Migracions Indoeuropees i Pobles Colonitzadors a la Península Ibèrica

Bloc 1; 1. Què foren les migracions indoeuropees i quins foren els pobles colonitzadors procedents de la Mediterrània oriental que arribaren a la Península Ibèrica en el primer mil·lenni a.C. Esmenta algun aspecte relacionat amb aquestes civilitzacions a les Illes Balears.

Les migracions indoeuropees foren pobles procedents d’Europa central que varen introduir les llengües indoeuropees a la Península Ibèrica.

Els pobles colonitzadors procedents de la Mediterrània Oriental foren:

Els fenicis, que procedien d’un poble de l’Àsia Occidental anomenat Tir. Aquests per controlar la ruta dels metalls establiren nombroses colònies pel Mediterrani, per la qual cosa s'assentaren en l'estret de Gibraltar, de manera que, a partir del s. VIII a.C. els fenicis fundarien colònies per la costa andalusa des de Huelva fins a Almeria, sent les seves factories: Gadir (Cadis), Malaka (Màlaga), Abdera (a Almeria) i Sexi (Almuñécar, a Granada). La seva economia es va basar en l'activitat minera en el sud-est, destacant les mines de Riotinto (a Huelva), i també va destacar la pesca i salaó a Eivissa, al poblat fenici de Sa Caleta (Sant Josep).

Altre poble colonitzador varen ser els grecs, que provenien de la Jònia; varen començar a fundar colònies pel Mediterrani. Primer varen fundar Massalia (Marsella) l’any 650 a.C i des de Massalia varen dominar la costa catalana, on fundaren Rhode (Rosas) i Emporion (Ampurias). Dins l’activitat econòmica varen aportar la vinya i l’olivera, així com la metalisteria fina i la moneda. Destaquen en les seves aportacions les ceràmiques, així com la numismàtica, que era l’art de fer monedes.

Per últim, trobem els cartaginesos. Cartago, al nord d’Àfrica, era una antiga colònia fenícia fundada per Tir al s. IX a.C., per això quan el poder d'aquesta cau, asumeix el control de les antigues colònies fenícies a la P.I., creant la seua gran ciutat Cartago Nova (Cartagena, a Múrcia); tot i que, molt abans Cartago havia fundat una colònia a Ibusim (Eivissa 654 a.C.). Després de la I Guerra Púnica contra Roma, Cartago perdria Sicília (241a.C.) i és quan la política dels Bárquides (generals cartaginessos) va intentar dominar la P.I.

2. Quines grans zones culturals hi havia a la Península Ibèrica en produir-se la conquesta romana i com era la seva organització política i econòmica?

La cultura tartessa va sorgir entre el segle VIII-VI a.C i va ser una ciutat-estat rica de metalls situada a la desembocadura del riu Guadalquivir. La civilització tartèsia era una societat molt jerarquitzada, així com tenien una organització política en forma de monarquia. Havia sigut molt influenciada pels grecs i els fenicis. La seua economia es basava en l'intercanvi de metalls amb els fenicis per ceràmiques, teles i adorns d'Orient.

Altre poble important va ser l’iber. Es van formar al s. VI-V a.C pel litoral mediterrani per influència fenícia i hel·lenística. S’organitzaven en ciutats-estat a llocs elevats i emmurallats, governades per la aristocracia guerrera; la seva economia es basava en l’agricultura.

L’evolució dels celtibers està marcada per la invasió dels pobles celtes (de procedència centreeuropea) al centre peninsular al s. IX a.C. que van patir una hibridació cultural amb els pobles peninsulars, donant lloc als celtibers. Tampoc mai constituiren una unitat política i la seva organització política era en assemblea popular i consell d'ancians. La seva economia era més primitiva que la ibera, treballaven més la ramaderia. Els pobles celtibers més importants van ser: Lusitans (entre Extremadura i nord de Portugal, governats per cabdills com Viriato), Vacceus, Vetons i Carpetans.

