Mètodes d'Investigació: Estadística i Qualitatius

Estadística Univariada

Com es distribueixen els casos dins dels valors de les variables, quin valor és el més característic i en quina mesura ho és.

• Moda: valor més freqüent en la distribució.
• Mediana: valor del cas mitjà d’una distribució.
• Mitjana: valor que se situa en el punt central de la distribució segons el nombre de casos a cada banda del punt central i la distància que el separa d’aquest punt.
• Desviació típica: mitjana de les distàncies de cada cas entorn de la mitjana.

Estadística Multivariada: Mètodes

Es poden fer anàlisis estadístiques en el cas del mètode experimental, el mètode comparat i també quan es fa servir l'enquesta per a recollir dades. No obstant això, en els estudis de casos que fan servir les tècniques qualitatives, l'estadística no es pot aplicar pràcticament i s'utilitza principalment per a recomptes i resums de les distribucions.

Estadística Multivariada: Objectius

• Anàlisi de regressió: permet quantificar la magnitud del canvi que es produeix en la dependent per cada unitat de canvi en cadascuna de les variables independents. Es basa en un model de relació lineal entre les variables i en les correlacions r de Pearson, i es formula mitjançant una equació que expressa les relacions entre la dependent i les independents.
• Taula de contingència: Respecte a la qüestió del control, quan volem neutralitzar o controlar l'efecte d'una tercera variable, cal mantenir constants les categories de la tercera variable i comprovar si la relació entre les primeres variables es manté dins de cadascuna de les categories de la tercera variable. En aquesta tasca ens ajuden els coeficients d'associació bivariats i l'anàlisi de residus de cada cel·la.

Mòdul 4: Recerca Qualitativa

En la recerca qualitativa el procés de recollida de dades i el d'anàlisi, molt separats en la recerca quantitativa, s'encreuen i se superposen. No hi ha un grup de tècniques formals equivalents a les tècniques d'anàlisi de dades de la recerca quantitativa. Per tant, l'anàlisi del material recollit depèn dels criteris personals de qui investiga, de la imaginació sociològica que tingui, i de la capacitat de relacionar esdeveniments i extrapolar generalitzacions a partir de la realitat observada.

Rol dels Mètodes Qualitatius en Ciència Política

Han estat tradicionalment infravalorats en la ciència política enfront dels mètodes quantitatius. Són útils quan es vol captar el significat, el procés i el context dels fenòmens polítics i socials.

• Són més apropiats quan l'objectiu de la recerca és l'experiència subjectiva i el significat que cada persona hi dóna.
• Són apropiats per als estudis dels processos sociopolítics i del funcionament de les organitzacions.
• Paren especial atenció als factors ambientals, ja que situen les actituds i comportaments dels entrevistats tant en el context de la pròpia biografia com en el de la seva situació social.

Crítiques als Mètodes Qualitatius

• Manca de fiabilitat: se centra en explicacions subjectives, no és desitjable ni factible entrevistar moltes persones d'una mostra representativa. A més, la selecció de les persones que s'han d'entrevistar o han de participar en una discussió de grup és molt més flexible.
• Anàlisi i interpretació de dades, validesa? La interpretació del material que s'ha recollit sovint pateix de manca de validesa.
• Manca de generalització: els mètodes qualitatius són molt cauts a l'hora de generalitzar els resultats. La raó és que no es pot inferir d'un nombre reduït de casos al conjunt de la població, i això comporta una manca de generalització dels resultats.

Observació Participant

La característica fonamental de l'observació participant és el rol actiu de l'investigador en la interacció amb els actors. Situada clarament en el marc del paradigma interpretatiu, aquesta tècnica qualitativa és, d'una banda, observació, en tant que implica escoltar i, de l'altra, participació, en tant que hi ha contacte personal i intens entre el subjecte que s'ha d'estudiar i qui fa la recerca. L'investigador o investigadora té un rol actiu, s'immergeix en el context social que vol estudiar per comprendre'l.

Limitacions de l'Observació Participant

• Subjectivitat de l'investigador: És l’instrument principal, ja que per les percepcions que té es filtra tot l’estudi.
• No podem generalitzar més enllà del cas estudiat.
• No possibilitat d’estandardització del procés utilitzat.
• Cost en temps i recursos psicològics: L’observació pot durar mesos o anys.

