Migracions i Agricultura a Espanya

1. Migracions

1.1. Causes dels Moviments Migratoris

• Demogràfiques i econòmiques
• Catàstrofes naturals
• Polítiques (exilis, guerres)
• Socioculturals (més llibertats)

1.2. Conseqüències dels Moviments Migratoris

• País d'origen: Disminueix la desocupació, però també la pèrdua de força de treball, envelliment de la població i despoblament.
• País de destinació: Salaris a la baixa, degradació d'habitatges, problemes d'acceptació en una part de la societat, desenvolupament econòmic i diversitat cultural.
• Per a la persona emigrant: Problemes d'identitat.

1.3. Tipus de Moviments Migratoris

• Migracions transoceàniques històriques (fins a mitjans del segle XX)
• Migracions modernes (des de 1950, doble vessant: migracions interiors camp-ciutat i migracions exteriors a Europa Central i Occidental)

1.3.1. Migracions Transoceàniques Històriques

• Vaixells de vapor (1911-1915; 80.000 persones a l'Argentina i Cuba)
• Els emigrants van ser treballadors de la indústria amb major qualificació.

2. Migracions Exteriors

2.1. Context Històric

1950: Sud d'Europa anava als països més industrialitzats d'Europa Central i Occidental.

2.2. Migracions des d'Espanya

• 1950: mà d'obra italiana i espanyola (expansió màxima a Espanya 1950-1973: 2,6 milions)
• Més tard, Grècia, Turquia, Iugoslàvia, Portugal i Nord d'Àfrica.
• Creixement econòmic pel Pla Marshall (1948), el Mercat Comú (1957) i la situació desfavorable d'Espanya (Andalusia i Galícia).
• Països receptors: França, Alemanya i Suïssa.
• Homes joves amb feines poc qualificades a l'agricultura, construcció, mineria i indústria: molt dures i mal pagades.

2.3. Conseqüències de les Migracions Exteriors

• Demogràfiques: disminueix la població i canvi en la seva distribució territorial.
• Econòmiques: entrada de divises (trameses d'euros) enviades a les seves famílies.
• Socials: pressió social i econòmica, desarrelament, condicions de vida i treball molt difícils als llocs d'arribada.

La crisi del 1973 va marcar la fi de les migracions exteriors espanyoles. Es va restringir l'entrada.

3. Espanya, un país d'immigrants

3.1. Categories d'Immigrants

• Persones jubilades procedents de l'Europa Central i septentrional:
  • Costa mediterrània per clima.
  • No troben cap dificultat per instal·lar-se a Espanya.
• Directius d'empreses multinacionals, treballadors d'alt nivell professional, gent del món de l'esport i de l'àmbit artístic i cultural:
  • Sobretot de la Unió Europea.
  • S'instal·len a Espanya per qüestions laborals i per la qualitat de vida.
• Refugiats polítics:
  • Conflictes armats.
• Immigrants procedents de països pobres:
  • Els més nombrosos: Àfrica, Amèrica Llatina, Europa Oriental i Àsia. Busquen treball i condicions de vida dignes.

La Unió Europea i Espanya duen a terme un procés de regulació (pot haver-hi diferents limitacions).

Emigració clandestina "sense papers": turistes o màfies (pateres o amagats en camions).

4. La Mobilitat Quotidiana

4.1. Interrelació Persona-Territori

L'automòbil, l'avió o el ferrocarril permeten anar més lluny en menys temps.

L'habitatge, el lloc de treball, l'escola, les botigues, els llocs d'oci i els equipaments (hospitals, centres cívics) poden tenir ritmes diaris, setmanals, mensuals...

Han augmentat per les ofertes comercials i d'oci.

Increment en les transaccions econòmiques, relacions socials, l'ús d'automòbils i xarxes de transport públic.

4.2. Tipus de Mobilitat

• Mobilitat obligada per treball: de casa al lloc de treball i a les ciutats.
• Mobilitat obligada per estudi: menors de 16 anys, escolaritat obligada, trajectes molt precisos.
• Mobilitat habitual per compra: desplaçaments per adquirir aliments.
• Mobilitat per oci: grans moviments de població al litoral i a la muntanya.

5. L'Agricultura a Espanya

5.1. L'estructura de les Explotacions Agràries

El nombre d'explotacions inferiors a 5 hectàrees representa el 51,2%, però només ocupen el 5% de la superfície agrària.

Les explotacions de més de 100 hectàrees representen el 5,5%, però disposen del 57% de la superfície agrària.

5.1.1. Latifundi

• Més de 100 hectàrees, es practica agricultura extensiva. Predomina a Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia.
• Actualment, estan en situació favorable econòmicament, mecanitzats. Collites abundants.
• Feina especialitzada en el maneig de la maquinària (tractors, recol·lectores).

5.1.2. Minifundi

• Menys de 10 hectàrees. Predomina a la meitat nord de la península i als arxipèlags.
• Parcel·les amb dificultats per mecanitzar i amb poc volum de producció.
• S'hi practica una agricultura extensiva o científica (hivernacles).

5.1.3. Explotació Mitjana

• 30 hectàrees. S'hi practica una agricultura intensiva (més qualitat per a un mercat exigent).
• Incentiva el reagrupament de les parcel·les.

