Metodologies i Sistemes Lingüístics en l'Ensenyament de L2

Tipologies de Conversa: Interaccional vs. Transaccional

Conversació Interaccional

• Orientada a l'oient.
• Tema superficial.
• Relacions socials.
• Poc explícita.
• Conté punts més importants que el missatge.
• Vocabulari general.
• Implica més coneixement compartit.
• Sense detalls ni especificacions.

Conversació Transaccional

• Orientada al missatge.
• Transferència d’informació.
• Lligada a coses de la vida real.
• Es parla més.
• Interès en la comprensió completa.
• Vocabulari més específic.
• El detall és important.
• Llenguatge més clar i específic.

Diferències entre els Sistemes Lingüístics

Principis Didàctics per a l'Ensenyament de la Llengua

Sistema Fonològic

L’ensenyament de la pronunciació es basa en els següents principis:

• Tant en l’audició com en la pronunciació.
• L’audició i la discriminació precedeixen la producció.
• La pronunciació s’ha d’integrar en la comprensió i expressió oral.
• L’aprenent ha d’escoltar veus variades i de bona qualitat.

Sistema Morfosintàctic

Principis didàctics:

• Introduir sempre els elements contextualitzats i no aïllats.
• Treure exemples del llenguatge viu i usual.
• Relacionar morfosintaxi i elements textuals.
• Relacionar correcció i fases d’elaboració del text, especialment en l’escrit.
• Desenvolupar la reflexió sobre el funcionament de la llengua.

Sistema Lexicosemàntic

Principis didàctics:

• Ampliar el cabal lèxic.
• Construir el coneixement de les característiques i funcionament dels mots com a unitats.
• L’aprenentatge ha de ser sobretot per immersió.
• Convé ajudar-se de la reflexió en l’adquisició dels trets diferencials propis de la L2.

Funcions del Llenguatge Escrit

• Mnemotècnica (llistes).
• Comunicació diferida (cartes, testaments).
• Regulació i control social de conducta (codis escrits).
• Objecte escrit independent d’autor (interpretacions).
• Funció estètica (literatura).

El Procés d'Ensenyament: Funció del Mestre

Tipologia de Mètodes segons el Punt de Partida

Mètode Sintètic (Model Ascendent / Bottom-up)

Èmfasi en la descodificació. Es parteix del que es considera més simple (el so/la lletra) fins al que és més complex (la síl·laba, la paraula, el text).

• Nom de les lletres (alfabètics).
• Sons de les lletres (fonètics).
• Síl·labes (sil·làbics).

Mètode Analític o Global (Model Descendent / Top-down)

Èmfasi en la comprensió. Es parteix d'una configuració global (la frase) i s'analitzen de mica en mica els seus constituents (paraules, síl·labes, lletres).

• Ideovisual o global.
• Global-natural.
• Paraula generadora.

Mètodes Clàssics d'Ensenyament de la Lectoescriptura

Mètode Montessori (1870-1952)

Trets Característics:

• Sensorimotriu.
• Pronunciació.
• Anàlisi oral/escrit.

Aportacions:

• Lletres Montessori.
• Capsa de compondre.
• Ordres montessorianes.
• Anàlisi oral/escrit.

Mètode Global d’Ovide Decroly (1871-1932)

Trets Característics:

• Percepció visual.
• Frase significativa.
• Anàlisi de paraules.
• Síl·labes, sons i lletres.

Aportacions:

• Centre d’interès.
• Globalització.

Mètode Natural de Célestin Freinet (1896-1966): El Text Lliure

Trets Característics:

• Producció de text.
• Lectura de text.
• Treball de text.
• Còpia de text.
• Llibre de textos lliures.

Aportacions:

• Capsa de paraules.
• Impremta escolar.
• Correspondència escolar.
• Llibre de vida i Diari de classe.

Mètode Maduracionista d’Integració d’Habilitats

Trets Característics:

• Discriminació visual.
• Coordinació oculomotora.
• Estructuració espaciotemporal.
• Memòria auditiva.

Aportacions:

• Objectius de prelectura.
• Objectius de preescriptura.
• Tests de maduració.

