Microbiologia Industrial i Biotecnologia: De la Prospecció a les Vacunes

Microorganismes d'Interès Industrial

Llevats

• Ascomicets: Saccharomyces cerevisiae, Kluyveromyces fragilis, K. lactis, Saccharomyces lipolytica
• Basidiomicets
• Deuteromicets: Candida utilis, Candida milleri, Trichosporon cutaneum, Phaffia rhodozyma

Fongs Filamentosos

• Ascomicets: Tuber spp., Morchella esculenta, Morchella hortensis
• Basidiomicets: Agaricus bisporus, Agaricus bitorquis
• Zigomicets: Mucor, Rhizopus nigricans
• Deuteromicets: Penicillium chrysogenum, Aspergillus niger, Penicillium roquefortii, Aspergillus oryzae, Penicillium camembertii, Trichoderma reesii

Característiques dels Microorganismes d'Interès Industrial

1. Cultiu pur i genèticament estable.
2. Produir fàcilment cèl·lules vegetatives i espores o altres formes resistents.
3. Creixement ràpid i vigorós en el fermentador.
4. Producció ràpida d'un sol producte i que sigui fàcilment recuperable.
5. Condicions de treball relativament senzilles.
6. No ha de ser perjudicial ni per l'home, ni per animals ni per plantes.
7. Les cèl·lules s'han de poder separar fàcilment del medi de cultiu.
8. Manipulable per agents mutagènics, però genèticament estable.
9. Autoprotecció contra la contaminació.
10. Fàcil de conservar.

Disseny d'una Estratègia de Prospecció Microbiana

a) Presa de Mostres

• Llocs: Ambients extrems
• Condicions asèptiques
• Materials estèrils
• Conservació i transport
• Temps d'anàlisi
• Condicions ambientals específiques: estacionals, meteorològiques, etc.

b) Enriquiment de la Mostra: Tractaments Previs

• Radiació UV.
• Escalfar la mostra (70-120 °C).
• Filtració.
• Rentar sistemes radiculars.
• Tractament amb detergents i alcohols.
• Preincubacions amb inhibidors selectius: antibiòtics, agents tòxics, antimetabòlits o altres reguladors del creixement.
• Factors nutricionals (fonts de carboni i nitrogen).
• Per factors fisicoquímics: pH, temperatura, aireig, concentració de NaCl, condicions anaeròbies, etc.

c) Prospecció

1. Assaigs indirectes
   • Assaigs per detectar enzims hidrolítics
   • Reaccions colorimètriques o fluorescents
   • Tècnica de la doble capa (*overlay*)
   • Bioassaigs amb organismes indicadors
   • Tècniques moleculars
   • Placa superpoblada
2. Assaigs directes
   • HPLC (*high-performance liquid chromatography*)
   • Cromatografia de gasos (GC)
   • Espectrometria de masses (MS)
   • Espectrometria de ressonància magnètica nuclear (NMR)
   • Tècniques de seqüenciació massiva

d) Aïllament

e) Conservació de Cultius Microbians

Objectius:

• El cultiu a conservar ha de ser pur.
• La viabilitat de les cèl·lules del cultiu ha de ser del 70-80% durant el temps de conservació.
• Les cèl·lules han de mantenir-se genèticament estables.

Hi ha tres tipus de mètodes de conservació: mètodes restringits, mètodes alternatius i mètodes de conservació a llarg termini.

Mètodes de Conservació Restringits

Dessecació

• Boles d'alginat
• Paper de filtre
• Sal grossa per a halobacteris
• Sorra d'argila estèril
• Sílica gel
• Boletes de porcellana
• Productes naturals (panotxes, arròs, segó, sòls naturals degudament preparats...)

Mètodes de Conservació Alternatius

Subcultius

• Transferència periòdica
• Mantenen un cert nivell de metabolisme
• Diferents medis de manteniment:
  • Suspensió aquosa (aigua destil·lada, aigua de mar estèril, brous basals, etc.) a una concentració del llevat o bacteri de 10⁴-10⁵ CFU/mL.
  • Medis sòlids en placa o en tub amb agar inclinat.

Mètodes de Conservació a Llarg Termini

Hi podem diferenciar dos tipus:

Congelació

Hi ha diferents factors que influencien la congelació:

• L'edat de les cèl·lules
• La velocitat de congelació i descongelació
• La temperatura de manteniment
• Els agents crioprotectors

Alguns exemples de congelació:

• Manteniment en medis líquids entre -20 °C i -80 °C.
• Manteniment en nitrogen líquid (-196 °C) o en la fase gasosa del nitrogen líquid (-176 °C).