5.2. La Població Rural i Agrària

Població urbana en períodes de vacances.

Població rural treballa al sector secundari o terciari.

Població agrària treballa al sector primari.

Creixement de la població activa agrària jove (16-40 anys) als llocs més aïllats (zones rurals profundes).

5.3. La Producció Agrària

5.3.1. Conreu de Secà

• Cereals, vinya i olivera.
• Cereals es conreen de manera expansiva i molt mecanitzada. Predomina el blat. Actualment, cereals per a pinso.
• Vinya i olivera no admeten un grau tan alt de mecanització. Més qualitat, més atenció.
• Vinya:
  • Zones atlàntiques: vins de qualitat (Rioja, Ribera del Duero) i vins blancs i caves.
  • Zones mediterrànies.
• Fruita seca, oleaginoses (gira-sols) i lleguminoses.

5.3.2. Conreu de Regadiu

• Cítrics, tenen gran pes en les explotacions.
• Fruiters de grana (pomes, peres).
• Fruiters de pinyol (albercocs, cireres).
• Competeixen en el mercat europeu per la maduració primerenca.
• Hortalisses: zona mediterrània, unes quantes collites a l'any, molta mà d'obra, fertilitzants, fitosanitaris i llavors d'alt rendiment.

5.4. La Producció Ramadera

Espanya és el segon país de la Unió Europea per la seva importància ramadera.

El 40% de la producció final agrària, va augmentar a la dècada dels 60.

Combina sistemes de producció tradicionals.

• Bestiar boví: tercer país de la Unió Europea pel nombre de caps. Especialitzats en carn i llet.
• Bestiar oví: la transhumància s'ha abandonat. Carn i llet.
• Bestiar porcí: augmenta el grau d'industrialització. Consum fresc i embotits.
• Avicultura: molt industrialitzada. Rendiments elevats.

5.5. La Comercialització dels Productes Agraris

Espanya ven el 75% de les explotacions agràries, però compra el 57% de les importacions.

Les indústries agroalimentàries estan concentrades en empreses multinacionals d'elevada productivitat.

Una de les indústries més rellevants d'Espanya és la vinícola (vinya).

Indústries tradicionals: embotits, pernils i conserves.

6. Paisatges Agraris

6.1. Factors que influeixen en el paisatge

Combinació de factors físics i humans.

Els elements més visibles són les àrees productores: coberta vegetal, explotació i ramaderia.

6.2. Paisatge Agrari Atlàntic

Espais litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica i de les terres gallegues, zones muntanyoses i relleu accidentat.

Prats: boscos caducifolis, prats (bestiar) i fusta (per ampliar els prats).

Agricultura:

• Policultura: autoconsum.
• Monocultura: blat de moro, pomes (sidra).

Ramaderia: boví (llet) al País Basc, Cantàbria i Astúries.

L'estructura agrària és minifundista (Galícia). Predomina l'explotació familiar i petites empreses.

Població agrària viu en caserius o poblets.

6.3. Paisatge Agrari d'Interior

• Castella i Lleó, Castella-la Manxa, depressió de l'Ebre i Guadalquivir.
• Zones planes (Meseta).
• Clima continental.
• Conreu de cereals i rotacions de conreus (biennal/triennal). Blat substituït per ordi (aliment de bestiar).
• Feina mecanitzada (adobs químics i llavors de qualitat).
• Zones de secà: bestiar oví (ramaderia industrial als nuclis urbans). Deveses extremenyes i salamantines (ramaderia extensiva industrial).
• Població escassa, envellida i èxode rural.

6.4. Paisatge Agrari Mediterrani

Terres del litoral i del prelitoral.

Relleu accidentat, també hi ha planes litorals i valls sedimentàries amb sòls fèrtils.

Clima mediterrani.

Agricultura de secà: cereals, vinyes i oliveres (trilogia mediterrània).

Oliverars (milions d'hectàrees, la majoria a Andalusia, Jaén, Badajoz i Ciudad Real), ametllers, avellaners i garrofers.

Temperatures suaus: agricultura de regadiu, hivernacles (selecció de plantes i productes fitosanitaris), hortalisses, cítrics i fruites tropicals.

Ramaderia ovina i caprina extensiva de secà. Bovina i porcina intensiva a Catalunya (destinades a abastar els nuclis urbans).

• Estructura agrària: extensió de grandària mitjana, però a Andalusia hi ha latifundis.
• Planes litorals: petites dimensions.

7. La Política Agrària Comunitària (PAC)

• Abastar els països comunitaris i fer créixer les rendes agràries: subvencions.
• Comunitat Econòmica Europea (CEE).
• Les ajudes econòmiques provocaven la sobreproducció i la compra d'excedents mantenia els preus agraris comunitaris per damunt dels preus del mercat.
• Disminuir l'ajuda per l'entrada de països amb rendes més baixes.
• Política Agrícola Comuna (PAC): adaptació de la demanda i sense subvenció els conreus de tabac i cotó.
• Programa Nacional de Desenvolupament Rural:
  • Augmenta la productivitat de l'agricultura.
  • Desenvolupament de la indústria agroalimentària.
  • Millorar el medi ambient i l'entorn rural.