Mètodes d'ensenyament de la lectoescriptura

Mètode sintètic: Maria Montessori (1870 - 1952)

Doctora en medicina i educadora. Va promoure un mètode foneticosintètic, que basa l’establiment de la corresponència entre tira fònica i tira gràfica en tres grans línies d’actuació: L‘educació sensomotriu, La pronunciació acurada i L’anàlisi de les relacions entre el codi oral i el codi escrit. Posant en pràctica aquest mètode, pretenia l'exercitació dels sentits amb materials manipulables, en un ambient de silenci i concentració. Aquest treball és paral·lel del domini oculomanual (treball de sanefes, encaixos i contorns). La introducció de les lletres es realitza a través d’un material específic: les lletres Montessori. El nen la repassa amb el dit fent el mateix moviment que farà en escriure-la mentre repeteix el so que representa i l’escolta totalment aïllat. Posteriorment l’interioritzarà en repetir l’exercici amb els ulls tapats. Aquests sons s’identifiquen després en paraules del llenguatge oral. S’escolten i pronuncien paraules amb un so concret en una posició concreta, i es relacionen paraules i objectes que tinguin el so que s’estudia en el seu nom.

Seqüència didàctica:

Les lletres es reprodueixen amb diversos materials: pinzell i pintura, pissarra, paper de pauta gran i paper de pauta Montessori. S’introdueix la capsa de compondre, que conté les lletres retallades en cartolina. Es realitzen exercicis de composició de paraules, primer amb l’ajuda de la pronunciació de la mestra i després el nen a soles.

Exercicis de lectura:

Llegeixen allò que han confeccionat, aparellen cartolines amb les paraules escrites i amb els objectes dibuixats o dibuixen el significat d’una paraula escrita. Ordres montessorianes: són frases escrites en cartolines que el nen tria i llig. Quan ho ha entès, realitza l'activitat que li proposa la frase. La lectura de llibres és un recurs que s’introdueix més tard.