Liofilització

Els factors que influencien la liofilització són:

1. El tipus de microorganisme
2. La concentració cel·lular
3. La temperatura de sublimació
4. El grau de deshidratació
5. L'atmosfera del tub
6. Les condicions de magatzem

1. Preparació del Producte

Un producte liofilitzat es pot presentar a granel o en dosis unitàries.

2. Congelació

Criteris a tenir en compte:

• La temperatura del procés a aplicar
• El tipus de recipient utilitzat
• La conductivitat tèrmica del recipient i del producte
• La temperatura de fred del congelador
• L'estructura molecular del producte i el seu estat (concentració, viscositat...)

Congelació Ràpida

• Menys desequilibri osmòtic. El refredament ràpid minimitza els efectes de concentració de solut.
• Més gel intracel·lular, ja que l'aigua no ha migrat fora de la cèl·lula.
• Cristalls de gel més petits, que poden dificultar el pas i l'evacuació del vapor d'aigua sublimat durant el procés d'assecat.

Congelació Lenta

• Desequilibri osmòtic: congelació externa a la cèl·lula abans que comenci a formar-se gel intracel·lular. A mesura que el gel es forma extern a la cèl·lula, l'aigua s'elimina de l'entorn extracel·lular i provoca la migració d'aigua fora de la cèl·lula.
• Menys gel intracel·lular perquè l'aigua ha sortit fora de la cèl·lula.
• Els cristalls de gel més grans i, després de la sublimació, hi ha una formació d'estructures obertes.
• Efectes durant la sublimació. Aquests cristalls de gel tenen formacions més tallants i poden danyar les membranes cel·lulars dels productes.

3. Deshidratació o Assecat al Buit

Corba de liofilització: El producte a dessecar, l'equip utilitzat i el procés o tractament específic aplicat.

Dessecació Primària

• La temperatura
• La pressió (buit)
• El temps (la durada)

Dessecació Secundària

4. Acondicionament Final

Cèl·lules i Enzims Immobilitzats

Definició

La immobilització d'un enzim o d'una cèl·lula és un empresonament en una fase diferenciada que, tot i estant separada, manté un intercanvi amb la fase general, on es troben disperses i controlades les molècules del substrat, dels efectors i dels inhibidors.

Limitacions dels Enzims Solubles

L'aplicació d'enzims solubles està limitada per:

• La relativa inestabilitat.
• El seu cost.
• La impossibilitat de recuperar-los separant-los del producte.
• La impossibilitat de mantenir-los en un flux del substrat, la qual cosa no permet un procés en continu.

Potencialitats de la Immobilització

• Possibilita la recuperació i la reutilització del biocatalitzador.
• Pot millorar la seva estabilitat (capacitat de retenir la seva activitat catalítica).
• Altera freqüentment algunes característiques cinètiques: pH òptim, Km, sensibilitat a la inhibició, etc.

Mètodes d'Immobilització

1. Adsorció
2. Unió covalent
3. Atrapament
4. Encapsulament

Elaboració de Medis de Cultiu per a Fermentació Industrial

Requeriments dels Medis de Cultiu

• Proveir nutrients per al creixement.
• Establir les condicions nutricionals adients.
• Relació cost/efectivitat adequada, disponibles fàcilment i amb qualitat correcta regularment.
• Facilitar els processos de *downstream*.
• Nivell de laboratori: molta flexibilitat i adaptabilitat.
• Productivitat i minimització de costos.
• Escala industrial: requeriments sanitaris i/o legals, cost associat a l'estructura i a la viabilitat en l'increment d'escala.

Estratègies en l'Elaboració de Medis de Fermentació

1. Medis Definits Químicament

• Comprensió i millora d'un procés industrial amb complexitat d'ingredients.
• Basats en la composició elemental del microorganisme.
• Formulats amb un excés de nutrients.
• La densitat cel·lular es controla per un nutrient limitant:
  • Glucosa com a nutrient limitant: la productivitat cel·lular (pes sec) és aprox. el 50% de la glucosa consumida.
  • Nitrogen com a nutrient limitant: el 10% del pes sec de l'organisme serà nitrogen.
• Components específics per a un microorganisme: aminoàcids, vitamines, purines, pirimidines, ions metàl·lics, agents quelants, etc.
• Control del pH.

