Microbiologia: Creixement, Indicadors i Càpsides Víriques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Química

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,53 KB

Fases de Creixement Microbià

  1. Fase 1: Latència

    Adaptació de la població de microorganismes a les condicions del medi. La durada depèn de:

    • La mida de l'inòcul.
    • L’estat metabòlic previ (cèl·lules danyades).
    • La fase de la corba de l’inòcul.
    • El medi de cultiu procedent de l'inòcul.
  2. Fase 2: Exponencial

    Creixement de la corba. Es pot determinar el temps de generació de l'espècie microbiana.

    • Fase desitjable per a la producció de compostos resultants del metabolisme i de biomassa.
    • Molt sensible a drogues, productes tòxics i radiacions.
  3. Fase 3: Estacionària

    Esgotament dels nutrients amb sobrepoblació microbiana. Increment en la concentració tòxica de metabòlits secundaris, on la taxa de divisió és igual a la de mortalitat.

    • És una fase desitjable per a la producció resultant del metabolisme secundari.
  4. Fase 4: Mort

    La taxa de divisió és inferior a la de mortalitat. Encara que el nombre de bacteris va baixant, aquesta baixada no és tan ràpida com ho va ser el creixement (fase 1).

Mètodes de Conservació d'Aliments

  • Emmagatzematge Protegit

    Ús de silos i àmfores per guardar els aliments protegits.

  • Sal (Conservant i Nutrient)

    La sal com a conservant i nutrient. Era tan important que fins i tot va motivar conquestes, com la dels romans a Palestina. La sal extreu aigua dels aliments per osmosi.

  • Tècniques Específiques

    Tècniques com el garum o la botifarra fumada per conservar aliments durant més temps.

  • Fumatge

    El fum de fusta sense resina deshidrata i afegeix substàncies antimicrobianes per combustió controlada.

Microorganismes Indicadors de Contaminació

  1. Coliforms Totals (CT)

    • Bacils Gram negatius, aerobis o anaerobis facultatius.
    • Oxidasa negatius, no esporògens.
    • Fermenten la lactosa amb producció d’àcid i gas a 37°C en 48 hores.
    • β-D-galactosidasa positiva.
  2. Escherichia coli

    • Bacil d’origen fecal, Gram negatiu, aerobi o anaerobi facultatiu.
    • Fermenta lactosa amb producció d’àcid i gas a 44°C en 24 hores.
    • β-D-galactosidasa i β-D-glucuronidasa positius.
    • Pertany a la família Enterobacteriaceae.
    • Indicador principal de contaminació fecal en l’aigua.
  3. Enterococs Intestinals (Enterococcus faecalis) (EF)

    • Cocs Gram positius, anaerobis facultatius, catalasa negatius.
    • Fermenten la glucosa amb producció d’àcid.
    • Es troben a l’intestí de mamífers i són indicadors complementaris de contaminació fecal.

Estructures de la Càpside Vírica

Càpside Helicoïdal

  • La càpside helicoïdal està formada per subunitats proteiques (capsòmers) que s’enrotllen en espiral al voltant de l’àcid nucleic (ARN o ADN).
  • Forma una estructura cilíndrica i allargada, com una espiral compacta.
  • Cada volta de l’espiral conté un nombre determinat de subunitats.
  • Aquesta estructura és flexible o rígida, depenent del virus.

Càpside Icosaèdrica

La càpside es construeix a partir de proteïnes víriques (Vp), seguint les etapes:

  • Protòmers
  • Pentàmers
  • Procàpside: estructura intermèdia
  • Càpside final

Les interaccions entre protòmers no són idèntiques, però són similars, la qual cosa s’anomena quasi-equivalència.

Es formen dos tipus de capsòmers:

  • Hexons (amb 6 protòmers)
  • Pentons

Sempre hi ha 12 pentons, independentment del valor de T.

Cas Especial: VIH

  • El VIH té una càpside amb forma cònica, però basada en una estructura icosaèdrica modificada.
  • El volum augmenta mitjançant la incorporació d'hexàmers i 12 pentons.
  • Aquest model permet càpsides asimètriques, però estructuralment estables.

Entradas relacionadas: