Mètrica i Rima en Poesia Catalana: Anàlisi i Obra de Verdaguer

1. Còmput Sil·làbic en Poesia Catalana

La frontera de vers coincideix amb la darrera síl·laba del vers i assenyala una pausa mètrica. El vers català es compta fins a la darrera síl·laba tònica del vers. Segons el nombre de síl·labes, els versos són bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs, etc.

2. Fenòmens de Vocals en Contacte

Són fenòmens que s'esdevenen quan hi ha dues paraules contigües: la primera acaba amb vocal i la segona també comença amb vocal (o en 'h' seguida de vocal).

2.1. Elisió

L'elisió és la supressió d'una de les dues vocals en contacte o la reducció de les dues vocals a una de sola. Quan hi ha elisió, les dues síl·labes en contacte es redueixen a una sola síl·laba. Es representa amb el signe ë.

2.2. Sinalefa

La sinalefa és la unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula i la inicial de la següent. Es forma un diftong o un triftong. En la sinalefa, els dos sons s'uneixen en la pronunciació d'una mateixa síl·laba i, per tant, les dues síl·labes en contacte es redueixen a una de sola.

2.3. Hiat

L'hiat és la pronunciació separada de dues vocals en contacte. Com que no hi ha elisió, cada vocal forma part d'una síl·laba diferent. Es representa amb el signe /.

2.4. Dièresi

La dièresi és el recurs que consisteix en el trencament d'un diftong per aconseguir una síl·laba de més en el recompte mètric.

2.5. Dialefa

La dialefa és el recurs que consisteix en el trencament d'una sinalefa per aconseguir una síl·laba de més en el recompte mètric.

2.6. Sinèresi

La sinèresi és el recurs que consisteix en la unió en una mateixa síl·laba mètrica de dues vocals que no formen normativament un diftong per aconseguir una síl·laba de menys en el recompte mètric.

3. Hemistiquis i Cesures en Versos

La cesura és una pausa mètrica a l'interior de vers, semblant a la frontera de vers. L'hemistiqui és cada una de les parts d'un vers partit per una cesura. Es representa amb el signe //.

3.1. Decasíl·lab Cesurat

El decasíl·lab cesurat és un vers de deu síl·labes. La cesura està bàsicament després de la quarta síl·laba (4+6): el primer hemistiqui és, per tant, més curt que el segon (cesura a minore).

Vegeu aquest decasíl·lab d'Ausiàs March:

Així com cell qui desitja vianda
Ai-xi-com-cell // qui-de-sit-ja-vi-an-da
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

3.2. Alexandrí

L'alexandrí és un vers cesurat amb dos hemistiquis de sis síl·labes mètriques cada un (6+6), o bé un de quatre i un de vuit (4+8).

Vegeu aquest alexandrí d'Àngel Guimerà:

Ell de genolls drecant-se mira amb enuig l'espai
Ell-de-ge-nolls-dre-cant-se // mi-ramb-e-nuig-l'es-pai
1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6

4. La Rima Fonètica en Poesia

La rima fonètica té a veure amb els sons, no pas amb les grafies.

4.1. Rima Assonant

La rima assonant és la repetició en versos diferents de sons vocàlics des de l'última síl·laba tònica. Hi ha rima assonant en els casos següents:

• Versos aguts que tenen idèntic el so de l'última vocal tònica.
• Versos plans que tenen igual el so de l'última vocal tònica i el de l'última vocal àtona.
• En els versos esdrúixols no es té en compte la penúltima vocal àtona.

4.2. Rima Consonant

La rima consonant és la repetició de sons vocàlics i consonàntics a partir de l'última vocal tònica.

4.3. Rimes Equívoques

La rima equívoca és la repetició del mateix mot, tot recorrent a fenòmens com són l'homofonia i l'homografia.

4.4. Versos Blancs

Els versos blancs són versos que estan subjectes a les lleis rítmiques i sil·làbiques, però no presenten cap tipus de rima fonètica. Vegeu aquests versos d'Ausiàs March:

Jo tem a Tu // mes que no et soc amable (10 síl·labes)
e davant Tu // confess la colpa aquesta (10 síl·labes)

4.5. Versos Esparsos

Els versos esparsos són versos blancs situats dins una seqüència de versos rimats.

4.6. Versos Lliures

Són versos lliures que no segueixen les lleis mètriques i la seva mesura resta a lliure decisió del poeta. Vegeu aquests versos de Paul Celan:

Tantes estrelles que
ens contenen. Jo era
quan et vaig veure on?
fora en altres mons.