2. Medis amb Primeres Matèries

• Utilitzats habitualment en la majoria de fermentacions industrials.
• Basats en la suposició que una primera matèria proveeix un nutrient.
• Les primeres matèries es classifiquen en categories:
  1. Fonts de carboni
  2. Fonts de nitrogen
  3. Minerals
  4. Altres compostos químics específics

Consideracions Generals en el Desenvolupament de Medis

• Impacte important en el cost d'un procés quan es millora la productivitat.
• Efectes beneficiosos en el *downstream*.
• El rati producte/impuritat augmenta quan augmenta la productivitat, fent el *downstream* més eficient.
• Primeres matèries de baix cost en fermentacions amb limitacions genètiques o d'intolerància a elevades concentracions del producte, determinen la reducció de costos.
• Rati valor final del producte / cost de les primeres matèries.
• Disponibilitat geogràfica i regularitat de la qualitat de la primera matèria.
• Característiques i limitacions d'emmagatzematge de la primera matèria.
• Demanda de la primera matèria en activitats industrials alimentàries.
• Elevada variabilitat de les primeres matèries agrícoles. Diversificar fonts i proveïdors.
• Qualitat de l'aigua utilitzada en la preparació del medi de fermentació.

Aspectes Finals per a la Preparació d'un Medi

• Dissoldre bé els components del medi.
• Esterilitzar adequadament el medi. Cal vigilar perquè l'esterilització amb calor pot generar metabòlits tòxics en reaccionar components inorgànics i orgànics del medi. Exemple: reacció de Maillard.
• Afegir compostos inorgànics o orgànics addicionals després que el medi estigui estèril i es refredi al voltant dels 40 °C.
• Refredar el medi i valorar canvis de components produïts per l'esterilització.
• Comprovar i ajustar el pH.
• Comprovar l'esterilitat.

Aspectes de Seguretat en Biocatalitzadors Microbians

1. Primera Barrera de Seguretat

• Vitrines de seguretat biològica (BSCs, *Biological Safety Cabinets*).
• Equipament de protecció personal: ulleres, guants, cobertura de calçat, botes, màscares de protecció...
• Protecció d'equipaments.

2. Segona Barrera de Protecció: Disseny i Construcció del Laboratori

• Separació dels laboratoris de la resta de sales.
• Facilitats de neteja i desinfecció.
• Pressions positives o negatives en les habitacions i sales.
• Accés a rentamans, dutxes de seguretat, rentat d'ulls, etc.
• Eliminació correcta de residus.

3. Altres Criteris de Seguretat

• Normatives o requeriments establerts per agències reguladores: EFSA, FDA, EMA, etc.
• Classificacions regulades dels productes biològics. Ex: GRAS (*Generally Recognized As Safe*).

Manipulació del Metabolisme Microbià

1. Control de la Síntesi d'Enzims

1.1. Inducció de la Síntesi d'Enzims

1.2. Repressió de la Síntesi d'Enzims

2. Control de l'Activitat Enzimàtica

2.1. Accés dels Substrats als Enzims

• Accés a l'interior de la cèl·lula.
• Compartimentacions cel·lulars.
• Diferents llocs de síntesi i d'acció dels enzims.

2.2. Modificacions Post-Traduccionals de l'Estructura Enzimàtica

• Regulació per fosforilació de la fosforilasa del glucogen en el fong Neurospora crassa.
• Regulació per adenilació de la glutamina sintetasa en Escherichia coli. Metabolisme del nitrogen.

2.3. Retroinhibició

• Isoenzims.
• Retroinhibició concertada.
• Retroinhibició acumulada: Regulació al·lostèrica de la glutamina sintetasa en Escherichia coli. Metabolisme del nitrogen.

2.4. Hidròlisi dels Enzims

Aplicacions en Fermentacions Industrials

Podem ajustar el medi i les condicions ambientals per millorar la producció d'un metabòlit específic.

Possibilitats de Manipulació Metabòlica

1. Limitació de Nutrients

Metabòlits secundaris, components cel·lulars.

