Mètodes de Coneixement i Criteris de la Veritat en Filosofia

Mètodes de Coneixement Filosòfic

Els mètodes de coneixement són les vies utilitzades per la filosofia per assolir la veritat i entendre la realitat.

Mètodes Basats en el Diàleg

• Maièutic (Sòcrates i Plató)

  Es basa en el diàleg entre un mestre i un deixeble per "parir" la veritat que ja resideix en l'individu.

• Dialèctic (Sòcrates)

  Diàleg entre iguals que busca la veritat mitjançant la confrontació de tesis i antítesis.

Mètodes Empírics i Racionals

• Empírico-racional (Aristòtil i Tomàs d’Aquino)

  Són importants tant els sentits com la raó:

  • Els sentits: descobreixen la realitat sensible.
  • La raó: descobreix la realitat intel·ligible.

• Racionalisme (Descartes, Spinoza, Leibniz, Popper, Albert)

  La raó és la principal font de coneixement. Creuen que naixem amb idees innates (idees anteriors al naixement) i utilitzen el dubte com a mètode de treball.

• Empirisme (Locke, Berkeley, Hume)

  Creuen que l’experiència és la font del coneixement, ja que proporciona les veritats a partir dels fets. Creuen que l’ésser humà quan neix és una tabula rasa (un full en blanc).

Mètodes Moderns i Contemporanis

• Transcendental (Kant, Fichte)

  Veuen l’ésser humà com a subjecte transcendental, que processa la realitat mitjançant:

  • Els sentits.
  • Les facultats intel·lectuals: enteniment, raó i judici.

• Fenomenològic (Husserl, Scheler)

  Es basa en l’observació i la descripció dels fenòmens (les coses tal com se'ns presenten davant nostre).

• Analítico-lingüístic (Russell, Moore i Wittgenstein)

  Es basa en l’anàlisi del llenguatge per tal de trobar un llenguatge ideal, basat en la lògica, que eviti ambigüitats filosòfiques.

• Hermenèutic (Heidegger, Apel, Ricoeur, Gadamer)

  Es basa en la interpretació de textos (hermenèutica) per descobrir el sentit o significat profund.

Criteris de la Veritat Filosòfica

Els criteris de la veritat són les regles o condicions que ens permeten determinar si una proposició és veritable o falsa.

Criteris Clàssics i Lògics

• Correspondència entre realitat i pensament (Veritat com a Adequació)

  Si el pensament que tenim correspon a la realitat, diem que és cert. Requereix una comprovació empírica o experiència.

• Coherència Lògica

  Aplica el criteri lògico-matemàtic. Si dos enunciats són coherents entre ells, diem que són certs. Segons Hegel, una proposició és coherent si és compatible amb tots els coneixements previs. Per tant, una veritat coherent amb altres veritats és certa.

• Evidència (Intuïció)

  És el criteri més bàsic: tot allò que la ment o la intuïció percep com a evident serà cert. Distingim entre:

  • Evidències Racionals: Cogito, ergo sum (Penso, llavors existeixo) (Descartes).
  • Evidències Sensibles: Existeix això perquè ho veig.

  Descartes deia que tot allò de què no podem dubtar, existeix.

Criteris Socials i Pragmàtics

• Autoritat

  Una veritat és certa si ens fiem de la persona que ho diu. Hans-Georg Gadamer distingeix entre:

  • Autoritat Inherent: Confiem en una persona pel seu coneixement.
  • Exercici del Poder: Persona que intenta imposar la realitat perquè té més poder.

• Tradició

  Allò que ha estat cert durant molts anys ha de ser cert. Nietzsche critica fortament aquest criteri.

• Utilitat (Pragmatisme)

  És aquella veritat que si ens és útil i ens millora per investigar, diem que és certa. William James defensava això, però deia que les coses que eren útils avui potser ja no ho seran demà, i llavors les coses canvien.

• Consens (Teoria de l'Acció Comunicativa)

  La veritat es troba a partir d’un debat on s'arriba a un acord o consens. Karl-Otto Apel diu que el debat ha de ser entre dues persones que estan disposades a debatre racionalment.

• Teoria Semàntica de la Veritat (Alfred Tarski)

  Defineix la veritat com a correspondència respecte a un llenguatge formal.

Teories del Coneixement i Postures Filosòfiques

Postures sobre l'Origen i la Naturalesa de la Veritat

• Realisme: Hi ha una veritat objectiva que es pot captar pels sentits.
• Idealisme: La realitat només existeix si algú la pot percebre.
• Racionalisme: La raó és la principal font de coneixement.
• Empirisme: El coneixement s’origina en l’experiència dels sentits.
• Dogmatisme: El coneixement es basa en un fet indiscutible.
• Escepticisme: Cap coneixement no pot ser segur ni dubtable.
• Criticisme: Existeix una única veritat, però cal analitzar les condicions de possibilitat del coneixement (postura de Kant).
• Perspectivisme, Relativisme i Subjectivisme: No existeix una veritat absoluta, només aproximacions o punts de vista individuals.