Rol de l'Investigador en Observació Participant

Ha d’intentar mantenir l'equilibri entre una excessiva distància que l’impedeixi la comprensió i la immersió completa. En l'observació declarada, o d'estratègia oberta, l'investigador negocia i pacta la seva presència. No sempre és la millor opció, dependrà de l'objecte que s'estudia. La principal justificació per a defensar l'observació encoberta o d'estratègia tancada és que qui és observat, si ho sap, tendeix a comportar-se de manera diferent. Si no ho sap, podem observar-lo de manera més natural. Quan l'ambient observat és públic, obert, no és necessari dir què s'hi observa, per exemple, si s'està observant el míting d'una campanya o una manifestació. En general, quan el grup estudiat és un grup privat, extern a l'experiència de l'investigador, i només accessible si un compleix determinats requisits, és millor que l'investigador expliciti les motivacions per a participar-hi.

Què Observar en l'Observació Participant

• Context físic: Cal observar amb atenció la conformació estructural dels espais en els quals es desenvolupa l'acció social estudiada. Les característiques físiques són quasi sempre expressió de característiques socials.
• Context social: Aquí cal descriure l'ambient humà. Especialment al principi s'ha de ser molt descriptiu en els detalls.
• Interaccions formals: Per interaccions formals entenem aquelles que tenen lloc entre els individus dins de les institucions i les organitzacions, en les quals les funcions estan preestablertes i les relacions es desenvolupen en un marc de vincles prefixats.
• Interaccions informals: L'observador ha de ser conscient de tots els fragments de vida quotidiana, i ha de saber observar-los i aïllar-los.
• Interpretació dels actors socials: al definir els conceptes clau des del punt de vista dels actors implicats en la realitat social estudiada. N'hi ha molts, tants com realitats.

Entrevista en Profunditat

És una conversa provocada per l'entrevistador dirigida a un nombre considerable de subjectes (escollits a partir d'un pla de recerca) que té una finalitat de tipus cognoscitiu i està guiada per l'entrevistador sobre la base d'un esquema flexible i no estandarditzat d'interrogació.

• La finalitat és la comprensió de la realitat a explicar.
• Es vol conèixer la manera de pensar de la gent.
• Es deixa a la persona entrevistada lliure, amb llibertat d’expressió.
• Entrevista guiada però no tancada.

Limitacions i Diferències amb l'Enquesta Quanti

• Les entrevistes quali es caracteritzen per guions d'entrevista oberts que sondegen l'entrevistat i, per tant, tenen més possibilitats de biaixos en la recollida de dades.
• Absència de mostra representativa des del punt de vista estadístic.
• La perspectiva es focalitza en el subjecte, no com en l'enquesta, que se centra en les variables.
• Absència d'estandardització: S'intenta que no hi hagi condicionaments preestablerts.

Tipus d'Entrevista Qualitativa

• Estructurada: format de qüestionari que té preguntes obertes i tancades. S'utilitza quan es vol aconseguir un cert nivell d'estandardització. A tots els entrevistats se'ls fa les mateixes preguntes amb la mateixa formalització i el mateix ordre.
• Semiestructurada: L'entrevistador disposa d'una pauta o guió amb els arguments que vol tocar al llarg del transcurs de l'entrevista. Això pot ser a diferents nivells: preguntes més concretes, un cert ordre lògic en el desenvolupament de les preguntes, etc. Es busca certa precisió per a ajudar a l'entrevistat en temes més delicats.
• No estructurada: L'entrevistador dirigeix l'entrevista però no hi ha preguntes establertes, només se sap que es parlarà sobre un tema específic. L'entrevistador controla que l'entrevistat no fugi cap a temes no rellevants.

Taula Tipològica

És una taula que resumeix el perfil de la mostra per les característiques principals i ajuden l'investigador a controlar i garantir mínimament l'heterogeneïtat de la mostra.

Mètode Bola de Neu

Un entrevistat cita altres possibles candidats i així successivament. És important controlar que això no pugui comportar biaixos importants. Com en qualsevol recerca qualitativa és fonamental explicar com se n'ha fet la selecció.