2. Presència o Absència de Metabòlits No Nutrients

2.1. Inhibidors de l'Activitat Enzimàtica

2.2. Substàncies que Afecten la Permeabilitat

2.3. Presència de Precursors

3. Canvi de Condicions Ambientals

3.1. Oxigen

3.2. Temperatura

3.3. pH

3.4. Estat Físic del Medi de Creixement: Sòlid o Líquid

Millora Genètica de Microorganismes Industrials

1. Mutació Dirigida

• Primer, identificar les regions implicades en el control de l'expressió gènica.
• Clonar un fragment de DNA que inclogui la regió d'interès.
• Manipular *in vitro* el DNA clonat de manera que es produeixin noves formes mutants (deleccions, insercions, substitucions, etc.) en el DNA.
• Introduir el nou fragment de DNA mutat a les cèl·lules.
• Estudiar les alteracions en el nivell o naturalesa del producte particular del gen.
• Examinar i localitzar la mutació en el DNA de les cèl·lules alterades i assignar les funcions a cada regió del gen.

• Mutació dirigida a un oligonucleòtid.
• Enriquiment del bacteriòfag M13 mutant mitjançant passatge en una soca d'E. coli amb les mutacions *dut* i *ung*.
• Mutagènesi dirigida a un oligonucleòtid utilitzant un plasmidi de DNA.
• Mutagènesi dirigida a un oligonucleòtid utilitzant la reacció de PCR.
• Mutagènesi dirigida amb PCR i megaprimer.

2. Mutació i Selecció

1. Obtenció de mutants auxotròfics d'homoserina per produir lisina en Corynebacterium glutamicum.
2. Obtenció de mutants desregulats resistents a anàlegs.
3. Obtenció de soques altament productores d'antibiòtics.

Recombinació Genètica

1. Intercanvi Genètic Natural (Bacteris)

• Transformació.
• Conjugació.
• Transducció.

Llevats: Cicle sexual. Fongs filamentosos: Cicle sexual.

2. Parasexualitat

3. Fusió de Protoplasts

Per potenciar la fusió cel·lular es poden utilitzar diferents mètodes:

1. Inducció vírica
2. Mètodes químics
3. Electrofusió
4. Mecanismes moleculars

4. Tecnologia del DNA Recombinant

4.1. *In Vivo*

• Conjugació per factors sexuals.
• Recombinació per elements genètics transposables.
• Recombinació *in vivo* per enzims de restricció.

4.2. *In Vitro*

• Tècniques de DNA recombinant.
• Tècniques de modificació genètica.

1. Aïllament de seqüències de DNA per a la seva clonació.
2. Vectors: Plasmidis, Bacteriòfags, Còsmids, Vectors de clonació, Vectors de seqüenciació, Vectors d'expressió, Vectors bifuncionals o transbordadors (*shuttle vectors*), Fagmidis.
3. Incorporació del DNA exogen en el vector.
4. Inserció del DNA exogen en la cèl·lula hoste.
5. Anàlisi de recombinants.

Disseny de Millora Genètica per Mutació

El mecanisme més utilitzat per a la millora dels microorganismes industrials ha estat la mutació seguida d'un procés de selecció i assaig.

Estratègia

1. Mutagènesi:
   • Estat del microorganisme a mutar.
   • Agent mutagènic.
   • Dosi.
2. Mutants desitjats:
   • Mutacions menors enfront de mutacions majors.
   • Mutacions que afecten el fenotip enfront de mutacions que afecten un gen conegut.
3. Mètodes de detecció:
   • Enriquiment i selecció directa.
   • Selecció per mètodes indirectes.
4. Screening.

Tipus de Microorganismes Millorats d'Interès

• En capacitat de producció.
• Mutants desregulats resistents a anàlegs.
• En estabilitat de les soques variants.
• En resistència a la infecció.
• No formadors d'escuma.
• Resistents a components del medi.
• Morfològicament favorables.
• Evitar la síntesi de metabòlits.
• Productors de nous metabòlits.
• Resistents a baixes tensions d'oxigen.
• Increment de la secreció del producte.
• Sensibles a inhibidors enzimàtics.

Enginyeria Metabòlica: Concepte i Àmbits

L'enginyeria metabòlica és la millora de les activitats cel·lulars mitjançant les manipulacions enzimàtiques del transport i de les funcions reguladores cel·lulars utilitzant la tecnologia del DNA recombinant.