Per últim, els pobles del nord peninsular eren societats primitives. Els Galaics ocupaven l'actual Galícia i vivien en poblats molt petits, anomenats castros. Els Càntabres i Asturs ocupaven la façana cantàbrica i el seu origen era cèltic, però eren pobles independents entre si. Els Vascons ocupaven el territori navarrès i comarques fronteres amb Aragó, però no el solar del País Basc, el seu origen és incert i la seva llengua no és indoeuropea, cosa que fa pensar que podrien ser els veritables habitants de la P.I. que no havien patit influències estrangeres.

3. Defineix breument el concepte de romanització i indica algun exemple de com es va dur a terme a la Península Ibèrica.

La romanització és la imposició de la cultura romana a la P.I. Durant i posteriorment a la conquesta romana, va tenir lloc la romanització d'Hispània, per la qual els pobles ibèrics conquerits es van adaptar a les formes de vida romanes, van adoptar la seva organització política, territorial, social i econòmica, van asimilar la cultura romana des de la religió fins a la llengua, el llatí (van desaparèixer totes les llengües vernacles, excepte la basca); a més es va difondre la moneda i el sistema numèric romà. Juli César i August van ser els grans impulsors de la romanització, i amb l’emperador Vespasià arribava la concessió de la ciutadania romana als habitants de la P.I. Al s. IV d.C. es produeix la darrera divisió provincial d'Hispània en 6: Tarraconensis, Cartaginensis, Baetica, Lusitania, Gallaecia i Balearica (tot i que aquesta va durar pocs anys). Alguns exemples de monuments romans a Espanya poden ser els teatres d’Emerita Augusta (Mèrida)

4. Defineix breument Al·Àndalus, cita les etapes de la seva evolució política i assenyala alguns exemples dels canvis econòmics, socials i culturals introduïts pels musulmans a la Península Ibèrica.

Al-Àndalus va ser el període de la història d’Espanya que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492. Les etapes de la seva evolució política varen ser les següents: Emirat dependent (711-756), Emirat independent (756-929), Califat de Còrdova ( 929-1031), Primers Regnes de Taifes, Almoràvits (1090-1145), Segons Regnes de Taifes, Almohades (1172-1231), Tercer Regnes de Taifes, Regne Nassarita de Granada (1238-1492)

Alguns exemples dels canvis econòmics, socials i culturals introduïts pels musulmans a la Península Ibèrica són: en el sector econòmic, en la hisenda, l'Alcorà establia dos tipus d'impostos, l'almoina per als musulmans i per a la població autòctona l'impost territorial i el personal (en teoria si es convertien a l'Islam deixaven de pagar-lo, però en la pràctica es va mantenir). En relació amb l’àmbit social, la societat andalusina era més oberta en comparació amb la cristiana de l'època, ja que la umma (comunitat muslmana) aglutina tots els musulmans, però diferenciava: una aristocràcia àrab, petita en nombre i que ocupava càrrecs polítics i tenien terres; els musulmans no àrabs, que eren els berebers, eslaus i els muladís; i els no musulmans, és a dir, els jueus i cristians mossàrabs. En quant a la cultura, cal destacar l’art andalusí, que ens ha deixat monuments a la Península Ibèrica com la Mesquita de Cordova i el Palau de Medina Azara (època califal), l’Aljafarería de Saragossa (taifes), la Giralda i la Torre del Oro de Sevilla (almohades), la Alhambra de Granada (nassarita) amb el Pati dels Lleons, o el Alcazar de Sevilla (mudejar).

7. Com fou l’expansió territorial de la Corona d’Aragó en el s.XIII? Explica breument el cas de les Illes Balears.

L’expansió de la corona catalanoaragonesa es va dur a terme amb el regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276) sobre ses Illes Balears i la costa valenciana. La primera fou la conquesta de Mallorca (1229) davant el governador almohade, en la qual caigueren totes les demés illes (Menorca en 1231, Eivissa i Formentera en 1235) formant el Regne de Mallorca; després es va ocupar el País Valencià; la conquesta del Regne de València va començar a partir de la presa de Morella, l’entrada en València (9 d’octubre de 1238) i finalitza amb la presa d’Alzir. Posteriorment Jaume I va dividir els territoris de la corona entre els seus 2 fills: Pere rep Catalunya, Aragó i València, mentre que Jaume va rebre Rosselló, Cerdanya i Mallorca (per això les Illes Balears seran independents de la resta de la corona fins meitats del segle XIV).

