Mètrica, ritme i gramàtica catalana: guia essencial

Mètrica i recursos de la poesia

La poesia. El metre: el nombre de síl·labes fins a l'última tònica i l'accent.

Sinalefa: fusió de la vocal final d'una paraula i la primera de la següent (vocals en contacte). Exemple: la illa (pronunciat en una sola síncopa).

Elisió: supressió de la vocal final àtona d'un mot davant la vocal inicial de l'altre mot. Exemple: que és (en vers pot escurçar-se la vocal).

Hiat: pronunciació separada de dues vocals en contacte, l'última d'una paraula i la primera de la següent. Exemple: car no és que apetit...

Cesura: la pausa mètrica que es pot fer a l'interior del vers de més de vuit síl·labes.

Versos segons síl·labes

• 1: monosíl·lab (monosíl·lab)
• 2: bisíl·lab
• 3: trisíl·lab
• 4: tetrasíl·lab
• 5: pentasíl·lab
• 6: hexasíl·lab
• 7: heptasíl·lab
• 8: octosíl·lab
• 9: enneasíl·lab
• 10: decasíl·lab
• 11: hendecasíl·lab
• 12: alexandrins

Ritme i peus mètrics

Iàmbic: consisteix en la combinació de síl·laba àtona + tònica. Exemple: se'n va de tu.

Trocaic: resultat de combinar tònica + àtona. Exemple: baixa ràpid.

Dàctil: tònica + àtona + àtona. Exemple: línia pèrfida.

Amfíbrac: àtona + tònica + àtona. Exemple: l'abisme sinistre.

Anapest: àtona + àtona + tònica. Exemple: el pagès caminà.

La rima

Asonant: repetició de sons vocàlics al final de cada vers a partir de l'última vocal tònica. Exemple: tramuntana, marí, s'amagava, romaní.

Consonant: coincidència dels últims sons vocàlics i consonàntics a partir de l'última vocal tònica. Exemple: ahir, sesta, tempesta, migpartí.

Sintaxi: complements

El complement agent és qui rep l'acció del verb a l'oració passiva.

El complement directe generalment no porta preposició.

Sinònims i antònims

• Sinònims
  • Totals – oftalmòleg / oculista
  • Parcials – tinc / posseixo
  • Falsos sinònims – adreça / direcció
• Antònims
  • Complementaris – mascle / femella
  • Recíprocs – esposa / espòs
  • Graduals – bullent, calent, tebi, natural, fred
  • Gramaticals – fer / desfer
  • Lexicals – morir / néixer

Ortografia: b, v i j

• S'escriu b davant de l i r (p. ex., blanc, brot), i darrere de m (p. ex., amb). Hi ha excepcions i alternances amb p.
• S'escriu v en les terminacions de l'imperfet -ava (p. ex., cantava), i en altres casos com a grafia diferenciadora; a vegades alterna amb u.
• S'escriu j davant de a, o, u (p. ex., jardí, joia, jugar).

Novel·la cavalleresca

Novel·la cavalleresca: històries reals o llegendàries sobre cavallers i llibres de cavalleria, sovint amb elements de màgia.

Curial e Güelfa (s. XV, aproximadament 1435–1462): novel·la cavalleresca d'autor desconegut que narra la història d'un jove que, gràcies a la protecció d'una dama jove i vídua que s'enamora d'ell, esdevé un dels millors cavallers.

Joanot Martorell i el Tirant

Joanot Martorell: nascut a Gandia entre 1413 i 1415 i mort a València el 1468. És autor de la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc. Narra les aventures del jove Tirant: després de ser anomenat cavaller en un torneig a Anglaterra, lluita contra els turcs a Sicília, a l'illa de Rodes, a Constantinoble i al nord d'Àfrica, i esdevé cap de l'exèrcit de l'emperador grec gràcies a les seves habilitats com a estrateg militar.

Registres lingüístics

Culte o literari

Habitualment es troba en àmbits restringits del llenguatge, ja que no pretén arribar a la societat en general. Fa servir cultismes, arcaismes, neologismes, expressions llatines, etc. També s'hi troben figures retòriques i polisèmia.

Científic o tècnic

Propi del llenguatge especialitzat; és freqüent trobar-lo en manuals, revistes i tractats sobre temes científics. La informació és objectiva i allunyada de qualsevol interpretació personal. Utilitza lèxic precís, amb mots sovint monosèmics.