Metodologies d'Organització de l'Espai d'Aprenentatge a l'Escola

Les escoles actuals implementen diverses metodologies per organitzar l'espai d'aprenentatge. Aquestes estratègies, creades en moments i contextos específics, s'han anat actualitzant i integrant amb els coneixements pedagògics actuals. A continuació, explorem les més comunes:

Centres d'Interès de Decroly: Aprenentatge Motivador

Una de les metodologies clau són els centres d'interès de Decroly. Aquests parteixen d'un nucli temàtic motivador per a l'alumnat, seguint un procés d'observació, associació i expressió. A més, integren les diferents àrees de coneixement. L'infant ha de ser el punt de partida del mètode, i cal presentar nuclis d'activitats que siguin propers als seus interessos i que els motivin.

L'objectiu principal dels centres d'interès és transmetre i construir continguts i sabers clau i competencials, permetent que l'alumnat construeixi el seu propi coneixement. Normalment, són els docents qui trien el tema a treballar, sempre tenint en compte els interessos i curiositats de l'alumnat.

Ambients d'Aprenentatge: Disseny d'Espais Educatius

Per altra banda, trobem els ambients d'aprenentatge, que consisteixen en el disseny acurat de propostes que tenen en compte diferents àmbits: científic, artístic, social, etc. Cada ambient està dotat de materials i accions concretes que els diferencien entre si.

En aquests ambients, l'infant es converteix en constructor del seu propi aprenentatge a partir de la investigació i les relacions amb els companys, explorant amb llibertat i segons els seus interessos i motivacions. El docent es presenta com a guia i observador, amb el repte de fer convergir els interessos dels infants amb les interaccions educatives de l'adult. Això implica que el docent ha de crear grups heterogenis quant a edat, nivells, interessos i necessitats especials.

Els escenaris o ambients d'aprenentatge parteixen de la idea que tots els espais de l'escola són educatius. Segons les seves possibilitats i particularitats, fan que l'escola es converteixi en un entorn viu i dinàmic.

Racons de Treball i Joc: Autonomia i Creativitat

També trobem els racons, que són espais delimitats dins l'aula, passadissos o exteriors, on els infants, individualment o en petits grups, realitzen simultàniament diferents activitats d'aprenentatge. Poden ser de treball o de joc, i segons el tipus d'activitat, alguns racons necessiten ser dirigits pel mestre, mentre que en d'altres els infants poden funcionar amb força autonomia.

L'organització per racons implica una planificació i una distribució de l'espai de l'aula que s'ajusti tant a les expectatives de l'adult com a les de l'infant. Amb els racons, es pot potenciar la participació activa dels infants, aportant propostes segons els seus interessos i col·laborant en l'organització i el muntatge.

La distribució dels racons ha de convertir l'aula en un lloc agradable i atractiu que provoqui curiositat, ganes d'actuar i el lliure moviment dels infants sense entrebancs. Les característiques físiques del mobiliari i dels materials dels racons són factors clau per al seu bon funcionament.

Els racons també afavoreixen l'autonomia i ajuden a ser responsables amb els materials, deixen lloc per a la imaginació i la creativitat, i tenen les seves pròpies normes. El paper del docent és important: ha d'estar observant constantment, ja que els racons donen respostes a les diferències, interessos i ritmes d'aprenentatge de cada infant.

Tallers Educatius: Coneixement Sistematitzat

I per últim, trobem els tallers, que són espais educatius dissenyats per promoure uns determinats coneixements. S'hi realitzen activitats sistematitzades i dirigides amb una progressió de dificultats ascendents.

Aquesta metodologia suposa que els infants estiguin en grups no gaire nombrosos i que facin una tasca conjunta. També hi pot col·laborar una persona externa o de suport. Els tallers requereixen per part dels infants cooperació, responsabilitat i respecte per les normes establertes.