Requeriments per a Modificacions Genètiques

1. Disponibilitat de soques i vectors que permetin transformacions ràpides i eficients.
2. Accés a promotors de diferent eficiència per incrementar el nivell d'expressió.
3. Soques de laboratori per a l'enginyeria metabòlica.
4. Aplicació de tècniques per silenciar l'expressió gènica.
5. Clonació de gens.
6. Anàlisi de rutes metabòliques. Tres passos:
   1. Identificació de l'estructura de la xarxa metabòlica (topologia de les rutes).
   2. Quantificació dels fluxos a través de les diferents branques de la xarxa metabòlica.
   3. Identificació de les estructures de control dins de la xarxa de vies metabòliques.

Instruments de l'Enginyeria Metabòlica

1. Tècniques de biologia molecular: genòmica, proteòmica i metagenòmica.
2. Tècniques d'analítica fina.

Àmbits d'Aplicació

1. L'ampliació dels substrats a utilitzar com a font de carboni i d'energia.
2. La millora de la producció i del rendiment dels processos.
3. L'eliminació de productes secundaris.
4. La millora de les propietats cel·lulars per facilitar l'aplicació industrial.
5. L'ampliació dels productes produïts.
6. La millora o la incorporació de vies metabòliques per produir nous metabòlits.
7. La incorporació o la millora de les vies metabòliques per a la degradació de xenobiòtics.

Vacunes: Desenvolupament i Tipus

Aspectes Clau en el Desenvolupament de Vacunes

• La identificació de l'antigen o dels antígens.
• L'estimulació correcta del sistema immunitari.
• Presentar una eficàcia correcta.
• Els components de la vacuna no han de ser tòxics.
• Els components han de ser fàcils de purificar. Els processos de purificació no han d'alterar la immunogenicitat dels components.
• Els components han de complir un paper definit en el procés infecciós.
• Els components han de ser invariables.
• Induir una immunitat sòlida contra una repetició de la infecció.

La Vacuna Viva Ideal

• No provocar cap malaltia ni cap efecte secundari indesitjable.
• Elevada producció d'anticossos i facilitar una resposta immunitària de llarga durada.
• La via d'administració per una propagació natural entre individus, provocant immunitat però sense causar la malaltia.
• No ha de presentar reversions a la soca o tipus salvatge.

Problemes:

• No és rendible econòmicament.
• Baixa seguretat.
• Acceptació social.

La Vacuna Morta Ideal

• Incapacitat per presentar reversió a la forma salvatge.
• Estables químicament i d'administració per via oral.
• Elevada seguretat i gran acceptació pel públic.

Problemes:

• No sempre donen una immunitat a llarg termini, i sovint no estimulen la immunitat cel·lular.
• Purificació de l'immunogen.
• Coneixement elevat de les estructures moleculars del patogen i de les vies de la resposta immunitària induïda que implica.
• Cost econòmic elevat.

Vacunes Vives

Vacunes Vives Atenuades

• Vacunes bacterianes atenuades en animals: Salmonella dublin, Salmonella cholera suis, Brucella abortus S19 (brucel·losi) i Bacillus anthracis (àntrax).
• Vacunes bacterianes atenuades en humans: còlera (Vibrio cholerae), tifus (Salmonella typhi), disenteries bacterianes (Shigella dysenteriae) i vacunes de la tuberculosi (Mycobacterium tuberculosis).
• Vacunes víriques atenuades en humans: varicel·la, adenovirus, xarampió, galteres, pòlio, rubèola, ràbia (ús veterinari), etc.
• Vacunes atenuades contra paràsits: Leishmania.

Vacunes Vives Recombinants

Dos tipus de desenvolupament:

1. Utilitzant microorganismes no patògens (vacunes de vectors).
2. Utilitzant soques de patògens modificades que han perdut la virulència.

Exemples:

1. Vacuna atenuada recombinant contra el còlera.
2. Vacuna atenuada recombinant contra Salmonella.
3. Vacuna atenuada recombinant contra Leishmania.

Vacunes de Vectors

Vacunes dirigides contra virus. Virus vacunal. Vectors vacunals bacterians.

• Staphylococcus xylosus i S. carnosus no patogènics com a vectors vacunals per rutes subcutànies i en mucoses. Se'ls ha fet expressar antígens de superfície d'estreptococs.
• Soca recombinant de S. carnosus que coexpressa un subfragment de la subunitat B de la toxina de V. cholerae amb pèptids de la glicoproteïna G del virus humà sincitial respiratori (RSV: *respiratory syncytial virus*).
• Soca de Salmonella typhimurium, on s'ha clonat en el gen de la seva flagel·lina, el fragment codificant per l'epítop de la subunitat B de la toxina de Vibrio cholerae.
• Utilitzats alguns d'ells com a vectors portadors de vacunes de DNA.

