Metodologia de l'Observació en Contextos Educatius

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,67 KB

Mòdul 1: Fonaments de la Metodologia Observacional

L'observació com a mètode o com a tècnica:

  • Metodologia observacional: Verifica una hipòtesi sense modificar el context i sense control de les variables, a partir de l'observació espontània i sistemàtica dels contextos objectes d'estudi.
  • Observació com a tècnica: S'empra per a la recollida de dades empíriques.

L'observació és la sistematització conscient de la mirada amb l'interès d'enfocar una situació i de recollir una sèrie de dades interpretatives que ens ajuden a comprendre millor el secret que volen desvetllar (Malaguzzi).

El procés d'observació

L'observació és selectiva i implica un procés de presa de decisions. Aquest procés pot ser més formal o informal, amb major o menor intencionalitat, i va des de l'observació quotidiana i informal fins a l'observació com a instrument de recerca per esbrinar problemes o hipòtesis específiques.

L'observació implica: centrar i orientar, planificar, documentar, analitzar i interpretar. L'observació depèn: del problema plantejat, del coneixement i bagatge de l'observador, de l'objecte de l'observació i del context.

El cicle fonamental és: Observació → Documentació → Interpretació (mirar, escoltar, registrar, descriure, analitzar i interpretar).

Nivells d'observació

  • En funció del grau de sistematització.
  • En funció del nivell de focalització.
  • En funció dels objectius.
  • En funció del context.

Perspectives tècniques de la recerca

Recerca-Acció (el professional-investigador): Estudi sistemàtic per millorar la pràctica educativa dels grups de participants a través de les pròpies accions i de la seva pròpia reflexió.

  • Objectius: Millorar la pràctica educativa i el canvi social. Transformar la realitat i que les persones prenguin consciència del seu rol.
  • Característiques: Transformació i millora d'una realitat educativa i/o social; parteix de la pràctica i de problemes pràctics; és una recerca que implica la col·laboració dels participants; implica una reflexió sistemàtica en l'acció.
  • Àrees d'aplicació: Estudis diagnòstics de necessitats educatives, formació permanent del professorat, desenvolupament curricular, introducció de noves estratègies d'E/A, innovació educativa i canvis d'actituds.

Perspectiva Ecològico-Sistemàtica: Considera el caràcter sistemàtic de les situacions. En la recerca ecològica, les característiques de les persones i de l'ambient on tenen lloc es consideren interdependents i s'analitzen en termes de sistemes (Bronfenbrenner). La comprensió del significat de l'observació depèn de la seva decodificació (un mateix gest pot tenir significats diferents segons el context).

Perspectiva Etnogràfica: Ciència que descriu un grup o una cultura. Sorgeix de l'antropologia cultural i la sociologia.

  • Característiques: Caràcter fenomenològic (investiga dins la vida social), permanència en el context, és holística i naturalista, i recull una visió global de l'àmbit social. Té un caràcter inductiu.

Perspectiva Interpretativa: L'observació és generativa, inductiva, constructiva i subjectiva. No existeix una realitat en ella mateixa; observar implica una interpretació de significat. Considera la multidimensionalitat, simultaneïtat i imprevisibilitat de la realitat. Parteix d'un disseny obert i emergent.

Mòdul 2: Justificació i Disseny del Projecte

Fases del disseny i execució

  • Justificació: Seleccionar el tema, objectius, funcions, hipòtesis i preguntes inicials.
  • Disseny: Seleccionar subjectes-focus, el moment o situació; determinar durada, freqüència i període; determinar instruments de recollida de dades i qui realitza l'observació.
  • Recerca d'informació: Marc teòric.
  • Centrar el focus d'observació: Dimensió didàctica (contingut), dimensió funcional (accions dels infants) i dimensió relacional (interacció infants-educador).
  • Elaboració del sistema d'observació: Elaborar o emprar un sistema ja existent, revisió i reelaboració de pautes, i construcció del sistema final.
  • Fase d'anàlisi-interpretació: Buidatge del material, anàlisi de dades, hipòtesis conclusives i contextualització.
  • Fase de Feedback: Reflexions sobre l'observació, disseny de propostes de millora i estratègies d'intervenció.

