Migracions: Causes, Tipus i Impacte a Catalunya, Espanya i la UE

Les Migracions

Les migracions són desplaçaments de població dins d'una mateixa regió, de vegades de grans distàncies i en grups nombrosos. Les migracions poden ser involuntàries (com en el cas del tràfic d'éssers humans i de la neteja ètnica) o voluntàries. Les persones que es desplacen del seu lloc de naixement o residència cap a un altre indret són emigrants, respecte al lloc de sortida, i immigrants, respecte al lloc d'arribada.

Els moviments de capital comporten la creació o la destrucció de llocs de treball, i això, al seu torn, fa que la població, com a mà d'obra, es desplaci. També els conflictes violents interns. Finalment, la globalització econòmica és un altre factor que incentiva els moviments de població.

Migracions Internacionals

Les persones que es desplacen a la recerca d'un lloc de treball constitueixen un dels grans fluxos globals actuals: el de mà d'obra. Aquests desplaçaments tenen una gran importància econòmica per als països receptors i per als països emissors. Les condicions en què es duen a terme aquests grans moviments migratoris són molt diferents. Així, l'entrada de població a un país determinat es pot produir tant de manera legal com de forma il·legal. Amb les transformacions econòmiques de finals del segle XX, els moviments migratoris han esdevingut més regionals i temporals. Malgrat que la gran majoria de moviments migratoris es produeixen per causes econòmiques, una part important es desplaça per raons polítiques o perquè fugen de conflictes bèl·lics. Àfrica i Àsia són els dos continents més afectats per les migracions de refugiats.

Immigració a Catalunya

La població de Catalunya ha augmentat sobretot gràcies a la immigració. Aquesta aportació immigratòria no ha arribat de manera continuada, sinó que ho ha fet en diferents etapes al llarg del temps en funció dels cicles econòmics expansius:

• Primera onada immigratòria important: entre 1920 i 1930, amb l'arribada, aproximadament, de mig milió de persones, moltes de les quals eren catalanoparlants. Aquesta immigració va fer que la població catalana passés de dos milions a tres milions d'habitants.
• Segon corrent immigratori destacat: entre 1950 i 1975. Van arribar prop d'un milió i mig de persones procedents de la zona meridional de la península Ibèrica, amb una important aportació andalusa, tot i que també hi hagué força immigració extremenya i gallega.
• Tercer corrent immigratori: entre 1998 i 2010, format per persones procedents de diverses parts del món. Aquest corrent immigratori va fer que el creixement de la població de Catalunya s'accelerés a partir de l'any 2000 i s'arribés als 7,5 milions d'habitants.

La distribució territorial de la població immigrada sempre ha estat desigual. Des de fa vuitanta anys, la població de Catalunya és formada pel gruix d'habitants autòctons, és a dir, que hi han nascut, més una quantitat relativament important de persones nascudes en altres llocs.

Espanya: de l'Emigració a la Immigració

La distribució de la població espanyola en l'actualitat és conseqüència de dos processos de moviment de població importants en el temps:

• Un canvi a llarg termini que va provocar el despoblament de l'interior peninsular i l'increment de la població a les zones litorals i prelitorals.
• Un canvi a curt termini, molt intens, que comportà grans moviments de població dins de l'Estat espanyol com a conseqüència del desenvolupament econòmic.

La gran majoria d'immigrants han vingut a Espanya buscant feina i una millora de les seves condicions de vida. La immigració per reagrupament familiar ha constituït una altra font important d'arribada de persones foranes. Espanya ha esdevingut un territori receptor d'immigrants. A l'Espanya rural, però, tant a les zones interiors com a les muntanyoses, el descens demogràfic va continuar perquè l'emigració de la població més jove va fer disminuir la natalitat i provocà l'envelliment accelerat de la població local.

Immigració a la UE

La tercera part de les migracions internacionals té el continent europeu com a destinació, especialment els països més rics de la UE. Els immigrants que viuen en estats membres de la UE presenten les característiques següents:

• Són majoritàriament de l'Europa oriental, Turquia, el Magreb i l'Amèrica del Sud. Dos terços dels immigrants procedeixen de països extracomunitaris i la tercera part restant, d'altres països comunitaris.
• No es reparteixen uniformement per tot el territori de la UE, sinó que solen instal·lar-se en països amb un desenvolupament elevat.
• Acostumen a establir-se en països que tenen alguna afinitat cultural amb els seus llocs d'origen a causa d'antics processos colonitzadors.
• Es dirigeixen als grans centres urbans de la UE.