Mètodes i Tècniques Qualitatives en Investigació

Mètodes i Tècniques Qualitatius

Mètodes i tècniques qualitatius: La metodologia qualitativa és inductiva, per la qual cosa el disseny de la investigació és flexible. L'investigador no redueix les persones, l'escenari o els fets a variables, sinó que els considera com un tot. Ruiz Olabuénaga i Ispizua defineixen cinc fases:

1. Definició del problema: No es tracta de delimitar, sinó d'apropar-se al problema.
2. Disseny de la investigació: No cal que les mostres siguin representatives. Es prefereix estudiar pocs casos, encara que no siguin generalitzables, que permetin conèixer en profunditat les motivacions, valors i significats.
3. Recollida de dades: Procurant no interferir en el comportament habitual de les persones estudiades.
4. Anàlisi de les dades: Flexible, però sistemàtic i ordenat.
5. Elaboració de l'informe final.

Mètode Delphi

És una tècnica dissenyada per obtenir i precisar les opinions d'un grup d'experts, i pretén obviar les dificultats que es presenten en grups de debat, on la influència de certes persones pot dominar el grup. Té tres característiques:

• Anonimat dels experts: El debat no és directe, sinó a través de qüestionaris anònims, cosa que elimina les pressions.
• Retroalimentació controlada: No es passa un sol qüestionari a cada expert, sinó que a partir de les primeres respostes s'inicia un debat controlat i anònim mitjançant successius qüestionaris.
• Resposta estadística del grup: Partint de les respostes individuals al problema de cada expert.

Hi ha una sèrie de definicions que cal conèixer del mètode:

• Circulació: Cadascun dels successius qüestionaris que es presenta al grup d'experts.
• Qüestionari: Document que s'envia als experts. No és només un document que conté una llista de preguntes, sinó un document amb què els experts interactuen, ja que es presentaran els resultats d'anteriors circulacions.
• Panell: Conjunt d'experts que hi participen.
• Moderador: Persona responsable de recollir les respostes del panell i preparar els qüestionaris.

Fases:

1. Identificació del problema central que s'ha d'explorar.
2. Selecció dels experts.
3. Elaboració d'un qüestionari obert i no estructurat.
4. Sistematització i categorització de les respostes rebudes.
5. Rebudes les respostes del segon qüestionari, s'elabora un nou qüestionari.
6. Es jerarquitzen els diferents temes amb els resultats i s'elabora un nou qüestionari en el qual comença el diàleg entre experts de forma anònima.
7. Es fa un resum de les respostes i s'envien demanant contraarguments als experts sobre els punts conflictius.
8. Anàlisi definitiva de les respostes.

Visions o Escenaris de Futur

És un mètode que s'utilitza sobretot en planificació territorial i en avaluacions ambientals estratègiques. Permet fer una diagnosi (definir problemes i oportunitats) de la situació present i veure quina pot ser la seva evolució futura. Passos del mètode:

• Es planteja al grup de treball el tema o la pregunta a debatre. En aquest cas, es tracta de participació directa, no com en el cas del Delphi mitjançant qüestionaris. El grup de treball és elegit entre els agents del territori.
• Sobre el tema plantejat, es tracta que els grups o subgrups s'imaginin en un període de temps com seria la situació del tema estudiat en el millor i el pitjor dels casos: evolució del problema sense intervenció, o amb intervenció per millorar la situació.
• A les dues situacions anteriors, es pot introduir també la situació actual.
• Les visions de futur se sintetitzen i es classifiquen en subtemes que podrien ser objecte de debat.

Matriu DAFO

La tècnica DAFO és l'acrònim dels quatre elements que s'analitzen: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. És molt utilitzat per a qualsevol tipus de diagnosi, especialment per a la territorial, tot i que el seu origen s'ha de cercar en el món empresarial.

• Diagnosi Interna: S'identifiquen les debilitats, que són els punts febles que presenta el tema estudiat o el territori; són problemes interns que s'han de superar. També s'identifiquen les fortaleses o punts forts, que denoten fortalesa del tema o territori estudiat i que poden ajudar a superar els problemes.
• Diagnosi externa: Es fa referència a aquells elements externs al territori, però que el poden afectar positivament o negativament. Les amenaces són aquells elements de fora del territori que el poden afectar negativament. Les oportunitats són els elements positius externs que poden ajudar a superar els problemes detectats.