Històries de Vida

Són relats autobiogràfics centrats en vivències personals. Intenten comprendre les relacions entre biografia, història i estructura social per explicar els canvis socials. Són més utilitzades en sociologia, antropologia i psicologia social que en ciència política, però poden ser útils en aquells estudis polítics de caràcter més històric.

Modalitats d'Entrevista Biogràfica

• Relat únic: és testimonial i, per tant, l'anàlisi és més difícil perquè tenim només aquesta font.
• Relats encreuats: recopilació de relats biogràfics sobre un mateix tema de diferents persones a base d'una selecció tipològica de la mostra que segueix algun criteri específic. Permeten una generalització més gran i la generació de tipologies.
• Relats paral·lels: s'utilitzen les autobiografies en l'estudi d'unitats socials àmplies, com podrien ser les dones catalanes de classes populars a la guerra civil.

Univers d'Anàlisi

Es decideix amb censos, padrons de població o fins i tot enquestes, i també amb la informació d'estudis previs. Aquesta etapa permet establir els paràmetres més significatius que caracteritzen una població o grup específic.

Grups de Discussió

Són una tècnica de producció de dades qualitatives que es troba a mig camí entre l'observació i la pregunta (tant si és per mitjà d'enquestes d'opinió com d'entrevistes qualitatives). En concret, la tècnica consisteix a seleccionar un nombre variable de grups (entre cinc i vint) petits (entre sis i deu persones) i a partir d'aquí, organitzar col·loquis dins de cada grup. El conjunt de grups seleccionats s'acostuma a dir bateria de grups de discussió.

Formació i Direcció de Grups de Discussió

• Nº participants: El nombre òptim de participants és entre vuit i deu membres, perquè s'ha comprovat que maximitza la informació i la possibilitat de debat entre els participants.
• Contacte amb membres del grup: La figura de la persona de contacte és clau en l'aplicació d'aquesta tècnica. Ha de ser una persona amb experiència i amb una àmplia xarxa de relacions personals en tots els estrats socials i àrees del país.
• Elecció del local: Les condicions físiques en què es desenvolupi la discussió han de promoure el clima de diàleg espontani. Per això és important que la disposició del seient sigui neutra.
• Moderació, transcurs i duració del debat: Aquí té un paper fonamental el moderador, que ha de garantir que tots i cada un dels participants en el grup tinguin les mateixes oportunitats d'intervenir. O dit d'una altra manera, que no hi hagi imposició per part de cap dels membres del grup. El moderador hauria de generar un consens mitjançant la discussió del tema que s'està investigant. Quan es considera que ha acabat el debat? Quan el moderador percep que els participants s'han convertit en grup, tenen un discurs relativament comú i un cert consens sobre un tema.

Metodologia d'Anàlisi de Contingut

• Disseny general: La primera fase consisteix a determinar l'objecte o tema d'anàlisi i decidir el disseny general de l'anàlisi de contingut. Què es vol investigar? Quina bibliografia hi ha? Quins textos utilitzarem? En aquesta fase s'ha de decidir la població d'anàlisi i la selecció de la mostra.
• Categorització: És la reducció de moltes paraules a categories. En la categorització cal fer dues operacions: fixar les categories i aplicar una unitat (paraula, frase, tema, paràgraf) a les categories fixades anteriorment, és a dir, codificar.
• Anàlisi estadística i validació: part que correspon a l'anàlisi quantitatiu. És el tractament de les dades classificades (freqüències, classificació, recompte, etc.).
• Anàlisi qualitativa: S'intenta induir el significat dels textos. L'aproximació qualitativa implica: la relectura, situar-nos en el context del text, buscar la informació manifestada en el text i la informació inconscient, i el contingut instrumental.

Limitacions Metodològiques de l'Anàlisi de Contingut

• Qualitat dels documents analitzats: Per a avaluar el grau de qualitat d'un document, hem de tenir en consideració la natura o tipus de document i quin abast té del fenomen que estudiem.
• Validesa de la codificació: Caldria mantenir uns criteris comuns, però l'aplicació d'aquests criteris a vegades no és unívoca i en fer l'anàlisi sempre surten criteris nous, sobretot quan la codificació l'han feta persones diferents.
• Grau d'estabilitat i reproducció de la codificació: D'una banda, hem d'estar segurs que la codificació és estable al llarg del temps. De l'altra, la reproducció implica que diferents persones estan codificant de la mateixa forma.