Pere III el Gran es va casar amb Costança de Sicilia i aprofitant les Vespres Sicilianes es proclama rei de Sicília. Jaume II va ocupar la illa de Sardenya a Pisa. Mentrestant, el seu fill Alfons IV el Benigne amb els cavallers almogavers ocuparen els Ducats d’Atenes i Neopatria. Pere IV el Cerimoniós en 1343 annexionava el Regne Independent de Mallorca de Jaume III. Amb Martí l’Huma finalitza la dinastia i es celebra el Compromis de Casp al 1412 (amb delegats de Catalunya, València, Mallorca i Aragó) que elegeixen Ferran I d’Antequera, de la dinastia castellana dels Tràstamara, per això hi hagué un procés de castellanització. Alfons V el Magnànim al 1442 conquereix el regne Nàpols, per lo que la Corona d’Aragó es converteix en un imperi hegemònic al Mediterrani, són els anys daurats. Finalment, el seu nét Ferran el Catòlic serà qui es casarà amb Isabel de Castella, aplegant a la fi la unió hispànica, tot i que ambdues corones es governen a les seves maneres, costums i institucions.

8. Concepte de Repoblament. Explica breument els diversos tipus de repoblament dels regnes cristians de la P.I

El Repoblament és el procés colonització població cristiana, paral·lel a avanç militar cap al sud, va variar segons ritme conquesta i volum població musulmana preexistent, sumar emigració dels mossàrabs al nord.

Els inicis de la Reconquesta amb la crisi del Califat de Còrdova (1009-1045) i l'establiment dels sistema de Paries que milloraren els exèrcits cristians. En aquesta 1a fase es repobla la Vall del Duero, que des del s. VIII era coneguda com “Tierra de Nadie” (frontera) i la repoblació es va fer mitjançant petites parcel·les a camperols lliures i grans extensions a senyors.

La 2a fase de la Reconquesta és sobre les Primeres Taifes i els Almoràvits (1045-1145), la frontera es va situar a la Vall del Tajo i es va conquerir Toledo, però l'arribada dels almoràvits (1090) va fer retrocedir de nou als cristians, fins que són derrotats a Saragossa (1118) i comença l'ocupació de la Vall de l'Ebre. Es repoblaren ambdues valls per cartes pobles (suposava més llibertat per als pagesos).

La 3a fase fou sobre les Segones Taifes i els Almohades (1145-1212) als cursos alts dels rius Guadiana, Xúquer i Tùria. La repoblació d'aquesta etapa duta per les ordres militars i sobre Extremadura i Castella La Manxa, per lo que el poblament fou dèbil i ple de castells (suposava més feudalisme i, per tant, menys llibertat)

La darrera fase sobre les Terceres Taifes i el Regne Nassarita de Granada (1212-1266); Castella va conquerir la Vall del Guadalquivir (Sevilla, Cordova) i Múrcia, Portugal l'Algarve i Jaume I d'Aragó Balears i València; foren territoris on seguiren vivint musulmans

9. Defineix el concepte d’“unió dinàstica” aplica a Castella i Aragó en temps dels Reis Catòlics i descriu breument les característiques del nou Estat que es formà durant aquest regnat.

La “unió dinàstica” es produeix degut al matrimoni d’Isabel de Castella (1469) amb Ferran el Catòlic, s'uneixen les dues corones baix una mateixa Monarquia Hispànica, però que en la pràctica no és més que una mera unió personal, ja que cadascuna conservarà per als seus regnes les seves pròpies lleis, institucions, costums i llengües (hi ha que afegir que els regnes d’Aragó es governen de forma federalista al contrari que Castella que és centralista).

Per refermar la seva autoritat reial varen crear diferents institucions reials, com un exèrcit permanent i modern (armes de foc, artilleria, infanteria i cavalleria); un cos d'ambaixadors pels afers diplomàtics en política exterior; el Consell Reial, ara amb gent preparada i no amb vells llinatges nobiliaris

; l'Audiència com a alt tribunal de justícia; i las Hermandades com a organisme policial 

Per altra part, a la Corona d’Aragó es van mantenir les institucions tradicionals, apart va aparèixer la figura del Lloctinent (virrei) per a cadascun dels territoris de la corona (Catalunya, Aragó, Mallorques i València). A més, els Reis Catòlics per reforçar la seua autoritat es desplaçaven continuamnet per tots els territoris hispànics, de fet no hi hagué cap capital fixa. 