Es tracta de fer una matriu amb els quatre elements pel problema plantejat.

Models i Esquemes Metabòlics

S'utilitzen per a la diagnosi del medi físic en l'ordenació del territori, per a impactes ambientals, per a determinar les relacions entre l'home i el medi ambient, etc. Parteix de la idea que tota activitat s'ubica sobre un entorn físic i natural i s'hi relaciona. Tota activitat es pot entendre en termes de:

• Insumes (influents) que utilitza l'activitat: aigua, energia, recursos naturals, matèries primeres...
• Elements físics que la formen, els quals ocupen i transformen un espai: edificis, infraestructures...
• Efluents que emet en forma de materials (emissions, abocaments, residus) i energia.

El medi físic, alhora, compleix tres funcions:

• Font de recursos naturals i matèries primeres.
• Suport dels elements físics que formen l'activitat.
• Receptor dels efluents que emet l'activitat.

Anàlisi Multivariant

Pretén descriure i explicar les relacions en la variació de més de dues variables. Les tècniques d'anàlisi multivariant es poden classificar en dos grans grups:

• Tècniques de caràcter confirmatori: Relació estreta amb les tècniques estadístiques tradicionals. El seu objecte és estudiar les relacions –freqüentment d'influència– entre diverses variables independents amb una o més d'una dependents. Dins el procés del mètode científic, es relacionarien amb la fase de deducció, de confirmació de les hipòtesis. Alguns exemples serien: l'anàlisi de components principals, l'anàlisi de regressió múltiple o l'anàlisi factorial. Els dos primers es poden considerar com a part de l'últim. Algunes vegades poden ser de caràcter exploratori.
• Tècniques de caràcter exploratori: Han sorgit després de les de caràcter confirmatori. El seu objecte és classificar científicament un conjunt de dades amb la finalitat d'interpretar-les. Dins el procés del mètode científic, es relacionarien amb la fase d'inducció. Un exemple d'aquest tipus de tècniques és l'anàlisi clúster.

Anàlisi Factorial

És una tècnica estadística multivariant, el principal propòsit de la qual és sintetitzar les interrelacions observades entre un conjunt de variables, en una forma concisa i segura, com una ajuda a la construcció de nous conceptes i teories. Utilitza un conjunt de variables aleatòries inobservables, que anomenarem factors, de manera que totes les covariàncies o correlacions són explicades per aquests factors. És, per tant, una tècnica de reducció de la dimensionalitat de les dades. El seu propòsit consisteix a cercar el nombre mínim de dimensions (factors) capaces d'explicar el màxim d'informació continguda en les dades (variància). Una característica és que totes les variables entren a l'anàlisi com a independents. Pot ser exploratori o confirmatori. A l'anàlisi exploratòria, no es coneixen a priori el nombre de factors. Per contra, en l'anàlisi de tipus confirmatori, els factors estan fixats a priori, utilitzant contrastos d'hipòtesis per a la seva corroboració. És una tècnica estadística que requereix l'ús d'eines informàtiques per la complexitat del seu càlcul. En geografia, pot servir per caracteritzar variables no observables i que són el resultat de la combinació d'altres variables de les quals no hi ha dades.

Etapes de l'Anàlisi Factorial

1. Matriu d'informació espacial: Aquesta primera etapa es relaciona amb l'aplicació de l'AF a estudis geogràfics. La matriu està integrada per registres, un per cada unitat d'observació, i camps, un per cada variable o atribut espacial disponible per a totes les unitats. Les unitats d'observació poden ser tant unitats administratives com unitats que nosaltres haguem delimitat per a l'ocasió (quadrícules 1Km x 1Km). S'aconsella normalitzar els valors de les variables, utilitzant alguna mesura de normalització. Normalitzar és transformar una variable aleatòria que té alguna distribució en una nova variable aleatòria amb distribució normal o aproximadament normal. És molt aconsellable en aquest pas que l'analista tingui una idea més o menys clara de quins són els factors comuns que vol mesurar i que seleccioneu les variables d'acord amb ells, i no a l'inrevés. Hi ha, per tant, una tasca prèvia a l'aplicació de l'AF que és gairebé tant o més important, de disseny, d'estudi del tema en qüestió. Encara que es poden realitzar anàlisis factorials amb variables discretes i/o ordinals, el més habitual serà que les variables siguin quantitatives contínues.