s'ha creat el patrimoni de la humanitat.

Els Fonamentalismes

Són moviments religiosos que apliquen els continguts dels llibres sagrats per regular la societat. Són intolerants i normalment rebutgen elements del món modern (com la igualtat entre homes i dones). El més conegut és l'islàmic.

Els Xuetes a Mallorca

Els xuetes són el nom designat per als descendents dels jueus mallorquins conversos, i han patit racisme i segregació. Els jueus es dedicaven al comerç, la banca i la joieria, i estaven ubicats al Call. També hi havia jueus cartògrafs que elaboraven els portolans. El seu poder econòmic va provocar diferents agressions i revoltes contra ells (la primera el 1391, amb 300 morts). Els Reis Catòlics els van expulsar el 1492 i van patir persecucions pel Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició. Hi ha una llista dels 15 llinatges. El 1812, la Constitució va proclamar la igualtat. La llista dels 15 llinatges encara no és admesa al seminari de la Sapiència.