Metodologia d'Entrenament en Futbol: Guia Completa

Metodologia de l'Entrenament en Futbol

La metodologia és la ciència del mètode (de coneixement, investigació i interpretació).

En futbol: els diferents mètodes, estratègies o procediments que utilitza l'entrenador en el procés d'ensenyament-aprenentatge de l'alumne.

Característiques de l'Esport

1. Tècnica i tàctica: pilota, companys, adversaris, participació simultània, entorn inestable, espai comú, lluita entre 2 equips, presa de decisió.

2. Estratègia: situacions a pilota parada, mètode per superar el rival, planificació, programació.

3. Físic: esforços discontinus, esprints, salts, arrancades, frenades.

4. Psicològic: marcador a favor/en contra, expulsions, decisions arbitrals, influència en errades, voler superar-se.

Definicions Clau en Futbol

Tècnica: Són totes aquelles accions que és capaç de desenvolupar un jugador de futbol dirigint la pilota amb totes les superfícies permeses pel reglament. Moviments o parts de moviments que permeten accions d'atac i defensa.

Tàctica: Totes aquelles accions d'atac i defensa que podem realitzar per combatre o neutralitzar l'adversari en el transcurs del partit amb la pilota en joc. Procés en el qual es conjuguen totes les possibilitats físiques, tècniques, psicològiques, etc. per donar solució immediata a les diferents situacions imprevistes i canviants que es creen en condicions d'oposició.

Estratègia: Programació o planificació. Totes aquelles accions que es poden desenvolupar en un partit tractant d'aprofitar o neutralitzar tota classe de llançaments a pilota parada. Projecte o programa que s'elabora sobre una determinada base per assolir l'objectiu proposat.

Lògica Interna del Joc

Atac (amb possessió de pilota):

1. Objectius: mantenir, progressar, finalitzar.
2. Fases: creació, finalització.
3. Accions individuals (amb o sense pilota). Accions col·lectives (atac organitzat).

Amb pilota: rematada, passada, conducció, control, centrar, regatejar.

Sense pilota: desmarcada, finta.

Atac organitzat, contraatac, joc directe.

Defensa (sense possessió de pilota):

1. Objectius: defensar la porteria, recuperar la pilota.
2. Fases: evitar la construcció, anul·lar la creació, evitar la finalització. Accions individuals (amb o sense pilota). Accions col·lectives (defensa zonal).

A l'atacant amb pilota: pressió, marcatge, rebuig, entrada.

A l'atacant sense pilota: marcatge, vigilància, intercepció, dissuasió de passada.

Defensa zonal, individual, mixta. Cobertura. Permuta.

Sessió → Microcicle → Mesocicle → Macrocicle → Programació anual

Tipus d'Exercicis

• Rondos: 4 contra 1 a 1 toc. 3 contra 1 amb recolzament.
• Conservacions: 2 contra 2 + 4 comodins. 4 contra 4 + 2 comodins. TRICOLOR.
• Onades: 1 contra 1 + porter. 2 contra 1 + porter. 6 contra 5 + porter.
• Jocs de posició: 4 contra 4 + 3 comodins. 7 contra 7 + 3 comodins.
• Partits: 2 porters + 2 comodins. 5 porters + 2 comodins.
• Jocs: Aranya amb pilota, conducció per parelles, tots contra tots en conducció.

Metodologia Analítica

Es desenvolupa bàsicament en els jocs col·lectius, sota la marcada influència de les metodologies d'entrenament dels esports individuals; parteix de la base que els models d'aprenentatge poden ser idèntics a dos sistemes esportius.

Tècnica + Tàctica + Físic + Psicològic. La suma de les funcions particulars condueix progressivament a la totalitat, procés lineal que va de particular a general.

Model d'ensenyament mecànic que intenta fer millorar l'esportista mitjançant les repeticions. Amb pilota: millora del gest tècnic. Sense pilota: millora de la forma física.

Accions del joc aïllades que es treballen per separat per millorar aspectes concrets. Amb oposició passiva o sense oposició.

• Analitzar cadascun dels elements per separat, amb la finalitat de facilitar la seva assimilació tècnica.

Avantatges i Inconvenients de la Metodologia Analítica

Avantatges:

• Privilegia el factor quantitatiu sobre el qualitatiu.
• Moltes repeticions del gest treballat.
• Gran control sobre el que es treballa a l'entrenament.