Vacunes Mortes o Inactivades

Vacunes Inactivades de Cèl·lules Senceres o Partícules Víriques

Tractaments d'inactivació:

1. Tractaments químics: formaldehid i β-propiolactona, glutaraldehid i fenol, bromur de cetiltrimetilamoni (CETAB), dodecilsulfat sòdic, *Triton X-100*, acetat de butil i etil, *Tween 80* i tri-n-butil-fosfat.
2. Tractaments físics: UV i calor.

Exemples:

1. Vacuna contra la tos ferina (Bordetella pertussis).
2. Vacunes inactivades contra el còlera i la febre tifoide.
3. Vacunes inactivades contra paràsits: Leishmania.

Toxoides

Malalties causades per: Clostridium perfringens, Clostridium septicum, Clostridium chauvoei, Cl. novyi, Cl. sordellii, Cl. tetani, Corynebacterium diphtheriae.

Exemples:

1. La vacuna contra la diftèria (Corynebacterium diphtheriae).
2. La vacuna contra el tètanus (Clostridium tetani).

Polisacàrids

Exemples:

1. Vacuna contra Haemophilus influenzae tipus B.
2. Vacuna contra Salmonella typhi (febre tifoide).
3. Vacuna contra Streptococcus pneumoniae.
4. Vacunes contra Neisseria meningitidis (grups A, B i C).

Vacunes de Subunitats

Entre els antígens cel·lulars i capsulars més importants hi tenim:

• Fímbries o *pili*.
• Polisacàrids capsulars.
• Adhesines capsulars.
• Toxines extracel·lulars.
• Components de la paret cel·lular.
• Proteïnes de la càpsida vírica.

Exemples:

1. Vacuna acel·lular contra la tos ferina.
2. Vacunes de fímbries o de *pili*.
3. Vacunes contra IROMPs (*iron receptor outer membrane proteins*).
4. Vacunes contra paràsits: vacuna contra la malària, vacuna contra l'esquistosomiasi (Schistosoma spp.), vacunes contra cestodes, vacuna contra Leishmania.

Pèptids Sintètics

Limitacions a la utilització de les vacunes de pèptids:

• L'epítop ha d'estar constituït per una cadena curta d'aminoàcids continus.
• El pèptid ha de poder presentar la mateixa conformació que l'epítop té en condicions naturals.
• Un simple epítop pot no ser prou immunogènic.

Vacunes Recombinants

Exemples:

• Vacuna de la pseudoràbia.
• Vacuna contra l'hepatitis B.
• Vacuna contra el papil·lomavirus.
• Vacunes recombinants de la verola, grip, pòlio i herpes.
• Vacuna acel·lular contra la tos ferina (Bordetella pertussis): toxina PT, pertactina (PRN), hemoaglutinina (FHA, diferents tipus fimbrials).
• Vacunes experimentals contra la SIDA.

Vacuna de DNA

Avantatges

• Els plasmidis són fàcils de produir en grans quantitats.
• L'ADN és molt estable, resisteix temperatures altes i, per tant, facilita el transport i l'emmagatzematge.
• Una seqüència d'ADN es pot canviar fàcilment al laboratori. Per tant, podem respondre a la capacitat de canvi del patogen.
• No hi ha purificació; la proteïna es produeix igual que la d'un virus dins de la cèl·lula.

Desavantatges

• Possible integració del plasmidi al genoma de l'hoste produint mutagènesi.
• Inducció de resposta autoimmunitària contra el DNA.
• Inducció de tolerància immunogènica al patogen.

Altres Productes amb Efectes Similars

Vacunes Anti-idiotips

L'anti-idiotip és el reflex de l'estructura 3D d'un epítop particular.

Exemples:

• Anticossos utilitzats contra la malaltia de la son causada pel paràsit Trypanosoma rhodesiense en ratolins.
• Coccidiosi causada pel protozou Eimeria tenella en pollastres.

Interferons

Accions:

1. La inducció d'un estat de resistència als virus per la cèl·lula infectada o induïda, que va acompanyada per la síntesi *de novo* d'un conjunt de proteïnes.
2. Regulen la resposta immunitària i l'activitat dels limfòcits "killer".
3. Actuen com a agents antitumorals per a determinats tipus de càncer.