Tècniques de registre de dades

  1. Registre narratiu: Permet realitzar una descripció detallada dels fenòmens i explicar processos. Es recull amb fidelitat tot el que succeeix.
  2. Diaris: Instrument reflexiu d'anàlisi. Recull reflexions sobre el que s'ha vist i sentit des de la perspectiva de l'autor (sensacions, interpretacions, anècdotes). Són registres retrospectius i longitudinals.
    • Funcions: Recerca d'informació, autoavaluació, avaluació d'alumnes i millora de la pràctica.
    • Estructura: Formals (estructurats), esquemàtics (llistats) o oberts (narratius).
    • Continguts: Dimensió acadèmica (activitats, espai) i dimensió oculta (clima d'aula, reflexions).
  3. Vídeo: Ofereix la possibilitat de narrar les experiències de la infància. Transcripcions: narratives, per columnes o per guions.
  4. Notes de camp: Apunts breus per recordar l'observació (paraules clau, frases curtes). Poden ser temàtiques, d'impressions generals o sobre un nen específic. Inclouen mapes o esquemes.
  5. Fotografies: Útils per a incidents crítics, processos dels infants, observació d'espais i com a complement d'altres recursos.

Fase d'anàlisi i interpretació

Objectius de l'anàlisi: Donar sentit a les observacions, reducció de dades i passar de l'observació asistemàtica a la sistemàtica.

Procés d'anàlisi: Reducció de dades (separació, identificació i classificació), elaboració del sistema de categories (deductiu o inductiu) i categorització/codificació (descomposició, enumeració i classificació).

Perspectives en la interpretació

  • Perspectiva Interpretativa: Comprensió, contextualització, explicacions provisionals i caràcter hipotètic. Obre preguntes.
  • Perspectiva Empírica: Cerca la validesa, objectivitat, descripció-explicació i afirmacions estables. Respon preguntes i comprova hipòtesis.

La interpretació és generativa, constructiva i subjectiva. Implica integrar, relacionar, intuïció, creativitat i contrastar amb el marc teòric.

Nivells d'interpretació

  • Primer nivell: Anàlisi intracategories (dins de cada categoria).
  • Segon nivell: Anàlisi intercategoria (entre diferents categories).
  • Tercer nivell: Anàlisi interdimensions (entre tots els focus observats).

El rol de l'observador

  • Observador no participant (extern): Presència distant, no interfereix. Pot ser directa (entrevista) o indirecta (documents, vídeos).
  • Observador participant: Interactua amb el context (mestre-observador). Pot ser passiva (mínima interacció) o activa (participació directa).
  • Autoobservació: L'observador és subjecte i objecte alhora (diaris, fitxes).

Mòdul 3: Sistemes de Registre i Tipologies

L'elecció del sistema depèn dels problemes, finalitats, context i rol de l'observador:

  • Descriure situacions: Vídeo, observació narrativa.
  • Contrastar/Verificar: Llistes de control, escales d'estimació.
  • Analitzar pensaments: Diari, entrevistes.
  • Conservar detalls: Vídeo, fotos, gravacions d'àudio.

L'estratègia de l'embut

Consisteix a enfocar la mirada progressivament: Observacions narratives (asistemàtiques) → O. Focalitzades (semisistemàtiques) → O. Selectives (sistemàtiques).

Tipus de registres segons la sistematització

  • Asistemàtics: Diaris, vídeos, registres descriptius. Categories no definides, registre narratiu.
  • Semisistemàtics: Registres anecdòtics i notes de camp.
  • Sistemàtics: Llistes de control, escales d'estimació. Aspectes predeterminats i procés planificat.

Detall dels instruments sistemàtics

  • Registres anecdòtics: Descripció narrativa i cronològica d'incidents breus. Permet analitzar tendències. Inclou: data, lloc, focus, descripció i interpretació.
  • Escales estimatives: Sistemes tancats amb categories prefixades per mesurar la freqüència. Poden ser numèriques (0-5), gràfiques (sempre/mai) o descriptives.
  • Llistat de control: Registre de presència o absència de trets. Són concisos i determinen si una conducta apareix o no, sense descriure fets.
  • Altres: Fotografies, diapositives, enregistraments en casset i anàlisi de documents.

Entradas relacionadas: