Mètodes d'estudi del llatí vulgar: una anàlisi

Mètodes en l'estudi del llatí vulgar

Com hem apuntat, els trets que caracteritzaven la llengua parlada vulgar es poden reconstruir a partir de faltes que apareixen en els textos, els autors dels quals s'esforçaven a escriure un llatí correcte. Aquest procediment, que es podria anomenar "gramàtica de faltes" (Herman), és delicat perquè consisteix a discernir els errors que testimonien veritables tendències parlades i les equivocacions o confusions que deriven d'errors gràfics, de les condicions tècniques en què el text s'ha produït i conservat o de lapsus fortuïts. En veurem alguns exemples tot seguit.

En una inscripció de Bèlgica del segle II, trobem la forma coiuc (per coniugi). L'absència de la darrera lletra és una abreviació voluntària per guanyar espai. Per tant, queden dos fenòmens per explicar: la caiguda de n i l'ús de c en lloc de g. Pel que fa al primer, les formes del tipus coiugi, coiux, etc. són habituals en les inscripcions, i sabem que una n davant una i o una e en hiatus tenia tendència a debilitar-se i a caure a certes regions romanitzades (en romanès, uinea > uie, "vinya"). Tot això ens podria fer suposar que la grafia sense n de la inscripció és un reflex involuntari de la pronunciació. Això no obstant, aquesta explicació fonètica no és l'única possible. Sabem que el prefix verbal con- adoptava la forma abreviada co- davant vocal o h (coerceo, cohaereo), per tant, és possible que l'oscil·lació entre les formes coniugi, coiugi es degui simplement a la influència d'aquesta alternança.

D'altra banda, el fet que trobem una c en lloc d'una g no té cap importància lingüística: les lletres C i G s'assemblaven molt i no és estrany que el gravador d'aquesta inscripció, segurament ignorant, les hagi confós.

Pel que fa als testimonis gramaticals, els gramàtics llatins ens indiquen tendències evolutives del llatí parlat quan assenyalen o critiquen una falta corrent a la seva època. El gramàtic Servi, per exemple, afirma: "Nemo enim dicit de post forum, nemo enim ab ante" ("ningú -cap persona instruïda- no diu de post forum, i ningú no diu ab ante"). Amb això, assenyala involuntàriament preposicions compostes corrents en la llengua vulgar.

L'Appendix Probi conté una sèrie de formes incorrectes i grafies errònies que reflecteixen les evolucions, sobretot fonètiques, que portaren a futures formes romàniques i que eren freqüents en el llatí vulgar de l'època. Per exemple, "auris non oricla" (83), la glossa ens indica que, en lloc del clàssic auris, s'usava el diminutiu auricula, però en una forma vulgar que reduïa au a o i suprimia la posttònica de la proparoxítona (oricla); les formes romàniques, de fet, venen totes d'oricla (it. orecchia, franc. oreille, esp. oreja, port. orelha, cat. orella).

D'altra banda, les llengües romàniques constitueixen també una font important per al llatí vulgar. El mètode que se segueix en aquest tipus d'investigacions té com a principi que un element protoromànic restituït formava part del llatí quan:

1. És exigit per totes les llengües romàniques o per la majoria d'elles. Per exemple, it. 'carogna', el franc. 'charogne', el prov. 'caronha', l'esp. 'carroña', el cat. 'carronya' postulen amb seguretat una base *caro–nia, derivada de caro, carnis. *Caro–nia no està documentat en llatí, però seria certament estrany que de caro totes les llengües romàniques haguessin extret, mitjançant el mateix sufix, el mateix derivat; és probable que a la koiné llatina existís la paraula *caro–nia i que només per casualitat no la trobem testimoniada.
2. És exigit per un grup geogràficament unit. Per exemple, *cominitiare (it. cominciare, fr. commencer, prov. comesar, cat. començar).

Les formes obtingudes per reconstrucció, si no tenen recolzament d'un testimoni, només tenen valor d'hipòtesi. Cal tenir en compte que hi ha manlleus d'una llengua moderna a una altra; p.e. de dues paraules d'una llengua indígena americana nàhuatl, 'kakauatl' i 'cokólatl' procedeixen respectivament els mots castellans 'cacao' i 'chocolate', mots destinats a difondre's a totes les llengües europees.