Jacint Verdaguer: Obra i Estil

Aquest poema és de Jacint Verdaguer. Vocabulari:

• golf: gran extensió de mar
• nimfea: planta aquàtica ornamental
• atzur: color blau
• esgranall: escampadissa de grans

L'Obra Poètica Verdagueriana

L'obra de Verdaguer representa la culminació de la trajectòria poètica de la Renaixença i al mateix temps s'erigeix com el màxim exponent del Romanticisme de caire conservador al nostre país. En la seva poesia trobem els elements bàsics que defineixen el moviment romàntic: la visió de la natura com un ésser viu, la creació de mites i símbols, la inclinació al somni, la imaginació i la nostàlgia i l'interès per la cultura popular.

La Poesia Lírica de Verdaguer

El gruix de l'extensa producció poètica de Jacint Verdaguer és de caràcter líric. Seguint els temes de Pàtria i Fe de l'època, la seva poesia s'agrupa bàsicament en poesia patriòtica i religiosa.

La poesia patriòtica segueix les constants de la poesia catalana romàntica: l'exaltació de la pàtria, a través del passat històric i llegendes. Els autors utilitzen un to nostàlgic, fruit de l'enyorança d'un passat medieval esplendorós i d'un paisatge, el de la infantesa. Però sovint adapta un to enèrgic i exultant per cantar les gestes i les tradicions.

La poesia religiosa de Verdaguer respon a la necessitat íntima d'expressar l'experiència religiosa personal i al propòsit de contribuir a la recuperació del sentiment religiós. La lírica religiosa pren un caire autobiogràfic.

Llengua i Estil de Verdaguer

Verdaguer va ser capaç d'elaborar un model de llengua literària coherent i equilibrat, basat sobretot en la parla rica i genuïna. Amb diversos elements, va reeixir a crear un model lingüístic clàssic i modern. Així, Verdaguer tornava el prestigi a la llengua catalana i en feia un instrument idoni per a la creació literària contemporània.

Pel que fa a l'estil, cal destacar l'emotivitat que destil·la la seva poesia i també la versatilitat del seu to, segons la temàtica. A més, Verdaguer demostra un gran domini de la mètrica.

La Poesia Èpica de Verdaguer

En aquesta època la literatura catalana encara no tenia uns grans poemes èpics. I així va ser quan Verdaguer va destacar en la poesia. Va considerar que havien d'omplir el buit de la literatura catalana i va escriure L'Atlàntida i Canigó.

L'Atlàntida

Verdaguer va estar bastant de temps realitzant aquest poema. La tercera redacció d'aquest poema va triomfar als Jocs Florals i culmina la Renaixença literària de caire romàntic.

El poema està escrit amb versos alexandrins i amb decasíl·labs amb cesura femenina, i utilitza la tècnica de la narració marc.

També combina la història del descobriment d'Amèrica, que ocupa la introducció i l'epíleg.

El relat ens narra com el jove Colom arriba a la costa atlàntica del sud de la Península i és acollit per un vell ermità que li conta la fabulosa història del continent submergit.

A l'acabament, Colom, un cop escoltada la narració de l'ermità, intueix l'existència de terres a l'altra banda de l'Atlàntic i se li desvetlla el desig de descobrir-les i cristianitzar-les. Colom emprèn el viatge.

L'Atlàntida barreja materials pagans i religiosos. L'obra dóna molt protagonisme als cataclismes i les catàstrofes que desfermen els elements de la natura, al costat d'Hèrcules, que personifica les forces creadores i destructores de la natura. Cal remarcar en aquest poema la potència de les descripcions panoràmiques, la imaginació exuberant i la bellesa de certs passatges lírics.

Canigó

Aquesta és l'obra més ambiciosa, personal i representativa de Jacint Verdaguer, i s'erigeix com l'epopeia fundacional de la nació catalana. Representa la culminació del camí vers el ressorgiment de l'esperit nacional que havia endegat la Renaixença.

Aquest poema èpic està compost de dotze cants i un epíleg. Les ruïnes, el paisatge, les llegendes populars i la història li van proporcionar el bagatge necessari per plasmar-ho en aquest poema.

L'argument de l'obra és un gentil que, un cop armat cavaller, s'enamora d'una pastora. Mentre fa guàrdia per prevenir l'atac dels moros, el seu escuder li parla de les fades que viuen als cims del Canigó. Però aquest abandona les seves obligacions militars per viatjar amb la pastora. I com la deserció de Gentil provoca la derrota de l'exèrcit cristià, el comte Guifré mata Gentil.

Tant l'argument com els temes de