Mètodes d'Investigació Sociològica: Dificultats i Aplicacions

Dificultats de la investigació sociològica

La inevitable parcialitat del punt de vista sociològic obliga a estudiar els fenòmens des d'una perspectiva pluridisciplinària (historiadors, psicòlegs, economistes, etc.).

El canvi constant

El canvi constant és un element més que cal afegir a la complexitat de la sociologia.

La relativitat dels comportaments

La relativitat implica que els nostres comportaments i els nostres actes són relatius a un temps i un espai, no tenen res d'absolut.

Dificultat del pronòstic

En sociologia és gairebé impossible poder fer pronòstics.

Mètodes d'investigació en sociologia

Hi ha dos tipus principals: el quantitatiu i el qualitatiu.

El mètode criticoracional

Aquest mètode, conegut també com a teoria crítica, ha estat desenvolupat pels membres de l'Escola de Frankfurt (Adorno, Horkheimer, Marcuse i Habermas). Segons aquests autors, no n'hi ha prou d'aplicar el mètode empíric (quantitatiu o qualitatiu) per explicar els fenòmens, i tampoc no és suficient la seva comprensió des de dins (hermenèutica), sinó que cal criticar-los per tal de crear una societat més lliure, més racional i més justa.

Racionalitat instrumental vs. racionalitat crítica

Els filòsofs de l'Escola de Frankfurt oposen racionalitat instrumental i racionalitat crítica. La primera, típica de la societat capitalista, és la racionalitat d'aquelles persones que únicament busquen els mitjans adequats per tal d'aconseguir els fins proposats, sense tenir en compte les conseqüències. La racionalitat crítica es caracteritza perquè:

• Uneix la raó teòrica i la raó pràctica.
• És una raó comunicativa.
• És una raó emancipadora.

Mètodes empiricoanalítics quantitatius

Aquests mètodes responen a la necessitat d'estudi amb procediments semblants als de les ciències de la natura i, per tant, fan servir les matemàtiques com a ciència auxiliar. Segueixen el camí marcat per les ciències de la natura i pretenen explicar un fenomen determinat a partir del coneixement de les seves causes.

El mètode d'observació directa

El mètode empiricoanalític quantitatiu més important és el mètode d'observació directa, el qual té tres fases principals:

• Les enquestes
• El mostratge o la mostra
• L'estadística

L'enquesta

L'enquesta és un mètode de recollida d'informació sobre un fenomen o aspecte social determinat, que s'obté a partir d'una bateria de preguntes efectuades a un nombre més o menys gran de persones representatives, les quals les responen de manera voluntària. Les preguntes del qüestionari poden ser obertes o tancades:

• Són obertes quan s'ofereix a l'enquestat l'oportunitat de respondre amb les seves pròpies paraules.
• Són tancades quan l'enquestat només pot triar entre una sèrie de respostes ja predeterminades. En aquest cas, les respostes són del tipus "Sí / No / No ho sap - No contesta" o "Molt probable / Probable / Poc probable / Molt improbable".

Qualsevol grup de persones que es comporten d'una mateixa manera o qualsevol grup d'objectes que tenen alguna característica comuna és anomenat univers o població.

El mostratge i la mostra

La mostra per quota, en què es tria un grup la composició del qual reprodueix les distribucions de certes variables importants del conjunt de la població: edat, sexe, professió, etc. Es fa en dos passos:

1. En el primer pas es determinen els grups més importants de la població investigada.
2. Després, es divideix per característiques i percentatges.

Un altre tipus són les mostres aleatòries, en què es tria a l'atzar una taxa de sondatge (el 5% o el 2%) d'un grup.

L'estadística

Un cop passada l'enquesta, cal fer ús de l'estadística. Aquesta serveix per estudiar numèricament els fenòmens col·lectius i els comportaments individuals, i permet trobar les constants comunes en la diversitat individual.

Mètode empiricoanalític qualitatiu

Els més importants són les entrevistes i les històries de vida.

Les entrevistes

Les entrevistes consisteixen en una conversa entre dues persones: la que entrevista i l'entrevistada. Tenen com a finalitat obtenir informació.

Tipus d'entrevistes

Hi ha moltes maneres de fer entrevistes:

• Les entrevistes d'opinió volen conèixer les opinions o actituds de la persona interrogada.
• Les entrevistes documentals intenten obtenir notícies o dades que posseeix l'individu entrevistat i que poden complementar, verificar o negar altres fonts d'informació.
• Les entrevistes en profunditat utilitzen una tècnica intermèdia entre l'entrevista lliure i l'entrevista amb qüestionari.
• Les entrevistes de plafó o repetides. Es tracta d'entrevistes successives a la mateixa persona per tal de detectar-ne els canvis d'opinió, buscant els motius que n'han provocat l'evolució.
• Les entrevistes convergents són converses profundes de llarga durada a partir de temes amplis estructurats en un qüestionari.

Les històries de vida

Les històries de vida parteixen de documents personals o que intenten copsar experiències vitals d'una persona. Tots els documents que inclouen informació sobre una persona (dietaris, autobiografies, entrevistes, cartes...) poden tenir un gran valor sociològic.

El mètode experimental en sociologia

En sociologia, la utilització del mètode experimental és molt difícil, però no impossible. És difícil perquè no es pot experimentar amb éssers humans.

Camps d'acció de la sociologia

• Àmbit empresarial: Els sociòlegs estudien les empreses des de la perspectiva de l'organització, de l'àmbit laboral i de la comunicació interna, amb la finalitat de contribuir a l'optimització dels recursos i del seu funcionament.
• Àmbit d'institucions públiques o privades (fundacions, partits polítics...): Aquí, la participació dels sociòlegs és molt activa, sobretot pel que fa a la intervenció social: temes de planificació urbana, tractament de drogodependències, educació, etc.
• Àmbit d'assessors o consells privats: Els sociòlegs analitzen les grans tendències d'actituds i comportaments més enllà dels casos individuals.
• Mitjans de comunicació: És de gran ajut per a la investigació i l'anàlisi periodística.