Metodologies de Recerca Qualitativa: Guia Completa

Què és l'Observació Participant?

L'observació participant és una metodologia que es va generar i/o formular al segle XX, utilitzada per recollir una sèrie de dades de comportament no verbal. Es complementa amb la participació activa d'un investigador en la mateixa. És a dir, consisteix en una tècnica en què la figura de l'investigador s'introdueix i participa de manera constant i directa amb el subjecte estudiat per tal de redactar i estructurar el corresponent estudi. Tanmateix, és de rellevant importància que aquest personatge no influeixi ni aporti subjectivitat a l'hora de formular l'estudi.

Elements Clau de l'Observació Participant segons Corbetta

És per això que Corbetta esmenta que s'han d'observar i tenir en compte una sèrie de fenòmens:

• L'investigador s'introdueix en un grup social determinat:

1. De forma directa.
2. Durant un període de temps relativament llarg.
3. En el seu medi natural.
4. Establir una relació personal amb els seus membres.
5. Per descriure les seves accions i comprendre les seves motivacions.

Entrevista en Profunditat: Tipus i Característiques

Una entrevista en profunditat és una metodologia qualitativa que consisteix a obtenir informació mitjançant una conversa professional amb una o diverses persones per a un estudi analític. Hi ha diversos tipus d'entrevista:

• Entrevista Estructurada: És aquella en què es fan les mateixes preguntes a tots els entrevistats, mitjançant la mateixa formulació i el mateix ordre. És a dir, l'estímul és igual per a tots els entrevistadors. Tanmateix, es tracta d'un qüestionari de preguntes obertes, afavorint la total llibertat de resposta de l'entrevistat. Aquest tipus s'usa per obtenir dades concretes o formular una hipòtesi.
• Entrevista Semi-estructurada: És aquella en què l'entrevistador disposa d'un guió que li pauta els temes que ha de tractar al llarg de l'entrevista. Altrament, aquest guió també es complementa amb una sèrie de preguntes espontànies. Aquesta forma és més completa, ja que la part preparada permet una certa seguretat a l'entrevistador, complementant-se amb una major llibertat a l'hora de seguir la dinàmica amb la possible alteració de l'ordre. Aquest tipus s'usa per aprofundir en un tema concret.
• Entrevista No Estructurada: És aquella en què les preguntes no estan fixades prèviament i poden variar segons el subjecte entrevistat. Tanmateix, l'especificitat no està pautada, igual que el mateix procés de l'entrevista. Únicament, és rellevant tenir mínimament els temes dels quals es parlarà. En conclusió, l'entrevistador plantejarà un tema i deixarà que l'entrevistat porti la dinàmica de la conversació, tot controlant-lo i limitant-lo en certes ocasions.

Grups de Discussió: Objectius i Disseny

El grup de discussió és una tècnica d'investigació qualitativa que adopta la forma d'una discussió oberta basada en una guia de preguntes, amb la finalitat d'obtenir percepcions i idees sobre un tema d'interès a partir de la comunicació entre els participants. És una tècnica focalitzada, en la mesura que incorpora una discussió col·lectiva entorn d'un conjunt d'un nombre reduït de qüestions. I és també interactiva, en tant que la informació generada sorgeix de les dinàmiques de grup entre els participants.

Aquest fenomen ha d'estar format per una sèrie de persones moderades per un entrevistador que reguli les dinàmiques del grup. Aquesta tècnica té un disseny que es compon de:

• Una pregunta de recerca.
• Mostreig.
• Selecció dels moderadors.
• Elaboració d'un guió.
• Grup d'individus.
• Conducció del grup.
• Interpretació de dades.
• Elaboració de l'informe.

Mostreig Qualitatiu: Mapa Social i Sociograma

El mostreig del sociograma es caracteritza per analitzar una sèrie d'unitats que es cataloguen com a grups, és a dir, unitats de subjectes que comparteixen una sèrie de característiques o tenen quelcom en comú.

En canvi, el mapa social usa una sèrie d'unitats i/o subjectes que representen una gran part de la societat. És a dir, representen una sèrie de subjectes pertanyents a diferents grups i estaments de la societat.

Mostreig Qualitatiu: Aleatorietat i Representativitat

El mostreig qualitatiu és un mètode que consisteix a aprofundir en un tema mitjançant una recollida de les veus i visions de diferents nivells de la població.

Pel que fa al mostreig aleatori, és desitjable sempre que es vulgui obtenir un estudi amb una representativitat més àmplia. És a dir, si volem formular una investigació que vagi acompanyada d'una gran representativitat (més funcional), haurem d'escollir aquest tipus de mostreig.

Per últim, és rellevant que un estudi sigui representatiu perquè així podrem recrear i aproximar-nos a posicions/opinions més arrelades en la societat. Serà una investigació que haurà entrevistat un nombre d'individus més variat, considerant factors com el sexe, l'edat, la professió, etc.

Biaix de Selecció en Funció de la Variable Dependent

El biaix de selecció es produeix quan, coneixent el resultat desitjat de la investigació (per exemple, per confirmar una hipòtesi), seleccionem, de manera més o menys subtil, observacions que confirmen la conclusió desitjada, basant-nos en combinacions de les variables independents i dependents.

Per evitar-lo, la selecció de casos ha de permetre que hi hagi, com a mínim, alguna variació en la variable dependent.

Exemple: Si volem explicar els esclats bèl·lics, estudiar només guerres ja declarades pot introduir un biaix, ja que no incloem casos on hi ha hagut tensió però no s'ha arribat a la guerra.

Qualsevol criteri de selecció que es correlacioni amb la variable dependent atenuarà la mesura de les estimacions i afectarà la inferència.