Mètodes Filosòfics i Criteris de Veritat

Mètodes Filosòfics

1. Maièutic i dialèctic: Parteixen de la ignorància i es basen en el diàleg per arribar al coneixement. En la maièutica, el savi i experimentat interlocutor ajuda a l'altre a fer aflorar el coneixement i la veritat. En la dialèctica s'estableix un intercanvi d'arguments i contraarguments entre els interlocutors per avançar en la recerca. (Sòcrates i Plató)

2. Empiricoracional: Identifica els sentits i la raó com a fonts de coneixement. Els sentits ens permeten accedir a la realitat sensible i la raó a la realitat intel·ligible. Els sentits demostren que la realitat és múltiple i canviant, i la raó detecta què són les coses i ho expressa amb conceptes anomenats categories. Les categories generals s'anomenen universals. (Aristòtil i Tomàs d'Aquino)

3. Racionalista: Parteix del fet que els éssers humans tenim idees innates. Reconeix la raó com a única font vàlida de coneixement i utilitza el dubte com a mètode de treball. (Descartes, Spinoza, Leibniz, Popper, Hans Albert)

4. Empirista: Defensa que el coneixement prové de l'experiència. Diu que els sentits proporcionen veritats de fet comprovables amb l'experiència. Cal recórrer a l'experiència per comprovar que les construccions mentals coincideixin amb el món exterior. (Locke, Berkeley i Hume)

5. Transcendental: El coneixement comença amb l'experiència, però no tot el coneixement prové d'aquesta. Pretén esbrinar què es pot saber, què s'ha de fer i què es pot esperar. El conjunt de condicions que ho permeten és el subjecte transcendental, que disposa dels sentits i facultats intel·lectuals (enteniment, raó i judici) com a fonts de coneixement. (Kant i Fichte)

6. Fenomenològic: Considera que cal tornar a l'essència de les coses. Per aconseguir-ho, el subjecte ha de ser el centre del coneixement i cal descriure la realitat que es mostra en la consciència i experiència humana. Estudia els fenòmens (allò que apareix davant el subjecte de coneixement). És un mètode subjectiu, i l'anàlisi remet al jo com a subjecte intencional. (Husserl i Scheler)

7. Hermenèutic: Vol comprendre el sentit de totes les accions humanes. El sentit es fa palès en la forma, que no es distingeix del fons, i posa l'accent en la interpretació dels textos. L'hermenèutica procura interpretar-los mitjançant una anàlisi que permeti desvetllar el significat ocult. (Heidegger, Gadamer, Ricoeur, Apel i Habermas)

8. Analiticolingüístic: Creu que els problemes filosòfics deriven d'expressions poc precises. Per això, cal analitzar el llenguatge i clarificar-lo, o bé cercant un llenguatge ideal. L'anàlisi formal detecta que el llenguatge ideal és la lògica. L'anàlisi de l'ús lingüístic determina que la manera d'usar el llenguatge depèn de la situació comunicativa i que les diferents maneres d'usar-lo, que són els jocs lingüístics, varien segons les circumstàncies. (Russell, Moore i Wittgenstein)

Criteris i Teories de Veritat

Els criteris de veritat permeten determinar, mitjançant un procediment o un valor, la veracitat d'un enunciat. N'hi ha de diferents:

• Correspondència: Si el que pensem es correspon amb la comprovació empírica de la realitat, llavors ha de ser cert.
• Coherència lògica: Entre dos enunciats que formen part d'un mateix sistema no hi ha contradicció possible.
• Evidència: És allò que és indiscutible i que la intuïció percep com a cert.
• Utilitat: Si l'afirmació és útil i ens permet investigar millor la realitat, llavors és certa.
• Tradició: Allò que una comunitat ha acceptat com a cert des de fa molts anys ho ha de ser.
• Autoritat: Una afirmació és certa perquè ens refiem dels coneixements i del criteri de qui l'ha manifestada.