Microorganismes: Protozous, Algues, Virus, Bacteris i Biotecnologia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,99 KB

Microorganismes: Protozous, Algues, Virus, Bacteris i Més

Protozous: Protoctists, unicel·lulars, eucariotes, heteròtrofs, comensals (viuen sobre altres éssers sense provocar mal) i altres paràsits. Exemples: ameba, plasmodi i tripanosoma.

Algues: Protoctists, unicel·lulars o pluricel·lulars, eucariotes, autòtrofs, tenen cloroplasts (fotosíntesi). Exemples: euglenòfites, diatomees, dinoflagel·lades.
Virus: Paràsits obligats (causen malalties). Estructura: àcid nucleic (genoma víric) + càpsula de proteïnes (càpsida), embolcall de membrana plasmàtica modificada. Exemples: virus icosaèdrics, cilíndrics, complexos.
Bacteris: Procariotes, càpsula bacteriana + paret bacteriana + membrana plasmàtica amb mesosomes + citoplasma. Exemples: Gram+, Gram-, estreptococs.
Llevats i floridures: Unicel·lulars o pluricel·lulars, eucariotes. Saprofites (s'alimenten de matèria orgànica en descomposició) i paràsits (viuen a expenses d'altres organismes vius). Exemples: llevat, floridura.

Viroides i prions:

Viroides: Fragments d'ARN monocatenari circular nu (sense embolcall). La seva estructura permet que l'ARN polimerasa cel·lular es repliqui i aquest ARN no conté gens, no codifica cap cadena polipeptídica.

Prions: Partícules infeccioses formades per proteïnes amb estructura secundària i terciària. Són una forma modificada d'una proteïna natural, la PrPc, que pot canviar a la forma priònica PrPsc. Són més resistents, les defenses immunitàries no poden destruir-los i causen encefalopaties espongiformes (EE).

Virus complexos: càpsida, ADN, beina, fibres caudals, placa basal, espines.

Cicle víric:

  1. Fase de fixació: Contacte entre el virus i la cèl·lula hoste, a través de reconeixement cel·lular. Hi ha diverses molècules que actuen com a receptors i en animals i vegetals poden penetrar per les ferides i dispersar-se pels fluids circulants.
  2. Fase de penetració: Hi ha diversos procediments de penetració:
    • Bacteriòfag: Perfora la paret cel·lular del bacteri per mitjà de l'enzim lisozim.
    • Virus sense embolcall: Poden introduir únicament l'àcid nucleic o tot el virus.
    • Virus embolcallats: La membrana lipoproteica de l'embolcall es fon amb la membrana de la cèl·lula hoste introduint-se la càpsida en el citoplasma.
    • En les cèl·lules vegetals: Poden penetrar pels porus de la paret cel·lular.
  3. Fase d'eclipsi: El virus es desfà, deixa de ser visible i, emprant la maquinària cel·lular, es produeix: replicació del material genètic víric, transcripció i traducció de proteïnes víriques a partir de la seva pròpia informació genètica.
  4. Fase d'acoblament: Els capsòmers formen la càpsida i les molècules d'àcid nucleic sintetitzades es pleguen i es posen dins les càpsides. D'aquesta manera es formen nous virions.
  5. Fase de lisi: Els virions surten de la cèl·lula infectada. Es pot realitzar de dues maneres:
    • Alliberament per lisi: Provocant la mort cel·lular.
    • Alliberament persistent: L'alliberació es realitza per exocitosi o gemmació.

Gram+ vs Gram-: La diferència està en la seva composició i estructura. La substància que forma la paret bacteriana és la mureïna. La tinció de Gram és una tinció específica dels bacteris, poden quedar de color blau (Gram+) o vermell (Gram-). Els Gram- tenen una capa prima de mureïna, una membrana externa i és poc rígida. Els Gram+ tenen una capa gruixuda de mureïna, no tenen una segona membrana i és molt rígida.

Biotecnologia:

Tradicional: Conjunt de processos industrials que utilitzen organismes biològics com són la producció de vi, pa, cervesa, iogurt...

Moderna: Conjunt de processos industrials que utilitzen organismes modificats genèticament. La relacionem amb l'enginyeria genètica.

Microorganismes:

  • Agricultura: Bioinsecticides, blat de moro transgènic i productes amb una millor qualitat de consum.
  • Farmacèutica: Fongs i bacteris poden produir antibiòtics de manera natural, bacteris transgènics que produeixen insulina, interferó... i producció de vitamines, enzims...
  • Alimentació: Fermentació alcohòlica (transformen els sucres en àcid pirúvic i aquest en etanol): obtenció de vi, cervesa... per part de llevats; fermentació làctica (fermenten glucosa i produeixen àcid làctic): obtenció de iogurts i altres productes làctics per part de bacteris.

Entradas relacionadas: