Metodologies d'Ensenyament: De l'Ensenyament Massiu a l'Individualitzat

La relació mestre-alumne i les metodologies d'ensenyament

La relació entre el mestre i l'alumne és fonamental en el procés educatiu, i les metodologies d'ensenyament adoptades influeixen directament en aquesta dinàmica. A continuació, explorarem diferents enfocaments pedagògics, des dels més tradicionals fins als més innovadors i centrats en l'alumne.

1. Ensenyament massiu

L'ensenyament massiu implica, per part del professor, l'establiment d'un nivell únic per a tots els alumnes. Quan un professor aplica un ensenyament massiu, planteja els mateixos objectius, programes i situacions d’esforç per a tots els alumnes, i aquests han d’aconseguir les mateixes metes a través de ritmes similars.

El mestre assumeix que l’alumne és part integrant d’un grup i com a tal el tracta. A l’alumne, en tant que membre del grup-classe, se li atribueixen unes característiques tipus. La classe és per al mestre una entitat homogènia i a cada component se li atribueix una capacitat igual o similar a la de qualsevol altre membre del grup. En aquest sentit, tots els alumnes desenvolupen una mateixa activitat a través de la qual han d’aconseguir les mateixes fites i a través de ritmes similars.

Aquest mètode resulta còmode per al professor, ja que tots els alumnes fan el mateix i de la mateixa manera, però pot ser desmotivant per a l’alumne, sobretot per aquells que més s’allunyen de les característiques tipus atribuïdes al grup.

2. Ensenyament individualitzat

L’ensenyament individualitzat contempla diferents ritmes d’execució, una graduació de l’esforç i tasques de diferents característiques, entre d'altres. Per dur a terme aquesta individualització, és necessari transferir algunes responsabilitats i determinades decisions a l’alumne, la qual cosa afavorirà el grau de compromís i propiciarà un ensenyament més actiu i participatiu.

Des de les actuals tendències educatives, allò que s’aconsella és portar a terme una diversificació dels nivells d’ensenyament, d’acord amb les característiques de l’alumnat, en funció de l’adequació d’objectius, programes, tasques a realitzar, esforços, ritmes... i dur a terme un ensenyament tan individualitzat com sigui possible.

2.1. Ensenyament per grups de nivell

Els alumnes s’agrupen en subgrups de nivells homogenis, i s’assignen a cada grup unes tasques adequades al seu nivell.

2.2. Microensenyament

El microensenyament s'utilitza quan el grup és massa nombrós. Es formen subgrups de 10-15 alumnes, escollint un alumne monitor per grup. Requereix una planificació detallada i una elecció adequada dels monitors. El professor informa prèviament els monitors en relació a l’organització, la distribució, les activitats, l'execució, els errors, els reforços, etc.

3. Transició metodològica: del professor a l'alumne

Actualment, s'observa una transició de l'ensenyament tradicional, centrat en el professor, a un ensenyament centrat en l’alumnat, que, per tant, inclou aquests en la presa de decisions.

3.1. Metodologies centrades en el professor

Les metodologies centrades en el professor tenen les següents característiques:

1. El professor determina els objectius a aconseguir i el material a utilitzar.
2. Se selecciona prèviament el model d’organització de la classe d’acord amb els objectius i mitjans.
3. El docent ha de reconduir el desenvolupament de la sessió mitjançant la introducció dels elements motivacionals que provoquin tasques relacionades amb els objectius previstos.

Són mètodes centrats en el professor l’ensenyament massiu, el comandament directe i l’assignació de tasques. Aquest últim recurs metodològic, però, dóna un grau d’autonomia una mica major a l’alumnat.

3.2. Assignació de tasques: un pas cap a l'autonomia

En l'assignació de tasques, el professor planifica i proposa una sèrie de tasques i l’alumne les realitza de manera individual. Les seves característiques principals són:

1. L'alumne participa en la posada en pràctica, ja que decideix el ritme de l'execució. L’ensenyament és més individualitzat, ja que cada alumne treballa amb una intensitat d’acord amb el seu nivell.
2. L’organització dels alumnes és flexible, depenent del grau d’atenció necessària. No té com a objectiu principal la disciplina.
3. Les tasques són úniques, amb diferents graus de dificultat.

4. Metodologies centrades en l'alumne

Des d’aquestes metodologies, la dinàmica de les sessions es caracteritza per:

1. Plantejament molt obert amb multiplicitat d’objectius.
2. La motivació és variada, sorgint dels mateixos alumnes.
3. Es produeixen canvis constants en el desenvolupament de la sessió com a conseqüència de la seva pròpia dinàmica.
4. Estimulen la imaginació i la capacitat d’autonomia personal.