Microbiologia: Creixement, Indicadors i Càpsides Víriques

Fases de Creixement Microbià

1. Fase 1: Latència

   Adaptació de la població de microorganismes a les condicions del medi. La durada depèn de:

   • La mida de l'inòcul.
   • L’estat metabòlic previ (cèl·lules danyades).
   • La fase de la corba de l’inòcul.
   • El medi de cultiu procedent de l'inòcul.

2. Fase 2: Exponencial

   Creixement de la corba. Es pot determinar el temps de generació de l'espècie microbiana.

   • Fase desitjable per a la producció de compostos resultants del metabolisme i de biomassa.
   • Molt sensible a drogues, productes tòxics i radiacions.

3. Fase 3: Estacionària

   Esgotament dels nutrients amb sobrepoblació microbiana. Increment en la concentració tòxica de metabòlits secundaris, on la taxa de divisió és igual a la de mortalitat.

   • És una fase desitjable per a la producció resultant del metabolisme secundari.

4. Fase 4: Mort

   La taxa de divisió és inferior a la de mortalitat. Encara que el nombre de bacteris va baixant, aquesta baixada no és tan ràpida com ho va ser el creixement (fase 1).

Mètodes de Conservació d'Aliments

• Emmagatzematge Protegit

  Ús de silos i àmfores per guardar els aliments protegits.

• Sal (Conservant i Nutrient)

  La sal com a conservant i nutrient. Era tan important que fins i tot va motivar conquestes, com la dels romans a Palestina. La sal extreu aigua dels aliments per osmosi.

• Tècniques Específiques

  Tècniques com el garum o la botifarra fumada per conservar aliments durant més temps.

• Fumatge

  El fum de fusta sense resina deshidrata i afegeix substàncies antimicrobianes per combustió controlada.

Microorganismes Indicadors de Contaminació

1. Coliforms Totals (CT)

   • Bacils Gram negatius, aerobis o anaerobis facultatius.
   • Oxidasa negatius, no esporògens.
   • Fermenten la lactosa amb producció d’àcid i gas a 37°C en 48 hores.
   • β-D-galactosidasa positiva.

2. Escherichia coli

   • Bacil d’origen fecal, Gram negatiu, aerobi o anaerobi facultatiu.
   • Fermenta lactosa amb producció d’àcid i gas a 44°C en 24 hores.
   • β-D-galactosidasa i β-D-glucuronidasa positius.
   • Pertany a la família Enterobacteriaceae.
   • Indicador principal de contaminació fecal en l’aigua.

3. Enterococs Intestinals (Enterococcus faecalis) (EF)

   • Cocs Gram positius, anaerobis facultatius, catalasa negatius.
   • Fermenten la glucosa amb producció d’àcid.
   • Es troben a l’intestí de mamífers i són indicadors complementaris de contaminació fecal.

Estructures de la Càpside Vírica

Càpside Helicoïdal

• La càpside helicoïdal està formada per subunitats proteiques (capsòmers) que s’enrotllen en espiral al voltant de l’àcid nucleic (ARN o ADN).
• Forma una estructura cilíndrica i allargada, com una espiral compacta.
• Cada volta de l’espiral conté un nombre determinat de subunitats.
• Aquesta estructura és flexible o rígida, depenent del virus.

Càpside Icosaèdrica

La càpside es construeix a partir de proteïnes víriques (Vp), seguint les etapes:

• Protòmers
• Pentàmers
• Procàpside: estructura intermèdia
• Càpside final

Les interaccions entre protòmers no són idèntiques, però són similars, la qual cosa s’anomena quasi-equivalència.

Es formen dos tipus de capsòmers:

• Hexons (amb 6 protòmers)
• Pentons

Sempre hi ha 12 pentons, independentment del valor de T.

Cas Especial: VIH

• El VIH té una càpside amb forma cònica, però basada en una estructura icosaèdrica modificada.
• El volum augmenta mitjançant la incorporació d'hexàmers i 12 pentons.
• Aquest model permet càpsides asimètriques, però estructuralment estables.