L’Escola Catalana

Trets Característics:

• Previsió de dificultats.
• Protagonisme del nen.
• Exploració del text i exercicis sobre el text.
• Lectura en veu alta.
• Exercicis d’extensió.

Aportacions:

• Objectius de prelectura.
• Objectius de preescriptura.
• Tests de maduració.

Construcció del Coneixement de l'Escriptura

L'Inici del Coneixement de la Notació Escrita

L'inici del coneixement sobre la notació de l'escriptura no és escolar, ja que:

• L'escriptura és un objecte social.
• El xiquet és un subjecte actiu i constructiu del seu aprenentatge.
• Delimita l'estructura per oposició al dibuix.

Propietats Atribuïdes a l'Escriptura:

• Linealitat.
• Discontinuïtat.
• Quantitat mínima.
• Variació interna.
• Combinació.

Aplicació de les Propietats en l'Escriptura de Noms Propis

1. Identificació

Tasca:

Comprendre que, d'acord amb les característiques de les grafies, es poden classificar els noms coneguts.

Consigna:

“Ací hi ha etiquetes amb els noms dels companys de classe. Assenyala (o enganxa ací) els noms dels xiquets de la teva taula (o del teu grup).”

Justificació:

Ho pots comprovar? Amb els noms del penjador buits? O del llistat d’encarregats?

2. Relacions de Semblança i Diferències

Tasca:

Cercar semblances i diferències entre noms. Realitzar-ho en presència de material gràfic o de memòria.

Consigna:

“Troba un nom que sigui semblant al teu. Troba un nom que sigui diferent al teu.”

Justificació:

Expressa les raons que t’han fet decidir-te per aquests noms, les semblances o les diferències.

Iniciació a la Composició del Text Escrit en L2

Trets del Procés en L2

• Instrument per a avançar en la L2.
• Aprofitament dels coneixements de L1.
• El menor coneixement de L2 afecta els mecanismes cognitius del processament de la informació, la qual cosa:
  • Limita la capacitat d'atenció.
  • La concentra en aspectes concrets.
  • Fa la textualització més laboriosa.

Intervenció del Mestre en el Procés de Composició en L2

Planificació

• Major dedicació temporal que en L1.
• Elecció de temes viscuts directament en L2.
• Imprescindible la lectura, manipulació i anàlisi d'input escrit en la nova llengua.

Redacció

• Elaboració col·lectiva i col·laborativa.
• Tendència a la imitació.
• Cal fer atenció al context en l'ús dels gèneres i varietats lingüístiques diferents.

Revisió

• Menor domini de L2 implica més temps, més atenció i més ajuda en la revisió i edició de textos.
• Major dependència del mestre.

Estratègies i Activitats Funcionals del Mestre

Estratègies en l'Ensenyament-Aprenentatge de la Llengua Escrita

• Disseny de situacions reals d'ús: ús pràctic, científic, estètic.
• Observació i interpretació del nivell de coneixements de l'alumne: en petit grup o individual.
• La interacció pedagògica:
  • No intervenir precipitadament.
  • Formular reptes assequibles.
  • Donar informació.
  • Guiar la cerca de solucions autònomes.
  • Llegir per als infants.
  • Escriure per als infants.

Activitats Funcionals d’Ensenyament-Aprenentatge de la Llengua Escrita

La Llengua Escrita Abans de l’Alfabetització (Exemple)

Tasca:

Memorització de contes a partir d’un text-font.

Consigna:

“Escolta, memoritza i després conta el conte com si el llegissis.”

Justificació:

Comentari sobre el text refet.

Processos Cognitius Implicats:

• Percepció del llenguatge.
• Comprensió.
• Memorització.
• Reproducció.

Propietats del Text:

• Coherència.
• Cohesió.

Conceptes Clau:

• Contes: text organitzat, encadenaments cronològics i causals.
• Memorització: reconstrucció.
• Aprenentatge: usos socials.

Primeres Escriptures de Textos: Reescriptura d’un Conte

Tasca:

Reescriptura d’un conte.

Consigna:

“Escolta el conte, parlem-ne i després escriu el conte.”

Seqüència Didàctica:

1. Lectura d'un conte (text-font).
2. Comentari oral col·lectiu.
3. Anàlisi col·lectiva.
4. Consulta posterior del text.
5. Escriptura individual o en parelles.
6. Lectura del text escrit.
7. Revisió del text.
8. Edició final.
9. Relectura i possible revisió i correcció posterior.

