Microorganismes i Virus: Tipus, Estructura i Funcions

Microorganismes

Els microorganismes són éssers vius de mida microscòpica, i per observar-los cal fer servir el microscopi. Aquest terme és molt ampli, ja que inclou tant éssers unicel·lulars com pluricel·lulars, alguns d'autòtrofs i altres d'heteròtrofs. Poden ser procariotes (arqueobacteris i eubacteris, que pertanyen al regne de les moneres) o eucariotes (algues microscòpiques i protozous, que pertanyen al regne dels protoctists, i fongs microscòpics, que s'inclouen dins del regne dels fongs).

Bacteris

Els bacteris són organismes procariotes, els més petits que disposen de tots els elements i dispositius metabòlics necessaris per a l'obtenció i la transformació de la matèria, per créixer i per replicar-se en qualsevol medi.

Tipus de bacteris

• Bacils: en forma de bastó.
• Cocs: de forma esfèrica.
• Espirils: en forma de bastó caragolat.
• Vibrions: com una coma ortogràfica.

Estructura bacteriana

• Càpsula bacteriana: Capa mucosa de polisacàrids que envolta la paret bacteriana d'alguns bacteris, principalment gramnegatius patògens. Dificulta la seva destrucció per anticossos i cèl·lules fagocítiques, permet l'adhesió a les cèl·lules de l'hoste i la formació de colònies, intervé en l'intercanvi de substàncies, i actua com a defensa davant la dessecació.
• Paret bacteriana: Coberta rígida i forta que dóna forma a les cèl·lules bacterianes.
• Membrana plasmàtica: Coberta que envolta el citoplasma, limita el bacteri i regula el pas de substàncies nutritives.

Fisiologia bacteriana

Formen un grup molt heterogeni. Una mateixa espècie pot tenir, fins i tot, dos tipus de metabolisme diferents. Poden ser fotoautòtrofs (bacteris porpres sulfuris), fotoheteròtrofs (bacteris porpres no sulfuris), quimioautòtrofs (bacteris incolors del sofre) i quimioheteròtrofs (la major part dels bacteris).

Funció de relació

Molts bacteris tenen mobilitat, que s'aconsegueix per reptació sobre un substrat sòlid, per moviments de contracció i dilatació, o per moviment flagel·lar.

Funció de reproducció

Els bacteris es reprodueixen asexualment. Hi ha tres processos de reproducció:

1. Conjugació: Un bacteri donador transmet ADN a un bacteri receptor per mitjà d'un pèl sexual. Els bacteris donadors tenen plasmidis F, que contenen els gens que informen de la producció dels pèls sexuals o pèls F.
2. Transducció: Intercanvi genètic que requereix un agent transmissor (generalment un virus) que transporta fragments d'ADN procedents del darrer bacteri parasitat.
3. Transformació: Un bacteri introdueix al seu interior fragments d'ADN lliures al medi procedents de la lisi d'altres bacteris.

Tipus de bacteris (Exemples)

Porpres, cianobacteris, procloròfits, nitrificants, fixadors de nitrogen, espiroquetes, de l'àcid làctic, microplasmes.

Virus

Els virus són partícules microscòpiques molt senzilles constituïdes per un àcid nucleic (genoma víric) envoltat per una càpsula proteica i, de vegades, una coberta membranosa.

Estructura dels virus

• Genoma víric: Una o diverses molècules d'ADN o d'ARN, però mai dels dos simultàniament. L'àcid nucleic dels virus consta d'una sola cadena, oberta o circular.
• Càpsida: Coberta proteica que envolta el genoma víric. La seva funció és protegir l'àcid nucleic i, en els virus sense membrana, reconèixer els receptors de membrana de les cèl·lules que el virus parasita. Pot ser icosaèdrica, helicoïdal o complexa.
• Coberta membranosa: Alguns virus tenen una coberta membranosa que envolta la nucleocàpsida. Es compon d'una doble capa lipídica procedent de les cèl·lules hostes parasitades i de glicoproteïnes. Les glicoproteïnes sobresurten de la coberta i permeten el reconeixement i la penetració a la cèl·lula hoste.

Origen dels virus

La hipòtesi més acceptada actualment defensa que els virus són formes simplificades, no pas formes simples i primitives. El seu origen és molt posterior a l'inici de la vida.