Microscòpia: Òptica vs. Electrònica i Tipus Cel·lulars

Diferències entre Microscopi Òptic i Electrònic

Utilitzant un microscopi òptic es poden observar pocs detalls de les cèl·lules, però l’ús de microscopis electrònics revela tot un seguit d’estructures dins la cèl·lula. Diferències entre microscopi òptic i electrònic:

• El microscopi òptic utilitza les ones lluminoses, o radiació electromagnètica, naturals (o artificials) com a font d'il·luminació i es troba projectada al medi ambient. Però, un microscopi electrònic té com a principal font d'il·luminació un feix d'electrons conduït cap a la mostra que necessiten el buit per propagar-se, per tant, hi ha tota una maquinària per disposar d'aquesta font d'il·luminació.
• Una altra diferència és el poder de resolució. El poder de resolució màxim en un microscopi òptic és de 200 nanòmetres degut al tipus d'il·luminació, entre d'altres factors, envers el poder de resolució de l'electrònic, que pot arribar als 0,005 nanòmetres.
• Una altra diferència resideix en el tipus de preparacions. El microscopi òptic, degut a les seves condicions, permet observar tant preparacions vives com mortes, en contraposició al microscopi electrònic, que només en pot observar de mortes.
• Una diferència molt important és que en la varietat de microscopi electrònic de scannig podem observar imatges tridimensionals, mentre que en qualsevol tipus de microscopi òptic només en podem observar de dues dimensions.
• Una diferència aplicada a àmbits més pràctics és que un microscopi òptic és més mal·leable, més fàcil de transportar i d'adquirir (relativament); en resum, és més fàcil d'accedir-hi. Però un microscopi electrònic és un aparell molt voluminós que necessita diversos elements per interpretar-ne les imatges i molt difícil i car d'adquirir. Per tant, és menys accessible.
• Una altra diferència que podríem deduir d'aquesta és que el microscopi òptic s'utilitza més com a instrument d'observació de mostres que poden ésser observades dins els seus límits i, per tant, té unes aplicacions diferents, com per exemple l'escolar, que no pas l'electrònic, que és més utilitzat, per exemple, en els camps de la investigació i la salut.

Tipus de Cèl·lules

Cèl·lules Eucariotes

Formen part de tots els animals i vegetals tot formant teixits, i també les trobem a la gran majoria de microorganismes. Són les més abundants en el conjunt dels éssers vius. Tenen l'estructura clàssica membrana-citoplasma-nucli. La característica pròpia és que posseeixen un nucli amb membrana nuclear ben diferenciat del citoplasma. També tenen una sèrie d'orgànuls bastant complexos: ribosomes, aparell de Golgi, mitocondris, vacúols, lisosomes, reticle endoplasmàtic, cloroplasts... Dins el nucli trobem la cromatina que forma els cromosomes. Dins de les cèl·lules eucariotes podem observar algunes diferències entre cèl·lules animals i cèl·lules vegetals.

Cèl·lules Procariotes

La principal característica és que no posseeixen membrana nuclear. En general són més petites que les eucariotes, més primitives i no formen teixits especialitzats. Només les trobem en dos grups de microorganismes: bacteris i cianobacteris. Tenen una membrana plasmàtica, però a més a més tenen una paret cel·lular que no és de cel·lulosa sinó d'una altra substància anomenada mucopolisacàrid. Els únics orgànuls que tenen són els ribosomes, més petits però molt nombrosos, i la resta de funcions (respiració, algunes la fotosíntesi...) les fan en uns plecs de la membrana anomenats mesosomes. Tenen un únic cromosoma anular o circular bastant enrotllat i d'estructura senzilla. A la membrana poden tenir cilis (molts filaments i curts) o flagells (pocs filaments i molt allargats) que els permeten el moviment.

Cèl·lula Animal

Tenen la membrana plasmàtica, sense d'altres cobertures. No tenen cloroplasts i, per tant, no realitzen la fotosíntesi. Tenen pocs vacúols i força petits.

Cèl·lula Vegetal

A més de la membrana plasmàtica, igual a la de les cèl·lules animals, tenen una altra coberta anomenada paret cel·lular. La paret cel·lular és formada en gran part per un glúcid anomenat cel·lulosa. La cel·lulosa serveix de protecció a la cèl·lula i li dóna forma. La planta aconsegueix el suport gràcies a la paret cel·lular de les seves cèl·lules. La cel·lulosa la trobem en la nostra vida quotidiana en coses tan diferents com en el paper (aprofitant la seva rigidesa), en els bolquers i compreses (aprofitant les seves propietats absorbents) i en els cereals de l'esmorzar amb la paraula fibra (afavoreix el trànsit intestinal). En el citoplasma de les cèl·lules verdes hi trobem uns orgànuls d'aquest color anomenats cloroplasts, molt importants perquè fan un procés anomenat fotosíntesi. Les cèl·lules vegetals que no són verdes no tenen cloroplasts, per exemple les d'una arrel o les de la ceba (segur que les heu vist al microscopi i no heu trobat cloroplasts). En les cèl·lules vegetals acostuma a haver-hi un gran orgànul anomenat vacúol.