Característiques del Procediment:

• La invenció necessita de la norma i dels models.
• L'aspecte constructiu de l'aprenentatge influirà primer sobre la composició i l'escriptura, després en la invenció i transformació.

Trets Nous:

• Procés no lineal. Recurrent.
• Reescriptura com a tècnica.
• Producció col·lectiva com a proposta.

Finalitats del Procediment:

• Diferenciació entre el contingut informatiu i l'expressió escrita.
• Consultar el material escrit (dels llibres) i recórrer a models convencionals dels adults.

Activitats sobre Textos Escrits

Aprendre el Llenguatge que s’Esciu

Tasca:

Llegir textos propis d’un context determinat (notícies d’un diari, contes en un llibre de contes, targetes postals...).

Consigna:

“On estic llegint? Què hi diu el diari?”

Justificació:

Podria llegir el mateix en un conte? Per què?

Proposta de Transformació de Textos: Canvi de Registre

Tasca:

A partir d’un succés concret, proposar dos contextos diferents on l’alumne hagi d’informar.

Consigna:

“Sou al parc i un xiquet us furta la pilota i se’n va corrent. Com li ho diríeu als companys de joc? Com li ho diríeu als vostres pares?”

Justificació:

Compareu els dos textos i justifiqueu-ne les diferències.

Anàlisi de l'Activitat "Cuc i el Caragol"

Adequació per a l’Aprenentatge de la L1 o de la L2

Aquesta proposta és totalment adequada per a l’aprenentatge de la L2 (en aquest cas, el valencià). És un conjunt d’activitats tant escrites com orals en què la llengua utilitzada és el valencià. Aquestes activitats són molt variades, però el que fan, principalment, és fomentar l’escolta i la utilització de la L2 als alumnes d’educació infantil, fent així que millorin les seves capacitats en la llengua minoritzada. Suposem que aquest tipus de programes s’inclouen en centres on hi ha un bilingüisme total, almenys en l’etapa d’infantil.

Grau de Contextualització de les Propostes

El terme contextualització es refereix als recursos utilitzats en l'aprenentatge d’una llengua sense la necessitat de traduir les paraules de la llengua ensenyada. Aquest mètode afavoreix la comprensió i l'aprenentatge del significat d’aquestes paraules, el seu ús i el control de la nova llengua.

Proposta 1

Ens sembla escassa. No és suficient amb els dibuixos i les onomatopeies per aprendre un vocabulari sòlid i estable en l’ús quotidià. És una bona proposta per al començament de l’aprenentatge, de la pronunciació i la vocalització, però al mateix temps, és una activitat que necessita un complement.

Proposta 2

El grau de contextualització d’aquesta proposta és major. Els xiquets prenen part en el treball, actuant i elaborant la llengua i tots els seus elements mitjançant un conte i fomentant la repetició, una acció fonamental i característica de l’aprenentatge en educació infantil.

Proposta: Després d'explicar tota la història, proposem recuperar les coses que s’ha menjat el cuc. El cuc no ens les tornarà si prèviament cada nen no li digui: “Cuc, em dónes el meu llapis?”

Proposta 3

Aquesta proposta té un grau de contextualització altíssim. Li resta importància al conte, però promou la participació dels nens d’una manera molt divertida. Això els motiva, i amb motivació l’aprenentatge és major.

Proposta: En lloc de donar-li coses al cuc perquè se les mengi, aquell dia té tanta gana que comença a menjar-se les parts del cos dels nens: dits, nassos... El cuc no torna les coses fins que els nens li diuen: “Cuc, torna’m el dit.” Les primeres vegades que ho treballem, el cuc sempre es menjarà la mateixa cosa, de tal manera que l’estructura que han de dir els nens és tancada (Per exemple: “Cuc, torna’m el dit”). Més endavant, el cuc menjarà allò que vulgui. Cada nen li haurà de demanar el que se li ha menjat.

Proposta 4

La més contextualitzada, en la nostra opinió. Aprenen moltes paraules i expressions, sense deixar el tema principal, el conte del cuc.