Metodologia i Dimensions Clau del Treball Social Comunitari

La Perspectiva Comunitària en el Treball Social

Definició i Enfocament Sistèmic-Ecològic (Navarro, 2004)

Des de la mirada sistèmica-ecològica, es defineix la comunitat com un “Sistema de vinculació, o com relacions constitutives d’una xarxa social que contribueix a la determinació de la integració i el recolzament social”.

Principis Clau de la Intervenció Comunitària

• Es considera l’usuari-client com un subjecte implicat en el conjunt de sistemes que l’engloben i en els quals participa. L’univers relacional de les persones proporciona els recursos clau per a la integració, la pertinença i la competència.
• El Treball Social (TS) es preocupa per refer les relacions individu-sistema i sistema-individu (per exemple: el TS es preocupa per motivar els pares perquè portin el seu fill a l’escola i també per sensibilitzar l’escola perquè tingui en compte les dificultats del nen).
• Cal fer èmfasi, en paral·lel, en l’ambient, enfortint i/o establint xarxes de recolzament social, i en l’individu, apoderant-lo i ajudant-lo a superar els obstacles ambientals que impedeixen l’assoliment de les seves metes vitals.
• El treball social busca una comprensió dels problemes des d’una dimensió que va més enllà dels subjectes; és a dir, que els problemes o solucions als fenòmens socials han de ser percebuts com a resultats de processos i relacions socials (Barbero, 2008).
• L’enfocament generalista garantiria la mirada holística de la intervenció social, vetllant perquè, un cop valorada la situació en què cal intervenir, s’activi el procés més adequat per a solucionar el problema identificat (Gaitán, 1998).

Participació i Ciutadania

Hem d’entendre la ciutadania com un conjunt de drets (civils, polítics i socials) però també com una responsabilitat. Avui hem d’assumir el repte de crear i desenvolupar els espais i les condicions estructurals i culturals necessàries per a la participació. I així anar-nos construint plegats com a ciutadans (Folgueiras, 2006).

Acció Comunitària: Definició i Procés

L'Acció Comunitària abasta un conjunt d'accions desenvolupades per multitud d'actors, que poden incorporar o no professionals, i que fan referència a espais i a escenaris compartits. En aquestes accions es consensuen objectius i es pacten significats de cara a assolir unes metes que s'orienten cap a la transformació social (Llena i Úcar, 2006).

Procés de Capacitació Democràtica (Kisnerman, 1983)

Procés de capacitació democràtica en el qual les persones analitzen els seus problemes, busquen solucions i intervenen en les decisions que els afecten, la qual cosa desenvolupa la consciència de les seves qualitats i potencialitats, i els permet assumir la responsabilitat del seu propi desenvolupament individual i col·lectiu.

Tasques Clau en el Treball Comunitari

1. Descobrir necessitats i potencialitats.
2. Presa de contacte amb la gent, treballar per la consciència i la possibilitat de millora, reunir la gent.
3. Formar i establir les estructures col·lectives, repartir les tasques. (Processos Organitzatius: Responsabilització progressiva)
4. Ajudar a identificar i elaborar objectius, clarificar i prioritzar.
5. Mantenir l'organització activa (acció). Tenir cura de les relacions i de la comunicació (emocional).
6. Apartar-se i concloure.

Dimensions de l'Acció Comunitària

Dimensió Cultural/Simbòlica

Les relacions que es construeixen a partir dels processos comunitaris afavoreixen la trobada cultural, la construcció d’interpretacions comunes de les problemàtiques i la identitat col·lectiva.

Dimensió Relacional

Aquestes experiències permeten trencar amb l’aïllament i incrementar la xarxa social de les persones i els grups, ofereixen oportunitats de participació i redensifiquen el teixit social dels territoris.

Dimensió Educativa

Les experiències organitzatives són una oportunitat per a l’aprenentatge d’habilitats, l’exercici de responsabilitats, l’intercanvi d’informació, de planificació i organització, etc.

Dimensió Política

Apoderament, mobilització i politització dels grups organitzats que els permet incidir en la transformació de les seves condicions de vida.

El Treballador Comunitari (TC)

Definició del Treballador Comunitari

El treballador comunitari és un professional que aporta suport organitzatiu i tècnic a un grup de persones, o a una comunitat, que inicia o desenvolupa una acció comunitària (Lamoreux et al., 2005).

El Protagonisme del TC

El protagonisme del treballador comunitari es buida a mesura que el grup guanya en autonomia. El grup guanya en autogestió a mesura que avança l’experiència i guanya en autonomia (M. Barbero, 2009).

Dimensions de l'Anàlisi Comunitària

• Dimensió Referencial (Què és el que hi ha?): Dades estadístiques, Anàlisi documental (memòries, projectes, estudis...), Entrevistes, Sociograma.
• Dimensió Reflexiva (Com ho veiem?): Grups de discussió, Entrevistes grupals, Tallers de barri, Interlocució amb l’ajuntament, Tallers amb el comitè tècnic.
• Dimensió Performativa (Què podem fer?): Tallers de barri, Sessions amb els grups comunitaris, Tallers amb el comitè tècnic, Interlocució amb l’ajuntament.

Organització Comunitària

L'organització es divideix en dues dimensions:

• Relacionals: Diàleg i treball en comú.
• Substantius: Contingut concret (educació, habitatge, etc.).

Fases del Procés Comunitari (Norynberg, 2001)

1. La fase de preparació: Què fer junts per viure millor al barri?
2. La fase de la crítica: Què ens impedeix viure millor al barri?
3. La fase de la imaginació: En un primer moment es tracta de transformar el negatiu en positiu.
4. La fase de construcció: Es tracta d’escollir prioritats i tornar al principi de realitat. Taller per decidir el futur.