10. Quines foren les causes i conseqüències principals del “Descobriment d’Amèrica”? 

Moltes són les causes que possibilitaren el descobriment d'Amèrica com: la fabricació de millors vaixells o instruments de navegació, però la més important fou el bloqueig turc en el comerç cap Orient, que va accentuar la necessitat de buscar una vía marítima alternativa, cosa que va provocar les exploracions portugueses per la costa africana (circumnavegació africana), a més es va signar el Tractat de Alcaçovas-Trujillo pel qual Portugal reconeixia als Reis Catòlics a canvi que les terres descobertes navegant cap al sud d’Àfrica foren per als portuguesos, fet que també impossibilitava la ruta cap al sud per a Castella, amb la qual cosa la proposta de Colom (navegant cap a l’oest) seria l'única possibilitat d'arribar al continent asiàtic (Orient). 

Les principals conseqüències són el començament de la conquesta del continent, que en un primer moment era duta per la Corona de Castella, que va conquerir les Antilles, fins el 1510. A partir d’aquest any les conquestes són confiades a particulars, a través de les Capitulacions de Conquesta. Així doncs, trobem aquí a Hernan Cortés, que va conquerir Mèxic i es pasa a anomenar el Virregnat de Nova Espanya. Després també tenim a Francisco Pizarro que va conquistar l’Antic imperi Inca, creant el Virregnat de Perú. 

Les terres americanes conquerides foren incorporades a la corona de Castella, que va controlar la colonització de l’imperi d’Ultramar. Les institucions més destacades que es van crear per a l’organització de les Índies foren El Consejo Real y Supremo de las Indias que era la màxima autoritat administrativa per als regnes transoceànics, y la Casa de Contratación, fundada en 1503 pels Reis Catòlics, amb seu al port de Sevilla (tot i que al segle XVIII passarà a Cadis) per a l’organització i inspecció del tràfic comercial amb el Nou Món (importacions i exportacions), el qual va suposar una gran font d’ingresos (or i plata de les mines de Potosí i Zacateas) per a la corona així com l’arribada de productes nous (cacao, café, tabac, sucre, patates, dacsa, tints, i productes orientals que portava a Acapulco el galeón de Manila). 

Altra conseqüència va ser la colonització d’Amèrica, i degut això es va crear un nou tipus de societat al continent, la qual es va dividir en Amèrica India (indis); Amèrica negra (negres); Amèrica blanca (blancs), als descendents d’aquests se’ls va anomenar criolls; Amèrica mestissa o barrejada, del creuament entre blanc i indi donava lloc als mestisos (considerats inferiors a espanyols i criolls), del de blanc i negre als mulats i del d’indi i negre als zambos.

11. Què va ser la monarquia hispànica? Com era la seva organització territorial? 

L’Estat Modern, creat pels Reis Catòlics i perfeccionat pels Habsburg (els Àustria), s'asentava en un conglomerat de regnes amb les seues pròpies estructures econòmiques, polítiques, legislació, llengües i costums. Les principals institucions de govern eren el Monarca Autoritari, els Àustries Majors (Carles I i Felip II) governaren directament, mentre que les Àustries Menors (Felip III, Felip IV i Carles II) deixaren els assumptes de govern en mans dels seus vàlids o privats; els Consells, que foren diversos: per damunt el Consell d’Estat (temes de política general), després els diferents consells territorials (cada regne de la Monarquia Hispànica tenia el seu consell reial: Castella, Aragó, Portugal, Italia, Flandes i Indies per als territoris americans) i uns consells temàtics (Hisenda, Ordres Militars, Inquisició i Croada); els Virreis eren els representants del rei en cada regne; les Audiències eren els organismes d'administració de justícia (a la de Valladolid s’afegiren la de Sevilla i Canàries, i també es van instal·lar a Amèrica on també tenien funcions administratives); la Diplomàcia composta per ambaixadors a les ciutats més importants (Roma, Paris, Londres, Viena); i l’Exèrcit (los Tercios) estava format per diverses companyies amb els seus capitans generals, també hi ha que destacar l’Armada (que va rebre el nom d’”Invencible” per la seva hegemonia fins al primer terç del s. XVII).  Carles I d'Espanya i V d'Alemanya va heretar dels seus avis els Països Baixos, Flandes 

