Mètodes d'Estudi de l'Interior Terrestre

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,14 KB

Mètodes Directes

Mitjançant perforacions o sondejos es fan les anàlisis del terreny. A la península de Kola es troba la perforació més profunda (13 km). S'obté informació de perforacions petrolieres (fins a 7 km de profunditat) i pous (1 km), que són molt nombrosos i aporten informació.

Mètodes Indirectes

Anàlisi dels Meteorits

Els asteroides són fragments de planetes destruïts; aporten informació sobre la composició química. Quan un asteroide es precipita contra la Terra, s'anomena meteorit. Tipus de meteorits:

  • Meteorits de ferro: formats per un 80-90% de ferro i la resta níquel, correspondrien al nostre nucli.
  • Meteorits rocosos amb ferro: formats per silicats i masses de ferro i níquel. Equivaldrien al nostre mantell inferior.
  • Meteorits rocosos: són els formats per silicats de sodi, potassi i calci, la majoria de les roques que constitueixen l'escorça.

Anàlisi de la Gravetat Terrestre

La intensitat de la gravetat no sempre és igual:

  • L'escorça oceànica té una gravetat més alta, ja que està constituïda de basalt (densitat = 3 g/cm³), mentre que l'escorça continental té una gravetat menor, ja que està formada per granit (densitat = 2,7 g/cm³).
  • Les roques del mantell són molt denses, amb una força gravitatòria més elevada com més a prop de la superfície. L'escorça de sota de les planes és molt prima i la de sota de les muntanyes és molt gruixuda.

Anàlisi de la Densitat Terrestre

Anàlisi de la Calor Interna

El nucli es troba en estat sòlid a causa de la gran pressió que suporta. A l'escorça, la temperatura augmenta 3 graus cada 100 m de profunditat (gradient geotèrmic).

Anàlisi de les Ones Sísmiques

La major part dels coneixements es basa en l'estudi de la propagació de les ones sísmiques que s'originen a l'hipocentre o focus del terratrèmol.

  • Ones P (primàries): són les més ràpides i poden travessar tant sòlids com líquids.
  • Ones S (secundàries): són més lentes que les ones P i no poden travessar els líquids.

Hi ha zones d'ombra a les quals les ones sísmiques no arriben. Les ones P es deixen de percebre a partir dels 103 graus respecte a l'hipocentre i reapareixen de nou als 142 graus.

Les ones S presenten una zona d'ombra més gran; es deixen de percebre als 103 graus. El nucli té un comportament líquid.

Discontinuïtats

És una zona de contacte entre dues capes de la geosfera.

Discontinuïtat de Primer Grau

Es produeix un canvi brusc de les propietats entre les capes.

  • Mohorovicic: (7 a 70 km), entre l'escorça i el mantell.
  • Gutenberg: (2900 km), entre el mantell i el nucli.

Discontinuïtat de Segon Grau

Es produeix un canvi gradual de les propietats entre dues capes.

  • Repetti: (660 km), entre el mantell inferior i el superior.
  • Lehman: (5150 km), entre el nucli intern i l'extern.

Entradas relacionadas: