Metodologia de recollida de dades en investigació

FONAMENTAL PER OBTINDRE UN RESULTAT EXITÓS.

 FONT D'INFORMACIÓ: PERSONA, ORGANITZACIÓ O OBJECTE DEL QUAL S'OBTENEN DADES PER SER ANALITZADES.

DADA: VALOR D'UNA VARIABLE O CONSTANT QUE PROPORCIONA INFORMACIÓ SOBRE UNA SITUACIÓ I SERVEIX DE BASE PER A L'ANÀLISI ESTADÍSTICA.

DADES PRIMÀRIES: LES OBTÉ L'INVESTIGADOR DIRECTAMENT.

DADES SECUNDÀRIES: DADES JA PROCESSADES, COM ESTADÍSTIQUES, ETC.

INSTRUMENT D'OBTENCIÓ DE DADES: RECURS UTILITZAT PER L'INVESTIGADOR PER EXTREURE INFORMACIÓ.

ES PODEN DISTINGIR DOS ASPECTES:

- LA FORMA = TÈCNIQUES QUE S'UTILITZEN (OBSERVACIÓ, ENQUESTES…)

- EL CONTINGUT = INDICADORS QUE PERMETEN MESURAR LES VARIABLES

OBSERVACIÓ CIENTÍFICA.

HA DE TENIR UN PROPÒSIT ESPECÍFIC, HA DE SER PLANIFICADA I SISTEMÀTICA.

HI HA UN CONTROL PER ESCRIT AMB UNS PRINCIPIS BÀSICS DE VALIDESA I CONFIABILITAT.

OBSERVACIÓ SISTEMÀTICA.

HA DE SER REGULADA O CONTROLADA (AMB UN INSTRUMENT ESTANDARITZAT PER MESURAR VARIABLES EN L'ESTUDI D'UNA MANERA UNIFORME).

Útil en totes les investigacions: descriptiva, analítica i experimental.

 Mètode d'obtenció de dades. Es recullen informació dels subjectes d'estudi, proporcionat per ells mateixos (opinions, actituds, suggeriments o situacions).

Enquesta poblacionals sobre salut bucodental.

 Objectiu: recollir dades sobre salut bucodental i necessitats de tractaments per a la planificació o gestió de programes de cures bucodentals. NO per recollir dades etiològiques

Quina és la funció bàsica?

Proporcionar una idea de conjunt sobre la salut i necessitats de tractaments a nivell de població.

Quines són les formes de recollir la informació?

Les més imp són entrevista i qüestionari.

Quin és l'objectiu?

 Vigilar l'evolució de les taxes de morbilitat d'una malaltia i la seva tendència.

 Efectivitat dels serveis assistencials. i repetir-les periòdicament

Tècnica de sondeig estratificat. Conèixer dades estadístiques fiables de la població que col·lem estudiar i a un cost reduït. Es recomana:

Grup 5-6 anys. Nivells de càries de dentició temporal.

Grup de 12 anys. Tendència de càries.

Grup de 15 anys. Comparar amb l'anterior. Indicadors de paradontopaties en adolescents.

Grup de 35-44 anys. Estudis de càries i malalties periodontals.

Grup de 65-74 anys. Cada cop + imp per la piràmide pobl, cada cop més nombrós.

ENTREVISTA :

Conversa entre l'investigador i el subjecte amb un propòsit.

És més eficaç que qualsevol altre mètode d'enquesta >>> info més completa i aclarir preguntes.

Dos tipus:

 Estructurada: Totalment estandaritzada, tots els participants se'ls hi pregunta el mateix i en el mateix ordre. S'obté uniformitat de la informació. És més fàcil de processar simplificant-se l'anàlisi comparatiu.

 No estructurada: + flexible i oberta. S'ha de tenir una guia i conèixer les bases del problema de l'estudi, objectius i variables a estudiar. Pot modificar l'ordre de les preguntes, la forma d'encaixar les preguntes i adaptar-les a situacions i característiques particulars del subjecte d'estudi.

Útil en estudis descriptius

Avantatges: Cost relativament baix. Capacitat de recollir informació a més gent en poc temps. La facilitat de quantificar, analitzar i interpretar les dades. Inconvenients: Que no siguin reenviats. No donar-li importància a les respostes proporcionades. Evasió d'alguna pregunta.

FORMULARI: El formulari és l'instrument de recollida que conté les preguntes o variables de la investigació i on es registren les respostes dels enquestats. Si bé preguntar és relativament fàcil, fer bones preguntes és un art que requereix imaginació i experiència.

Per a un disseny apropiat és necessari: Definició correcta del problema a investigar. Formulació precisa de les hipòtesis. Especificació adequada de les variables i escales de mesura. A més, el formulari: Estableix l'ordre de les preguntes.

Assegura que totes les preguntes es plantegen de la mateixa manera. És la base on es recullen i s'apunten les dades a analitzar.

OBJECTIUS: 1. Traslladar l'objectiu de la investigació a preguntes concretes que seran contestades per les persones entrevistades. 2. Servir d'estímul per a la cooperació dels entrevistats. Si el seu disseny, estructura, ordenació i aspecte són encertats, el qüestionari contribueix eficaçment a que les persones proporcionin bona informació. 3. Homogeneïtzar la obtenció d'informació i minimitzar l'error de resposta al contribuir a que les preguntes: 4. Ajudar que el tractament de dades es faci més ràpid. IFO RECOLLIDA Fets o comportaments objectiva i inequívocament Coneixements. Opinions o judicis

1. Decisions prèvies. Propòsit de la investigació. Necessitat de la informació. Tipus de recollida (entrevista, qüestionari).

2. Formulació de preguntes. Definir blocs d'informació. Contingut i redacció de les preguntes. Anàlisi de les dificultats de resposta. 3. Construcció del formulari. Estructura del formulari. Format i presentació. Prova.

ESTRUCTURA introducció, El cos: Aproximació, Transició. Complexes.

CONTROL DE QUALITAT Sempre s'han de fer controls exhaustius en les fases de recollida, per a que siguin vàlids. S'ha de valorar: Relevància: importància i utilitat de la informació. Precisió i exactitud: errors de mostreig. Coherència amb altres dades d'altres investigacions. Validació de les dades per a detectar errors. Errors en la recopilació de dades: Mètode d'enquesta, problema en contactar amb les persones. Casos de no resposta, no contestat o inexactes. Mètode lent. Minimitzar errors més comuns: Tècnica de mostreig. Ampliar nombre indiv. Construcció de formulari. Els casos de no resposta, fer entrevistes. Recompenses i incentius. Seguiment d'un tractament i recomanacions higièniques. Participació d'entrevistadors ensinistrats. Verificació de dades

L'examinador ha de ser capaç de estimular respostes honestes. Treball de camp.

Han d'anunciar la seva visita, identificar-se i explicar el motiu. Concertar cita.

Si és presencial ha de ser en un lloc on propiciï el diàleg.

Amable, educat i simpàtic. NO és un interrogatori.

 Qualitats dels entrevistadors:

Ètiques: No emplenar amb respostes fictícies, tenir paciència.

Socials: educats i correctes.

Tècniques. Conèixer els objectius i la manera de mostreig. Aclarir dubtes.

 Fiabilitat d'un instrument de mesura: L'instrument és fiable si proporciona la mateixa mesura en aplicar dues vegades o més al mateix objecte (se suposa que la propietat que es mesura d'aquest objecte no