(Bèlgica) i el Franc Comtat (est de França) de la seua iaia paterna (Maria de Borgonya) i del seu iaio patern (l’emperador Maximilià I) Austria, Tirol i sur d’Alemanya amb els drets imperials, la Corona de Castella i els territoris americans de la  iaia materna(Isabel) i del iaio matern (Ferran) la Corona d’Aragó-Catalunya que incloïa Sardenya, Sicília, Rosselló, Cerdanya i places al nord d’Àfrica. També va conquerir el Milà el 1525 .

12. Quines foren les característiques polítiques bàsiques de la monarquia hispànica en el s.XVI? 

En aquesta etapa trobem els regnats de Carles I i Felip II. La política interior de Carles I va estar marcada per la Revolta de les Comunitats (Comuners) de Castella (1520-1522) i per les Germanies de València (1519-1522) que enfrontaren a menestrals contra la noblesa de la ciutat, estenent-se les germanies per tot el regne i també a Mallorca (1520-1523), on la flota reial va acabar amb les germanies de menestrals i forans que havien assaltat la ciutat de Palma. Per altra banda, la política exterior de Carles I es va basar en unir tota la cristiandat (Universitat Cristiana) a partir de diferents guerres: 5 guerres contra la França de Francis I pel control dels territoris de Borgonya i Navarra respectivament, però sobretot fou important la conquesta hispànica de Milán (1525). Guerres contra l’Imperi Turc i contra el seu vassall, el pirata Barbarroja, qui va lluitar per recuperar les places nord-africanes conquerides pels Reis Catòlics. Guerres de Religió a Alemanya per evitar el luteranisme defensats pels prínceps alemanys en la Lliga Smakalda. Finalment, cansat de lluitar, Carles I va abdicar en 1556 i es va retirar al Monasteri de Yuste, on va morir en 1558. 

Felip II va heretar les possessions del seu pare excepte els dominis imperials i va afegir Portugal i més territoris d’ultramar. La política interior de Felip II va estar agitada per la Revolta Aragonesa, després de la fugida del seu ex-secretari Antonio Pérez que va intentar mobilitzar a tota la noblesa aragonesa contra el rei, i per la Revolta de las Alpujarras dels moriscos de Granada al Nadal de 1568, la qual fou pacificada per Joan d’Austria (fill bastard de Carles I). Mentre que, la seua política exterior va estar basada en la defensa del Catolicisme, per això Felip II va combatre en les següents guerres: La detenció cristiana de l’Avanç Turc en la Batalla de Lepant, la lluita dels terços espanyols contra els independentistes i calvinistes dels Països Baixos i Flandes, conflictes amb l’Anglaterra de l’anglicana Elisabeth l amb el Desastre de l’Armada Invencible, i contra França intervenint en les seues guerres de religió (hugonots vs catòlics), a més cal destacar la victòria espanyola a Saint-Quentin i l’Annexió de Portugal després de la mort del rei Sebastiá, Felip II és nombrat rei de Portugal. 

Bloc 2; 

15. Quines foren les repercusions de la Primera Guerra Mundial per a Espanya? 

El 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial (on Espanya era neutral) que va provocar l’enriquiment d’uns pocs (propietaris de fàbriques i terres que exportaven la seva producció als països en conflicte) i l’empobriment de la classe treballadora (a causa de l’augment dels preus), i l’estimul dels nacionalismes basc i català pels Tractats de Pau a la fi de la IGM (1918) que van comportar el desemembrament dels grans imperis (rus, turc, austrohongarès) i la creació de nous estats. També, l’esclat de la Revolució Russa (1917) va suposar ser el model per a la classe treballadora i atemoriment per a les classes benestants a la revolució social. Amb tot, l’exèrcit es va convertir en l’única institució per garantir la pàtria (“España se rompe”) i reprimir els proletaris.