Inconvenients:

• És monòtona i poc divertida.
• El jugador no respon davant de cap estímul, ja que es crea de manera mecànica, induït per l'entrenador.
• No segueix el mecanisme de Percepció, Anàlisi, Decisió i Execució (PADE).
• Millora aspectes que no tenen a veure amb el joc.

Metodologia Global

Avantatges:

• Privilegia el factor qualitatiu per sobre del factor quantitatiu.
• Apareixen noves respostes com a conseqüència de nous problemes.
• Optimitza alhora aspectes físics i mentals.
• El jugador utilitza tot un ventall d'ensenyaments propis i també intercanvia experiències.

• Jugar bé a futbol no consisteix a dominar o adquirir un cert nombre de capacitats aïllades, sinó en l'aplicació d'aquestes amb finalitats específiques i en contextos específics.
• Al jugador cal crear-li un gran nombre d'experiències, ja que en aquest esport no hi ha res predeterminat, cal proposar-li que realitzi el més oportú.

Acte tàctic (Malho): Percepció i anàlisi de la situació → Presa de decisió → Execució = Èxit o Fracàs = Experiència

PADE: Percepció de la situació, Anàlisi, Decisió, Execució

Metodologia Estructurada

A més d'aconseguir els beneficis de l'entrenament global/integrat, aporta l'orientació de la ''presa de decisions'' per aconseguir un objectiu concret i específic del joc.

Aconsegueix en el participant sentiments i sensacions pròpies del futbol com poden ser de progressió o protecció.

No només barrejant els diferents factors (físic, tècnic, tàctic i psicològic) que intervenen en el joc serà sempre suficient. S'ha d'estructurar, el contingut de la situació de l'entrenament ha de proporcionar la funcionalitat específica del joc del futbol.

• L'entrenament estructurat intenta reproduir l'entorn que el jugador i l'equip es trobaran en competició.

Activitat global: 3 contra 2 amb l'objectiu de mantenir la possessió de la pilota, en un espai determinat. Sense cap regla més. És possible que en aquest tipus de tasca al final aparegui l'individualisme i la falta d'ordre.

Activitat estructurada: 3 contra 2 amb sentit profund, fora de joc. En aquesta els jugadors estan resolent un 3 contra 2 amb progressió a un objectiu ofensiu i amb una regla del fora de joc.

Canvis en l'Organització de Tasques i els seus Efectes

1. Terrenys de joc
   • Ampliació del camp mantenint el nombre de jugadors: increment dels desplaçaments, menor pressió per part dels adversaris, més temps per actuar, joc més ampli.
   • Reducció del camp mantenint el nombre de jugadors: utilització màxima de l'espai, més situacions 1 contra 1, més pressió, menys temps d'execució, increment de les passades.
2. Les porteries
   • Increment del nombre de porteries: millora la visió del joc/visió perifèrica i millora la defensa zonal.
   • Increment de les mides: augment de la possibilitat de fer gol, augment de la quota d'èxit.
   • Disminució de les mides: augment de la concentració, precisió i dificultat.
3. Nombre de jugadors
   • Increment del nombre de jugadors mantenint l'espai: més contactes amb la pilota, augment de la precisió en la fase de mantenir la pilota, increment de les situacions 1 contra 1, més velocitat en el joc.
   • Disminució del nombre de jugadors mantenint l'espai: menys pressió dels adversaris, augment dels desplaçaments.

• Rondos: situació amb superioritat numèrica atacant, on els atacants, situats en determinats llocs, intenten mantenir la possessió de la pilota enfront de pocs contraris.
• Conservacions: situacions on l'equip intenta mantenir la possessió de la pilota i un altre recuperar-la per mantenir-la posteriorment.
• Formes jugades: jocs adaptats al futbol, que serveixen normalment per activar o treballar continguts en una etapa d'iniciació al futbol.
• Jocs de posició: treball de mantenir la possessió de la pilota entre dos equips on els atacants intervenen dins de la posició habitual en el seu sistema de joc.
• Onades: situacions d'atac contra defensa amb finalització a porteria.
• Partits: tasques on hi ha un duel entre dos equips, cada equip ataca cap a un lloc de puntuació diferent.